9. Activitats formatives
9.6.6. Pràctiques del postgrau en llengua catalana de la UdG
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2012, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Universitat de Girona (UdG) per a acollir alumnes procedents del postgrau en llengua catalana: correcció de textos orals i escrits organitzat per aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:
— Elisenda Vila Viñas, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2012;
— Eugènia Guàrdia Galán, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2013 (treballa com a col·laboradora externa d’aquesta unitat des del setembre del mateix any 2013);
— Mercè Guitart Ribas, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos d’abril i maig del 2019;
— Àngels Salgado Rodilla, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos d’abril i maig del 2020.
9.6.2. Pràctiques dels postgraus i màsters de correcció i assessorament lingüístic de la UAB
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2001, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a acollir alumnes procedents dels postgraus de correcció i assessorament lingüístic organitzats per aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:
— Montserrat Rodà i Bancells, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril i maig del 2001;
— Albert Soler i Dalmases, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de novembre i desembre del 2001 (havia treballat com a col·laborador extern entre el 1998 i el 2000, i va treballar com a corrector en plantilla d’aquesta oficina del 2 de gener de 2002 fins al 30 de setembre de 2008;
— Anna Meda i Vicens, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de maig i juny del 2002;
— Sandra Soler i Genescà, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril a juny del 2003;
— Gemma Viñes i Salvador, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril a juny del 2004;
— M. Eugènia Gisbert i Calduch, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril a juny del 2005 (va treballar posteriorment com a col·laboradora externa d’aquesta oficina els anys 2006 i 2007, i com a col·laboradora externa de la Unitat de Correcció del Servei Editorial entre els anys 2007 i 2010);
— Judit Font i Vall, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de maig i juny del 2006;
— Ester Ollé i Pérez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2007 (treballa com a col·laboradora externa d’aquesta unitat des del mateix any 2007);
— Maria Sabé Martínez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2008 (posteriorment, va treballar com a correctora d’aquesta unitat entre el 12.1.2009 i el 30.9.2010);
— Marta Breu Díez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant el mes de juliol del 2009;
— Joan Manel del Llano Ribas, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2010;
— Núria Solano Dalmau, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2011;
— Carles Brosel i Oliu, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de febrer i març del 2012;
— Santiago Bonnin Gómez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2013;
— Amor Montané March, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2014;
— Paula Lunes Pulido, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos d’abril i maig del 2015;
— Alba Pons Pons, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2016;
— Antoni Vall Parera, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2018;
— Violant Maluquer Bayarri, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juliol del 2019;
— Gemma Sastre Sancho, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2020.
9.6.7. Pràctiques del grau en llengües aplicades de la UPF
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2013, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) per a acollir alumnes procedents del grau de llengües aplicades organitzat per aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:
— Carla Soler i Pairó, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2013 i el mes d’abril del 2014;
— Laura Arias Rodríguez, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2014 i el mes d’abril del 2015.
— Cinta Bertomeu Madueño, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2015 i el mes de febrer del 2016.
— Judit Homedes Martí, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2016 i el mes de febrer del 2017.
— Neus Alberich Buera, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2017 i el mes de febrer del 2018.
— Júlia Florit Pons, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2018 i el mes de febrer del 2019.
— Miguel Vázquez Sanchis, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2019 i el mes de març del 2020.
— Eva Florensa Villacampa, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el període comprès entre el mes d’octubre del 2020 i el mes de març del 2021.
— Alba Mármol Arnan, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de setembre-novembre del 2021.
— Cristina Tolosa Sevilla, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial del mes d’octubre del 2022 al mes de març del 2023.
9.3.10. X Seminari: «La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’» (2020)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana», impartit per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Biblioteca Central d’Igualada el dissabte 19 de setembre de 2020.
El contingut de la sessió va ser doble: d’una banda, es va presentar aquesta nova gramàtica, de moment publicada el 2019 únicament en paper, que és una versió reduïda Gramàtica de la llengua catalana publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016, «adreçada al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament, com a obra de consulta que pot orientar en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC» («Presentació», p. IX); i, de l’altra, es va tractar un altre tema de sintaxi que de vegades ha provocat vacil·lacions d’ús: les funcions i els usos del gerundi.
En acabar la sessió, es va fer una petita celebració de cloenda d’aquest cicle de seminaris anuals sobre coses que cal saber de la llengua catalana, que s’inicià l’any 2011 amb el seminari dedicat als recursos lingüístics de l’IEC. Durant l’acte van intervenir Albert Soler i Dalmases, membre de la Junta Directiva de l’APLEC i antic corrector del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC els anys 2002-2008; Montse Lobato Just, directora de la Biblioteca Central d’Igualada, i Josep M. Mestres, i es va lliurar a tots els assistents en petit obsequi commemoratiu, consistent en una capsa metàl·lica de 60 g amb fulles fines de xocolata negra al 70 % de cacau de la casa Amatller, de Barcelona.
9.3.04. IV Seminari: «Quan hem de resoldre un dubte, quina obra podem consultar amb garanties?» (2014)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el IV Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Quan hem de resoldre un dubte, quina obra podem consultar amb garanties?», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc el dissabte 31 de maig de 2014 a la Biblioteca Central d’Igualada.
En aquest seminari, Josep M. Mestres va oferir orientacions sobre la tria de les obres de referència a l’hora d’haver de resoldre dubtes durant la traducció o la correcció de textos, amb el desenvolupament següent:
— Què són les obres de referència i per a què serveixen.
— El club exclusiu de les obres de referència general (ORG).
— Com podem reconèixer una ORG sense haver de llegir el llibre.
— Trets externs que caracteritzen les ORG per la correcció i la traducció de textos.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest IV Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.
Posteriorment a la celebració del Seminari, es va fer arribar a tots els assistents la llista d’obres de consulta actualitzada fins al 2014.
9.3.03. III Seminari: «La petita història de la correcció de textos a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)» (2013)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC), el III Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «La petita història de la correcció de textos a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i amb la col·laboració de Carme Kellner, va tenir lloc a l’Espai Cívic Centre d’Igualada el dissabte 18 de maig de 2013.
En aquest seminari, Josep M. Mestres va tractar de la correcció de textos de l’IEC entre el 1907 i el 2007, en relació amb els aspectes següents:
— El funcionament intern de la institució en relació amb la correcció de textos i, especialment, la correcció de publicacions;
— Les denominacions vàries dels serveis de correcció a l’IEC al llarg de la història;
— Els professionals de la correcció a l’IEC;
— Les eines emprades pels professionals de la correcció al servei de l’IEC;
— Altres aspectes relacionats amb la correcció de textos a l’IEC, com els terminis i els costos de la traducció.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest III Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.
9.3.02. II Seminari: «Què cal saber per a fer un bon índex alfabètic?» (2012)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC), el II Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Què cal saber per a fer un bon índex alfabètic?», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Delegació d’Òmnium Cultural de l’Anoia, a Igualada, el dissabte 19 de maig de 2012.
En aquest seminari, Josep M. Mestres va respondre a un seguit de qüestions relacionades amb la confecció d’índexs:
— Sabem què és un índex? I un índex alfabètic?
— No tots els índexs són iguals. Quin és l’índex més adequat? Possibles dificultats terminològiques.
— Què hem de marcar per a l’índex?
— Com hem de recollir la informació?
— La disposició de les entrades de l’índex: entrades amb subentrades, entrades amb conceptes i remissions.
— L’ordenació alfabètica: l’ordenació de mots aïllats, l’ordenació de sintagmes.
— L’ordenació de topònims, antropònims i referències bibliogràfiques.
— La disposició de les columnes de text dels índexs.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest II Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.
9.3.01. I Seminari: «Els recursos lingüístics i terminològics de l’Institut d’Estudis Catalans» (2011)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC), el I Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Els recursos lingüístics i terminològics de l’Institut d’Estudis Catalans», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Delegació d’Òmnium Cultural de l’Anoia, a Igualada, el dissabte 2 d’abril de 2011.
En aquest seminari, Josep M. Mestres va tractar dels aspectes següents:
— La norma lingüística.
— Els recursos impresos de l’IEC.
— Els recursos en línia de l’IEC.
— Altres recursos disponibles en línia.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest I Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.
9.3.05. V Seminari: «Obres i recursos en línia per a resoldre ‘tots’ els nostres dubtes lingüístics» (2015)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el V Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Obres i recursos en línia per a resoldre tots els nostres dubtes lingüístics», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, amb la col·laboració de Marta Llobet, va tenir lloc el dissabte 6 de juny de 2015 a la Biblioteca Central d’Igualada.
En aquest seminari, Josep M. Mestres va oferir pautes per a la resolució dels dubtes lingüístics que es plantegen durant la traducció o la correcció de textos, aprofitant el gavadal d’obres i altres recursos que hi ha actualment en llengua catalana, amb el desenvolupament següent:
— Per on hem de començar? Aspectes pràctics.
— El corpus normatiu.
— Obres (no normatives) de referència general per a la correcció i la traducció.
— Obres de referència per a la correcció i la traducció de textos d’especialitat.
— Catàlegs bibliogràfics.
— Publicacions periòdiques.
— Aquest és l’estat actual de la bibliografia de referència en línia; però, i d’aquí a un quant temps?
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest V Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.
Posteriorment a la celebració del Seminari, es va fer arribar als assistents la llista de la bibliografia de consulta en línia.
9.6.4. Pràctiques de traducció i correcció de la Facultat de Traducció i Interpretació de l’UJI
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Universitat Jaume I, de Castelló (UJI) per a acollir alumnes procedents de la llicenciatura i, posteriorment, del grau de traducció i interpretació organitzat per la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:
— Maria Quiles i Ruiz, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de juny i juliol del 2007.
— Aina Cendra i Senent, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juliol a setembre del 2012.
— Adrià Gonga Roselló, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2013.
— Victòria Mira Pérez, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2015.
— Miriam Tijani Ovando, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de maig, juny i juliol del 2016.
— Carolina Seguí i Terol, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2019.
— Arturo Hernández Pérez, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2021.
9.3.09. IX Seminari: «La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’» (2019)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el IX Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «La Gramàtica essencial de la llengua catalana», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Biblioteca Central d’Igualada el dissabte 25 de maig de 2019. El contingut de la sessió ha estat doble: d’una banda, s’ha presentat aquesta nova gramàtica totalment en línia, que és un compendi de la Gramàtica de la llengua catalana publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016 parlants en general i, de l’altra, tractar un altre tema de sintaxi que de vegades ha provocat vacil·lacions en l’aplicació pràctica: l’ús de la preposició composta fins a.
El document titulat Sintagmes introduïts per la preposició composta ‘fins a’, elaborat per Josep M. Mestres a partir del text de la Gramàtica essencial, que va ser repartit als assistents durant la sessió, és un resum esquematitzat i exemplificat dels usos normatius d’aquesta preposició composta en els textos formals.
9.4.4. Novetats ortogràfiques i gramaticals i ciències de la salut (2019)
A petició de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (FACMSCB), el dia 27 de febrer de 2019 el Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans va dur a terme a Barcelona, a la seu mateixa de la FACMSCB, la sessió científica titulada Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut, amb l’assistència de setze professionals dels àmbits de la medicina i altres ciències relacionades.
La sessió fou a càrrec de Júlia Florit, que va tractar de les novetats de l’Ortografia catalana, amb una especial atenció als canvis ortogràfics de la terminologia mèdica i de les ciències de la salut, i Josep M. Mestres, que va exposar les novetats més generals de la Gramàtica de la llengua catalana i va comentar uns quants casos pràctics que palesen la flexibilització normativa que ha significat aquesta obra cabdal; també va fer una referència succinta a la recent Gramàtica essencial de la llengua catalana, que és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana.
Aquesta activitat, adreçada tant als membres de la FACMSCB com al públic en general, es va desenvolupar amb l’ajut de l’opuscle titulat Uns quants aspectes de l’ortografia i de la gramàtica que han estat fixats o que han experimentat modificacions lliurat als assistents a l’inici de la sessió i de la presentació en MS PowerPoint titulada Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut.
Acompanyen els documents adjunts diverses fotografies preses durant l’acte.
9.5.8. Curs de Redacció i Correcció de Textos Administratius i Jurídics (2018)
A petició de la Secció Filològica de l’IEC, el Servei de Correcció Lingüística va organitzar el Curs de Redacció i Correcció de Textos Administratius i Jurídics dins els Cursos de la Secció Filològica, el qual es va desenvolupar del 3 al 31 d’octubre de 2018 a la seu de l’IEC, a la Casa de Convalescència de Barcelona. Aquest curs estava adreçat especialment als professionals de la traducció i la correcció de textos, i també al personal tècnic i administratiu de les administracions públiques, i va comptar amb l’assistència de trenta alumnes.
El curs tenia per finalitat oferir una informació actualitzada sobre els criteris que s’han de tenir en compte en la redacció i la correcció de textos administratius i jurídics, d’acord amb la nova ortografia i la nova gramàtica normatives.
La sessió inaugural fou presidida per Brauli Montoya, membre de la Secció Filològica i director del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, acompanyat de Josep M. Mestres, coordinador del curs, i Carles Duarte, que en feu la lliçó magistral.
El quadre docent estava format per les professores i els professors següents:
— Carles Duarte, lingüista i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA);
— Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, professor del grau en dret de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del curs;
— Núria Altés, professora de llenguatge administratiu i jurídic per a institucions i empreses;
— Laia Campamà, tècnica lingüística del Servei de Correcció Lingüística;
— Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial;
— Núria Roma, tècnica lingüística de la Unitat de Correcció del Servei Editorial;
— Margarida Sanjaume, cap del Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;
— Mireia Trias, correctora i secretària de la Societat Catalana de Terminologia.
El curs es va dividir en cinc sessions dobles de dues hores i mitja cada una, els dies 3, 10, 17, 24 i 31 d’octubre de 2018. El programa detallat del curs recull també un breu currículum de cada docent i el contingut de cada lliçó.
9.4.2. Recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans (2004)
El dia 14 de juny de 2004, a petició del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) de l’Institut d’Estudis Catalans dugué a terme una sessió pública sobre Recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, que comptà amb la participació d’una seixantena de persones, quaranta-quatre de les quals havien estat convocades pel CPNL.
Sota la presidència de Josep Vigo, director de l’OCAL, Josep M. Mestres va exposar detalladament els recursos lingüístics disponibles fins en aquell moment.
El document adjunt conté el díptic de quatre pàgines de format ISO A4 lliurat als assistents que conté una selecció dels recursos impresos, en CD-ROM i en línia publicats per l’Institut d’Estudis Catalans que podien tenir més interès per als professionals de la llengua, juntament amb unes quantes adreces d’Internet de recursos de l’IEC relacionats amb la llengua catalana. També es va lliurar a les persones assistents un opuscle de sis pàgines grapades facilitat pel Servei de Publicacions de l’IEC amb totes les novetats bibliogràfiques d’aquesta institució entre l’octubre del 2003 i l’abril del 2004 (no recollit en aquesta crònica).
9.2.8. Les llengües de signes com a llengües minoritàries (2008)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques, dirigit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 23 i 24 de juliol de 2008.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Fuster Sobrepere, Joan Martí i Castell, Josep Quer, Encarna Muñoz, Santiago Frigola, Bernat Joan, Roland Pfau, Adam Schembri, Ronice Müller de Quadros, Miquel Pueyo, Bencie Woll, Esperanza Morales, Marta Vinardell, Esther de los Santos, Thomas Hanke, Gemma Barberà i Eulàlia Ribera. Va moderar la taula rodona final Joan Martí i Castell. Clogué l’acte Joan Martí i Castell, director del seminari.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 14 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2008), publicat l’any 2010.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.7. El multilingüisme a les universitats en l’espai europeu d’educació superior (2007)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat El multilingüisme a les universitats en l’espai europeu de l’educació superior, dirigit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de la mateixa institució, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 9 i 10 d’octubre de 2007.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Joan Fuster Sobrepere, Antoni Mir, Blanca Palmada, Anne-Claude Berthoud, Ian Tudor, Marta Grané, Santiago Castellà, Jordi Matas, Marta Estella, Mavi Dolz, Miquel Strubell, Carme Pérez i Isidor Marí. Va moderar la taula rodona final Joan Martí i Castell. Clogué l’acte Joan Martí i Castell, director del seminari.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 12 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol El multilingüisme a les universitats en l’espai europeu de l’educació superior (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2007), publicat l’any 2008.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.6. La multiculturalitat i les llengües (2006)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat La multiculturalitat i les llengües, dirigit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de la mateixa institució, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 9 i 10 d’octubre de 2006.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Blanca Vilà, Salvador Giner, Isidor Marí, M. Carme Junyent, Miquel À. Pradilla, Josep M. Terricabras, Miquel Siguan, Emili Boix, F. Xavier Vila, Josep M. Nadal, Joan A. Argenter i Josep Moran. Va moderar la taula rodona final Joan Martí i Castell. Clogueren l’acte Blanca Vilà, directora acadèmica del CUIMPB-CEL, Joan Martí i Castell, director del seminari.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 10 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol La multiculturalitat i les llengües (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2006), publicat l’any 2007.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.5. El llibre i la lectura: una revolució en la història de la humanitat (2005)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat El llibre i la lectura: una revolució en la història de la humanitat, dirigit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de la mateixa institució, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 25 i 26 d’octubre de 2005.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Blanca Vilà, Josep Moran, Joan A. Rabella, Jaume Cabré, Miquel Desclot, Joan Martí i Castell, Miquel Àngel Pradilla, Josep M. Mestres, Josep M. Nadal, Miquel Siguan i Carme Riera. Va moderar la taula rodona final Jaume Martí Castell. Clogueren l’acte Blanca Vilà, directora acadèmica del CUIMPB-CEL, Joan Martí i Castell, director del curs.
En relació amb la correcció de textos, Josep M. Mestres va impartir la ponència titulada «La lectura i la consulta de diccionaris generals» el dia 26 d’octubre de 2005, en el marc aquest seminari.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 11 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol El llibre i la lectura: una revolució en la història de la humanitat (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2005), publicat l’any 2007.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.4. El català i la Unió Europea (2004)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat El català i la Unió Europea, dirigit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de la mateixa institució, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 19 i 20 d’octubre de 2004.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Francesca Puigpelat, Isidor Marí, Miquel Àngel Pradilla, Joan F. Mira, Josep M. Mestres, Antoni Milian i Massana, Salvador Giner, Jaume Vernet, Miquel Siguan, Josep M. Nadal i Josep Bargalló. Va moderar la taula rodona final Jaume Martí Castell. Clogué el seminari Encarna Roca, presidenta del Comitè Executiu del CUIMPB-CEL.
En relació amb la correcció de textos, Josep M. Mestres va impartir la ponència titulada «Catalanitzar Europa o recatalanitzar els Països Catalans? (dietari del sofert catalanòfon)» el dia 19 d’octubre de 2004, en el marc d’aquest seminari.
El full que segueix, que il·lustrà la ponència, mostra l’impacte que, segons el diari El Punt, van tenir els cent primers dies de govern de José Luis Rodríguez Zapatero per a Catalunya.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 9 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol El català i la Unió Europea (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2004), publicat l’any 2006.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.3. Quin[s] model[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (2003)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat Quin[s] models[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació?, dirigit per Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de la mateixa institució, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 16 i 17 de juliol de 2003.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Joan Trullén, Carles Riera i Fonts, Enric Calpena, Ricard Fité i Labaila, Josep Cuní, Isabel-Clara Simó, Màrius Serra, Vicent Sanchis, Baltasar Porcel, Lídia Pons i Joaquim Romaguera i Ramió. Clogué l’acte Joan Martí i Castell, director del seminari.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 7 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol Quin[s] models[s] de llengua escrita per als mitjans de comunicació? (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2003), publicat l’any 2004.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.2. L’oralitat i els mitjans de comunicació (2002)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el seminari titulat L’oralitat i els mitjans de comunicació, dirigit per Joan Martí i Castell, membre de l’IEC i director del Servei de Relacions Exteriors d’aquesta institució (SEREIEC), i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 17 i 18 de juliol de 2002.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Manuel Castellet, Joan F. Mira, Oriol Camps, Francesc Vallverdú, Sergi Pompermayer, Josep Cuní, Josep M. Mestres, Josep Gifreu, Vicenç Villatoro, Jaume Barberà, Toni Soler, Salvador Alsius i Joan Martí Castell. Clogué el seminari Joan Trullén, director acadèmic del CUIMPB-CEL.
En relació amb la correcció de textos, Josep M. Mestres va impartir la ponència titulada «L’expressió escrita de l’oralitat» el dia 17 de juliol de 2002, en el marc d’aquest seminari.
El full apaïsat que segueix, que il·lustrà la ponència, classifica els tipus de documents orals possibles, llur relació amb els tipus de text escrits corresponents i el grau de fidelitat que se li pot atribuir a partir d’una sèrie de trets comentats durant l’exposició.
Les actes d’aquest seminari van ser recollides en el volum 4 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol L’oralitat i els mitjans de comunicació (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2002), publicat l’any 2003.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.2.1. Les llengües i les cultures en el procés de globalització de la societat de la informació (2001)
Organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el curs seminari titulat Les llengües i les cultures en el procés de globalització de la societat de la informació, dirigit per Joan Martí i Castell, membre de l’IEC i director del Servei de Relacions Exteriors d’aquesta institució (SEREIEC), i coordinat científicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona els dies 12 i 13 de juliol de 2001.
El quadre de professors que van intervenir durant aquests dos dies va ser format pels especialistes següents: Gabriel Ferraté i Pascual, Joan Majó, Antoni Farrés i Sabater, Aureli Argemí i Roca, Fèlix Martí, Sebastià Serrano i Farrera, Josep Gifreu, Joan Martí i Castell, Jesús Tuson, Llorenç Huguet i Rotger, Vicent Partal, David Jou, Ester Franquesa i Bonet i Josep M. Terricabras. Clogué el curs Encarna Roca, catedràtica de dret civil de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC.
Les actes d’aquest curs seminari van ser recollides en el volum 2 de l’actual col·lecció «Miscel·lània» de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el títol Les llengües i les cultures en el procés de globalització de la societat de la informació (Actes del curs del CUIMPB 2001), publicat l’any 2002.
Aquestes actes es poden consultar també al Portal de Publicacions de l’IEC i, si en queden exemplars, es pot adquirir en format de paper.
9.3.08. VIII Seminari: «Les novetats normatives de l’any 2016 (II): la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ de l’IEC» (2018)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el VIII Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Les novetats normatives de l’any 2016 (II): la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Biblioteca Central d’Igualada el dissabte 26 de maig de 2018. El contingut de la sessió era doble: d’una banda, presentar la nova gramàtica en els aspectes més fonamentals que poden interessar als parlants en general i, de l’altra, tractar un dels temes gramaticals més controvertits històricament: l’ús de les preposicions per i per a.
El document titulat Usos de les preposicions per i per a segons la nova gramàtica normativa (Gramàtica de la llengua catalana, IEC, 2016), elaborat per Josep M. Mestres i Serra a partir del text de la gramàtica, que es va repartir als assistents per a fer-lo servir durant la sessió, extracta els requisits o factors que, a parer del professor, condicionen l’aparició de la preposició composta (per a) en els textos formals.
9.4.1. Presentació del tipòmetre (2002)
Amb la voluntat de facilitar tota classe d’orientacions i eines de precisió als professionals que treballen amb la llengua catalana, el Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC) va dissenyar i fabricar un tipòmetre especialment adequat per als correctors i traductors que han de revisar proves d’impremta i per als tallers de fotocomposició de l’àmbit català. El dia 22 de març de 2001 Josep M. Mestres, autor del disseny, va presentar al director del SEREIEC la proposta de confecció d’un tipòmetre amb la garantia de qualitat pròpia d’aquesta institució, el qual la va traslladar al gerent de l’Institut, finalment, el mes de juny del 2001 es rebé el vistiplau de la Presidència de l’IEC per a tirar endavant el projecte, que es va presentar oficialment a la seu de l’IEC el dia 10 de juliol de 2002. El programa detallat de la sessió es pot veure en el document adjunt.
En aquest acte, van intervenir les persones següents: Joan Martí i Castell, director del SEREIEC; José Martínez de Sousa, ortotipògraf, que va dictar la lliçó titulada «Medidas, tipómetros y corrección de textos», i Josep M. Mestres i Serra, que va presentar el tipòmetre de l’IEC, amb la presentació en MS Power Point® titulada «Projecte i característiques del tipòmetre de l’IEC». Clogué l’acte Lluís Jou i Mirabent, director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
9.5.3. Jornades sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics (2001)
Organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans en col·laboració amb la Societat Catalana d’Estudis Agraris, el curs Jornades sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics, dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC; coordinat científicament per Joan Ràfols Casamada, vocal de Publicacions de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, i coordinat tècnicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC del 5 al 19 de novembre de 2001, amb l’assistència d’una trentena d’alumnes.
El quadre de professorat era format per Antònia Rigo i Arnavat, cap del Servei Lingüística d’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), de Barcelona; Daniel Cassany i Comas, professor d’anàlisi del discurs de la Universitat Pompeu Fabra, i Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC.
En la sessió inaugural del curs, celebrada el dia 5 de novembre de 2001, van intervenir les persones següents: Joan Ràfols Casamada, vocal de Publicacions de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i coordinador científic del curs; Joan Pere Vila-Hors, president de la ICEA; Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i Manuel Castellet, president de l’IEC.
La lliçó inaugural va anar a càrrec de Josep Vigo Bonada, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i les sessions foren presentades per Josep M. Mestres.
En aquesta activitat es descabdellaren les tres lliçons següents distribuïdes en tres sessions de tres hores cadascuna:
— «La fase de preredacció», a càrrec d’Antònia Rigo, cap del Servei Lingüístic d’ESADE;
— «La fase de redacció», a càrrec de Daniel Cassany, professor d’anàlisi del discurs de la Universitat Pompeu Fabra;
— «La fase de presentació», a càrrec de Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC.
Va cloure el curs amb un parlament Joan Ràfols Casamada, coordinador científic del curs.
Les tres sessions es van dur a terme a la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona.
L’any següent, es va programar la segona edició d’aquest curs entre el 2 i el 30 d’octubre de 2002, amb la denominació Curs sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics, però no es va poder dur a terme perquè no hi va haver prou demanda.
9.3.07. VII Seminari: «Les novetats normatives de l’any 2016 (I): l’‘Ortografia catalana’ de l’IEC» (2017)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el VII Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Les novetats normatives de l’any 2016 (I): l’Ortografia catalana de l’IEC», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Biblioteca Central d’Igualada el dissabte 13 de maig de 2017.
El document titulat Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, elaborat per Josep M. Mestres i Serra i Laia Campamà Mormeneo, conté el text de suport que es va repartir als assistents i que es va fer servir durant la sessió, el qual resumeix i exposa de manera sistemàtica els aspectes més rellevants de l’Ortografia catalana, obra normativa bàsica que es pot consultar en línia des del dia 8 de maig de 2017.
Actualització del 2021. La Secció Filològica de l’IEC va aprovar el 3 de juny de 2021 les regles ortogràfiques definitives, una vegada prescrita la moratòria d’aplicació obligada de quatre anys que s’autoimposà. El document adjunt substitueix l’homònim publicat l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. Aquest document ha estat elaborat a partir dels materials en línia publicats per la Secció Filològica (Document SF 1 i Document SF 2).
9.6.9. Pràctiques de la llicenciatura d’estudis catalans de la UPVD
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2017, l’Institut d’Estudis Catalans ha signat un conveni de pràctiques amb la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD) per a acollir alumnes procedents de la llicenciatura d’estudis catalans organitzat per l’Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT) d’aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, han començat a fer les pràctiques al Servei de Correcció Lingüística a partir de la primavera de l’any 2017:
— Núria Masvidal Fernández, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant el mes de març del 2017.
9.5.7. Taller de formació per al personal de l’IEC (2017)
A petició de la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré i Castellví, el Servei de Correcció Lingüística i el Servei Editorial de l’IEC va organitzar, el dia 31 de gener de 2017, el Taller de formació per al personal de l’Institut d’Estudis Catalans sobre les novetats que s’han produït en la normativa ortogràfica arran de l’aprovació de l’Ortografia catalana, que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de la seu de l’IEC, a Barcelona. Aquest taller de formació, coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Sílvia López i Caballer, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, va comptar amb l’assistència de quaranta-cinc treballadors de l’IEC i dos convidats d’altres institucions. Van impartir el taller els professors Laia Campamà Mormeneo, correctora del Servei de Correcció Lingüística, Sílvia López i Caballer i Josep M. Mestres i Serra.
El taller tenia per finalitat explicar els principals aspectes de normativa ortogràfica que van ser modificats per la Secció Filològica dins l’obra Ortografia catalana, la qual va ser aprovada el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016.
La metodologia seguida durant la sessió va ser la següent: amb el suport d’una presentació en MS PowerPoint© titulada Taller de formació sobre les novetats ortogràfiques i d’un dossier de treball titulat Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, redactat per Josep M. Mestres i Laia Campamà, que consistia en un resum d’aquesta obra normativa en què hi havia ressaltats amb color tots els canvis de normativa, els professors anaven comentant les noves regles ortogràfiques i s’anaven proposant, paral·lelament, llistes breus de mots i expressions en què calia triar la forma correcta d’acord amb la nova normativa. La versió d’aquests dos documents que figuren en aquesta entrada de Critèria són el resultat de la compleció duta a terme després dels debats que hi va haver al final d’aquesta sessió i del taller impartit als col·laboradors externs de l’IEC el dia 24 de gener de 2017 (cf. l’entrada 9.4.6), amb unes petites esmenes en els epígrafs 2.1.5 (que ha desaparegut i s’han renumerat els que segueixen), 2.7.2, 2.7.6 i 4.1.3, i en la llista final (nord-estejar, nord-oestejar, sud-americanització, vicepresidenta primera).
Actualització del 2021. La Secció Filològica de l’IEC va aprovar el 3 de juny de 2021 les regles ortogràfiques definitives, una vegada prescrita la moratòria d’aplicació obligada de quatre anys que s’autoimposà. El document adjunt substitueix l’homònim publicat l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. Aquest document ha estat elaborat a partir dels materials en línia publicats per la Secció Filològica (Document SF 1 i Document SF 2).
9.5.6. Taller de formació per als col·laboradors externs (2017)
A petició de la presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré i Castellví, el Servei de Correcció Lingüística i el Servei Editorial de l’IEC va organitzar, el dia 24 de gener de 2017, el Taller de formació per als col·laboradors externs de l’Institut d’Estudis Catalans (correctors i traductors) sobre les novetats que s’han produït en la normativa ortogràfica arran de l’aprovació de l’Ortografia catalana, que va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de la seu de l’IEC, a Barcelona. Aquest taller de formació, coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Sílvia López i Caballer, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, va comptar amb l’assistència de setanta-cinc correctors i traductors col·laboradors externs de l’IEC. Van impartir el taller els professors Laia Campamà Mormeneo, correctora del Servei de Correcció Lingüística, Sílvia López i Caballer i Josep M. Mestres i Serra.
El taller tenia per finalitat explicar els principals aspectes de normativa ortogràfica que van ser modificats per la Secció Filològica dins l’obra Ortografia catalana, la qual va ser aprovada el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016.
La metodologia seguida durant la sessió va ser la següent: amb el suport d’una presentació en MS PowerPoint© titulada Taller de formació sobre les novetats ortogràfiques i d’un dossier de treball titulat Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, redactat per Josep M. Mestres i Laia Campamà, que consistia en un resum d’aquesta obra normativa en què hi havia ressaltats amb color tots els canvis de normativa, els professors anaven comentant les noves regles ortogràfiques i s’anaven proposant, paral·lelament, llistes breus de mots i expressions en què calia triar la forma correcta d’acord amb la nova normativa. La versió d’aquests dos documents que figuren en aquesta entrada de Critèria són el resultat de la compleció duta a terme després dels debats que hi va haver al final d’aquesta sessió i del taller impartit al personal de l’IEC el dia 31 de gener de 2017 (cf. l’entrada 9.4.7), amb unes petites esmenes en els epígrafs 2.1.5 (que ha desaparegut i s’han renumerat els que segueixen), 2.7.2, 2.7.6 i 4.1.3, i en la llista final (nord-estejar, nord-oestejar, sud-americanització, vicepresidenta primera).
Actualització del 2021. La Secció Filològica de l’IEC va aprovar el 3 de juny de 2021 les regles ortogràfiques definitives, una vegada prescrita la moratòria d’aplicació obligada de quatre anys que s’autoimposà. El document adjunt substitueix l’homònim publicat l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. Aquest document ha estat elaborat a partir dels materials en línia publicats per la Secció Filològica (Document SF 1 i Document SF 2 ).
9.4.3. Presentació i funcionament del ‘Diccionari de sinònims’ davant el CPNL (2016)
A petició del Consorci per a la Normalització Lingüística a Catalunya (CPNL), el dia 22 de juny de 2016 es va dur a terme, a la seu del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, l’activitat «Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané en el marc del pla de digitalització i interconnexió d’obres lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans», amb l’assistència d’una quarantena d’assessors lingüístics i coordinadors del CPNL d’arreu del Principat. La sessió fou a càrrec d’Albert Jané, membre de la Secció Filològica i autor del diccionari, i de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.
En aquesta activitat adreçada al personal del Consorci per a la Normalització Lingüística es descabdellaren les intervencions que figuren en el programa de mà tal com es va desenvolupar la sessió:
— «Obertura de la sessió», a càrrec de Carles de Rosselló, responsable de l’Àmbit de Formació i Foment del CPNL;
— «El pla de digitalització i interconnexió d’obres lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’IEC», a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans;
— «Alguns aspectes de sinonímia i les tres edicions del Diccionari de sinònims», a càrrec d’Albert Jané, membre de la Secció Filològica i autor del diccionari;
— «Funcionament general i aprofitament del programari de consulta de l’obra», a càrrec de Josep M. Mestres.
Acompanyen els documents adjunts diverses fotografies preses durant l’acte.
9.6.8. Pràctiques del màster d’edició digital de la UOC
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2016, l’Institut d’Estudis Catalans ha signat un conveni de pràctiques amb la Universitat Oberta de Catalunya, de Barcelona (UOC) per a acollir alumnes procedents del màster d’edició digital organitzat per aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, començaran a fer les pràctiques al Servei de Correcció Lingüística a partir de la primavera de l’any 2017.
9.3.06. VI Seminari: «Presentació i funcionament del ‘Diccionari de sinònims’ en línia d’Albert Jané» (2016)
Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC) i la Biblioteca Central d’Igualada, el VI Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané», impartit per Albert Jané, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Biblioteca Central d’Igualada el dissabte 21 de maig de 2016.
El document titulat Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané conté el text que va pronunciar Josep M. Mestres en relació amb les característiques i el maneig d’aquest diccionari que es pot consultar en línia gratuïtament d’ençà del mes de desembre del 2015 dins el lloc web de l’Institut d’Estudis Catalans (http://sinonims.iec.cat).
9.5.4. Curs de redacció de documents administratius (2006)
A petició de la Gerència de l’IEC, l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics va organitzar, entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre de 2006, el Curs de redacció de documents administratius, que va tenir lloc a la Sala Fontserè de la seu de l’IEC, a Barcelona. Aquest curs estava adreçat especialment al personal administratiu de la institució que tingués uns coneixements de català equivalents a un nivell C de la Generalitat de Catalunya, i va comptar amb l’assistència de deu alumnes. Els formadors van ser Albert Soler i Dalmases, Laia Campamà Mormeneo i Josep M. Mestres i Serra.
El curs tenia per finalitat explicar els principals aspectes de la redacció de documents administratius i introduir de manera general les convencions ortotipogràfiques i altres temes que tenen a veure amb la redacció d’aquesta classe de documents, amb vista a millorar la producció de textos administratius del personal de l’IEC.
El curs es va dividir en quinze sessions de dues hores cada una. La metodologia seguida a les sessions va ser la següent: la primera hora, en general, es dedicava a repassar aspectes globals de la redacció de documents administratius i a fer-ne els exercicis corresponents; tot seguit, s’explicaven les característiques principals d’un document administratiu concret. Després d’una pausa de deu minuts, la segona hora es dedicava a corregir el document treballat en la sessió anterior.
9.6.5. Pràctiques de traducció i correcció de la Fundació Universitat-Empresa de l’UJI
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2010, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I, de Castelló (FUE-UJI) per a acollir alumnes procedents de la llicenciatura i, posteriorment, del grau de traducció i interpretació organitzat per la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:
— Maria Martí Castelló, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de maig i juny del 2009;
— Patricia Moragón Fandos, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny a setembre del 2011;
— Marina Pastor Alemany, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2012.
9.6.1. Pràctiques del curs de postgrau de correcció de la UdG
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
El primer conveni de pràctiques, el signà l’Institut d’Estudis Catalans amb la Universitat de Girona (UdG) l’any 2000, per a acollir alumnes procedents dels cursos de postgrau de correcció organitzats per aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni han estat:
— Daniel Luján Cazalilla, pràctiques al Servei de Correcció durant el mes de febrer del 2000;
— Roser Calvet i Riera, pràctiques al Servei de Correcció durant els mesos de febrer i març del 2000;
— M. Dolors Figueras i Bruguera, pràctiques al Servei de Correcció durant el mes de març del 2000;
— Susana Parals i Expòsit, pràctiques al Servei de Correcció durant el mes d’abril del 2000.
9.6.3. Pràctiques del postgrau de traducció cientificotècnica de l’IDEC-UPF
Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.
L’any 2006, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) per a acollir alumnes procedents del postgrau de traducció cientificotècnica organitzat per aquesta universitat.
Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:
— Meritxell Màrgens i Rams, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de febrer i març del 2006;
— Patricia Lara Vitri Vives, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de febrer i març del 2007 (treballa com a col·laboradora externa d’aquesta oficina des del mateix any 2007);
— Àfrica Vila Ortega, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de març i abril del 2008;
— Maria Luna i Cuberta, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de maig i juny del 2009;
— Esther Llópez Llongarriu, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos del febrer a l’abril del 2010;
— Núria Duran Adroher, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos d’abril a juny del 2011.
9.1.1. I Seminari de Correcció de Textos (1999)
Organitzat pel Servei de Correcció en nom de la Secretaria General de l’Institut d’Estudis Catalans, el I Seminari de Correcció de Textos, dirigit per Carles Miralles, secretari general de l’IEC, i coordinat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció, va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC el dia 26 de març de 1999, amb la presència d’una norantena d’assistents.
En aquesta activitat, adreçada a tots els coŀlaboradors i coŀlaboradores externs del Servei de Correcció, es descabdellaren les tres ponències següents:
— «El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans com a eina en la correcció i la redacció de textos», a càrrec de Carolina Santamaria, lingüista de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC;
— «La fixació de la terminologia en la correcció i la traducció de textos», a càrrec de Maria Bozzo, lingüista de les Oficines Lexicogràfiques i membre del Consell Supervisor del Termcat;
— «El procés d’edició de les obres de l’Institut i la incidència que té en els diferents aspectes de la correcció i la traducció», a càrrec de Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest I Seminari, i les actes publicades es poden consultar a l’entrada 7.2.1 d’aquest espai web.
9.1.4. IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos» (2014)
Organitzat pel Servei de Correcció Lingüística i el Servei Editorial de l’IEC, el IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos», dirigit per Brauli Montoya, director del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i coordinat per Josep M. Mestres, cap del mateix servei, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de la Casa de la Convalescència el dia 3 de juliol de 2014, amb la presència de cent cinquanta assistents.
En aquesta activitat, adreçada tant al públic especialitzat com al públic en general, es descabdellaren les lliçons següents:
— «El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia», a càrrec de Salvador Alegret, director del CiT, i Joana Torres, tècnica lingüística del CiT;
— «Els recursos en línia de la Secció Filològica», a càrrec de Pau Vidal, filòleg (en substitució de Màrius Serra, membre de la Secció Filològica) i Santiago Muxach, cap del Servei de Recursos Digitals de l’IEC;
— «Critèria, l’espai web de correcció de l’IEC», a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest IV Seminari de Correcció de Textos. Pròximament, es prepararan i s’editaran les actes corresponents a aquesta activitat.
9.1.2. II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació» (2002)
Organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, el II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació», dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, va tenir lloc a la seu de l’IEC els dies 7 i 8 de novembre de 2002, amb la presència d’una norantena d’assistents. El Seminari va ser coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, i Oriol Camps i Giralt, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio.
En aquesta activitat, adreçada a llicenciats o doctors en filologia catalana, traducció i interpretació i periodisme, i estudiants universitaris de filologia catalana, es descabdellaren les lliçons següents:
— «La correcció d’informatius i programes de ràdio», a càrrec d’Oriol Camps, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio;
— «El doblatge», a càrrec de Iolanda Ledesma, lingüista i correctora de doblatges, i Mercè López Arnabat, traductora;
— «Correcció i seguiment de la publicitat», a càrrec de Maria Alba Agulló, cap del Departament d’Assessorament Lingüístic de Televisió de Catalunya;
— «La correcció d’informatius a Televisió de Catalunya», a càrrec de Teresa Maria Castanyer, correctora als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya;
— «Els programes infantils i juvenils com a generadors del llenguatge i la correcció lingüística», a càrrec de Glòria Torra, coordinadora del Servei d’Assessorament Lingüístic de Producció Interna de Televisió de Catalunya, i Ton Lleonart, guionista i coordinador de guions del programa Club Super3;
— «Corregir el text per corregir la frase», a càrrec de Gemma Gimeno, lingüista a Televisió Espanyola a Catalunya;
— «L’assessorament lingüístic a Telecinco», a càrrec de Mireia Alegre, lingüista a la Delegació de Telecinco a Catalunya;
— «El servei d’Assessorament Lingüístic del Grup Godó», a càrrec d’Olga Clapés, correctora i assessora de les emissores de ràdio RAC 1 i RAC 105 i de la cadena de televisió City TV;
— «Context i bases de l’assessorament lingüístic a Ona Catalana», a càrrec de Josep Cornudella, cap del servei lingüístic de la cadena de ràdio Ona Catalana;
— «La qualitat lingüística a Ràdio Sant Cugat», a càrrec de Vanesa Hernàndez, redactora en cap dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat;
— «L’assessorament lingüístic a COMRàdio», a càrrec de David Miró, redactor del programa La República de l’emissora COMRàdio;
— «Les emissores del Grup Flaix», a càrrec de Jaume Salvanyà, corrector i assessor lingüístic de Flaix FM i Ràdio Flaixbac;
— «L’assessorament lingüístic dels mitjans de comunicació valencians», a càrrec de Teresa Violeta, Redactora de l’emissora Ràdio 9;
— «Variació geolectal en el model lingüístic de les emissores radiofòniques de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió», a càrrec de Daniel Casals, consultor d’història de la llengua catalana a la Universitat Oberta de Catalunya.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest II Seminari, i les actes publicades es poden consultar a l’entrada 7.2.2 d’aquest espai web.
9.5.2. Curs de formació avançada per a correctors de textos (segona edició, 2001-2002)
Organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, el Segon curs de formació avançada per a correctors de textos, dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, va tenir lloc a la seu de l’IEC entre el 9 d’octubre i el 20 de desembre de 2001 i entre el 8 de gener i el 7 de febrer de 2002, amb la presència d’una trentena d’assistents. Aquesta activitat, estava adreçada a correctors i traductors professionals.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquesta segona edició del Curs de formació avançada.
9.5.1. Curs de formació avançada per a correctors de textos (2000-2001)
Organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, el Curs de formació avançada per a correctors de textos, dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC i membre de la Secció Filològica de l’IEC, i coordinat per Josep Maria Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, va tenir lloc a la seu de l’IEC entre el 10 d’octubre i el 21 de desembre de 2000 i entre el 9 de gener i el 8 de febrer de 2001, amb la presència d’una trentena d’assistents. Aquesta activitat estava adreçada a tots els correctors i traductors professionals, especialment als que duguessin a terme tasques de coŀlaboració externa amb l’Institut.
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest Curs.
9.1.3. III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos» (2004)
Organitzat per l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, el III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos», dirigit per Josep Vigo i Bonada, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i director de l’OCAL, i coordinat per Josep M. Mestres, cap de l’OCAL, va tenir lloc a la seu de l’IEC els dies 18 i 19 de novembre de 2004, amb la presència de dos-cents assistents. Hi van coŀlaborar institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Enciclopèdia Catalana, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), els Serveis Lingüístics del Parlament de Catalunya i el Termcat, Centre de Terminologia.
En aquesta activitat, adreçada a llicenciats o doctors en filologia catalana, en altres llicenciatures d’humanitats o en traducció i interpretació, o altres estudis, es descabdellaren les lliçons següents:
— «Què cal corregir i per què», a càrrec de Francesc Vallverdú, vicepresident de la Secció Filològica de l’IEC;
— «La coŀlaboració del professional de la correcció en la fixació terminològica», a càrrec de Xavier Fargas, cap de l’Àrea de Normalització Terminològica del Termcat, Centre de Terminologia;
— «La necessitat de la terminologia», a càrrec de Paquita Sanvicén, directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida del Consorci per a la Normalització Lingüística, i Mercè Viladrosa, membre del Centre de Normalització Lingüística de la Segarra del CNL.
— «Metodologia i recursos en la correcció i l’assessorament», a càrrec de Laia Castanyer, assessora lingüística de l’OCAL, i Núria Roma, correctora de l’OCAL;
— «Quan les paraules són llei», a càrrec de Margarida Sanjaume, cap de l’Àrea d’Assessorament Lingüístic del Departament de Serveis Lingüístics del Parlament de Catalunya;
— «Eines informàtiques per al corrector. Com se’n pot treure el màxim profit», a càrrec de Lluís de Yzaguirre, Cap del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;
— «El lèxic en la traducció jurídica», a càrrec de Josep Torrent, professor de llenguatge administratiu i jurídic de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya;
— «Transcripció i transliteració de noms estrangers escrits en alfabets no llatins», a càrrec de Josep Torras, lexicògraf d’Enciclopèdia Catalana;
Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest III Seminari, i les actes publicades es poden consultar a l’entrada 7.2.3 d’aquest espai web.
9.5.5. I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics (2010)
[Document que s’està redactant als serveis de correcció de l’IEC i que es penjarà pròximament.]
9-4-5_CCAETCT1 2010_Quadre docent
9-4-5_CCAETCT1 2010_Programa detallat