Categories

Notícies

Presentació de la nova actualització del DIEC

La Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentarà públicament les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Quines paraules s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la SF, Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra. Podeu confirmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

La Secció Filològica incorpora tres membres numeraris i dos de corresponents

En la votació electrònica dels membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que es va tancar el passat 15 d’octubre, la Secció Filològica va incorporar tres nous membres numeraris: Xavier Bosch i Sancho, llicenciat en ciències de la informació i escriptor; Mar Massanell i Mesalles, doctora en filologia catalana, i Josep Quer i Villanueva, doctor en lingüística. A més, també ha incorporat com a membres corresponents Joan Ferrer i Costa, doctor en filologia semítica, i Anna Maria Compagna, catedràtica de filologia i lingüística romàniques. Podeu consultar els currículums dels nous membres aquí.

El DOGC publica més d’un centenar de termes nous normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 8522, del 14 d’octubre) ha recollit 125 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el desembre de 2020 i l’abril de 2021. Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la genètica i la sociologia.

L’apartat de TIC conté, concretament, 63 termes nous. La majoria estan relacionats amb la realitat virtual. També n’hi ha, però, de relacionats amb les xarxes socials (per exemple, mem i memitzar) o amb la tecnologia i la informàtica en general (per exemple, emplenament per context i núvol). Cal remarcar també l’apartat dedicat a la sociologia i la política, amb termes d’actualitat, com ara guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme o botellot.

Actualització del document «Novetats de l’‘Ortografia catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans»

La nova versió del document Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans incorpora les darreres modificacions de l’Ortografia catalana aprovades pel Ple de l’IEC el 3 de juny de 2021, concretament, els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquest document, doncs, substitueix l’homònim publicat a Critèria l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. A més a més, també s’ha actualitzat l’índex de mots modificats o nous segons l’Ortografia que no recull el DIEC i la llista de casos per a comentar que hi ha al final del document.

Al cel i a la terra: termes pertot

El propvinent dia 21 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, el TERMCAT durà a terme, a la seu de de l’Institut d’Estudis Catalans, una nova trobada biennal dins els Espais Terminològics titulada «Al cel i a la terra: termes pertot», dedicada a la terminologia de la meteorologia. La trobada serà presencial i telemàtica, i començarà a les 9.30 h amb la inauguració a càrrec de F. Xavier Vila, Teresa Cabré i Jordi Bover. L’acte constarà de dues ponències, a càrrec de M. Carme Llasat i Eliseu Vilaclara, respectivament, i una taula rodona formada per Mònica Usart, Tomàs Molina, Sònia Papell i Xesca Cifre i moderada per Marta Sabater. La inscripció és gratuïta, però s’ha de formalitzar prèviament si hom vol assistir-hi personalment.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

Organitzada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, se celebrarà a la seu de l’IEC la Jornada sobre la Qualitat Lingüística, amb motiu de la presentació de l’Observatori de la Qualitat Lingüística. La Jornada tractarà de la qualitat lingüística en els àmbits normatiu, comunicatiu i docent, i hi intervindran Teresa Cabré, Oriol Camps, Joan Costa, Mònica Terribas i Montserrat Sendra. L’acte clourà amb una taula rodona compartida per Susanna Lliberós, Margalida Solivellas, Enric Gomà i Pau Vidal. L’assistència és gratuïta, però s’ha de formalitzar la inscripció prèviament; la sessió també es podrà seguir per Internet.

Teresa Cabré, nova presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

El dia 2 de setembre va tenir lloc l’acte de traspàs de l’Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Teresa Cabré va prendre el relleu de Joandomènec Ros, que ha presidit la institució entre el 2013 i l’agost del 2021. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, hi van assistir els membres dels dos equips de govern, el sortint i l’entrant.

Cabré, que fins ara dirigia la Secció Filològica, va ser escollida presidenta de l’IEC el mes de juny amb un 91 % dels vots a favor, fet que la va convertir en la primera dona al capdavant de la institució. A l’Equip de Govern l’acompanyen Maria Corominas i Marta Prevosti, com a vicepresidentes —la darrera de les quals repeteix el càrrec que tenia en l’última junta—, i Àngel Messeguer, com a secretari.

Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En l’anterior actualització es va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

Accés en línia als vocabularis del projecte Guaita terminològica

Des del gener del 2019 la Secció Filològica de l’IEC actualitza el web que divulga els resultats del projecte Guaita terminològica, que elabora en col·laboració amb el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

El projecte tracta d’explorar automàticament manuals de referència de diversos camps del coneixement científic i tècnic, redactats originàriament en anglès, per extreure’n els termes nous en anglès inexistents encara en el discurs català, a fi de buscar-los un equivalent català adequat, anticipant així la difusió del manlleu.

Actualment s’hi poden consultar vocabularis dels àmbits de la microbiologia, la bioquímica i l’economia (català-anglès) i vocabularis de neologia en anglès d’aquests mateixos àmbits.

Fi del període de moratòria per a la implantació de l’‘Ortografia catalana’ de l’IEC i ratificació de dues modificacions del text aprovat l’octubre del 2016

En el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria de quatre anys per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i també va ratificar dues modificacions del text que s’havia aprovat el 2016.

Durant aquests quatre anys de moratòria, la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch, ha fet el seguiment, l’estudi i la reformulació del text de l’Ortografia. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les dues qüestions finalment ratificades pel Ple de l’IEC del 3 de juny són els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquestes dues modificacions es poden consultar en aquest document que podeu trobar a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica.

Publicació en línia del ‘Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018’

El Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 és un recurs que aplega les referències bibliogràfiques de les obres catalanes (diccionaris i manuals) de llenguatge jurídic publicades entre els anys 2000 i 2018 dins un projecte de més abast impulsat per la doctora Anna Arnall, de la Universitat Pompeu Fabra, del qual aquest és el primer tast. Les obres que es poden consultar per Internet directament contenen l’enllaç viu corresponent.

Constitució del Fons Josep M. Mestres i Serra de l’IEC

Amb motiu de la jubilació del cap del Servei de Correcció Lingüística, el 12 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de donació del Fons Josep M. Mestres i Serra a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb un total de 808 obres, entre llibres, revistes, opuscles i altres documents relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquestes obres, provinents de la biblioteca particular de Josep M. Mestres, s’han anat dipositant a la biblioteca del Servei de Correcció Lingüística durant el període en què ha estat cap del Servei (1991-2021). En el Conveni de donació, l’IEC s’ha compromès a integrar aquest fons a l’Arxiu de l’Institut i a posar-lo a disposició dels investigadors i del públic en general i, especialment, als equips de correcció de la institució.

Entre les obres donades hi ha una vuitantena de diccionaris, una desena d’obres de fraseologia, una seixantena de vocabularis especialitzats, una vintena de lèxics d’especialitat, una vintena de gramàtiques, una trentena de manuals gramaticals, una cinquantena de manuals, llibres d’estil i criteris de redacció i correcció, una quarantena de reculls de formularis i nou obres d’història general. Entre altres, destaquen els exemplars de The spirit of Catalonia (Josep Trueta, 1946), Le catalan et le français comparés (Pere Verdaguer, 1976), Lleures i converses d’un filòleg (Joan Coromines, 1983), Curs superior de gramàtica catalana (Jeroni Marvà, 1985),  i les col·leccions completes de les revistes Quaderns de l’Exili, El Llamp, Butlletí interior de la DEC (després titulada Escola Catalana; fins al núm. 326) i Com. Ensenyar Català als Adults, Llengua i Ús.

Fotografia: d’esquerra a dreta, Eulàlia Espinàs, gerenta; Laia Miret, cap del Servei de Documentació i Arxiu; Joandomènec Ros, president; Josep M. Mestres, propietari del Fons, i M. Rosa Franquesa, cap del Gabinet de la Presidència, després d’haver signat el Conveni de donació.

Actualització de l’entrada 8.2.5 (recursos en línia de l’IEC)

 

El 12 de maig de 2021 hem actualitzat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC i que conté alguns recursos que no tenen entrada pròpia a Critèria. Concretament, hi ha nou enllaços nous respecte a la versió anterior i manté la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels nou recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» (tingueu en compte que, per exemple, que en el DIEC només es busquen mots aïllats; però que en altres recursos s’accepten també sintagmes).

Publicació de la segona edició del ‘Diccionari de matemàtiques i estadística’

 

El 13 d’abril de 2021 s’ha publicat, en línia, la segona edició del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME), obra elaborada conjuntament per Enciclopèdia Catalana i la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2002. El DME conté 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Aquesta segona edició ha estat corregida i adaptada a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ampliació sobre la grafia del nom de compostos bioquímics en el document de l’entrada 3.2.1

 

El 22 d’abril de 2021 hem publicat la setena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que ha tingut en compte les publicacions Vocabulaire international de métrologie. Concepts fondamentaux et généraux et termes associés (VIM) (2012) i Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021, en premsa); a més, inclou una discussió sobre l’ús dels termes mesura i mesurament, i conté informacions noves sobre la grafia de determinats compostos bioquímics, com ara els gens, els al·lels, les proteïnes, els transposons i els plasmidis, que sovint presenten dubtes sobre la tipografia que se’ls ha d’aplicar.

Nota: Estructura de la proteïna angiogenina, que estimula el creixement de vasos sanguinis (Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko i Lubert Stryer, Bioquímica, Barcelona, Reverté, 2007, p. 165).

Actualització de l’entrada 3.1.2 (regles d’ús de les majúscules i les minúscules)

 

El dia 9 d’abril de 2021 hem penjat la versió 6 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en què s’ha especificat que la «N» de la clau de les abreviacions inclou també els verbs i els adverbis i, a més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).

Incorporat el femení ‘gerenta’ en la desena actualització del DIEC en línia

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a final del mes de març del 2021, la desena actualització de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), per la qual s’hi incorporen cinquanta-un articles nous i se’n modifiquen una quarantena més. Entre els canvis que s’hi han introduït, destaca l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari només recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC al que estableix la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica el 26 de novembre de 2010 i publicada en els Documents de la Secció Filològica, V l’any 2018.

Publicació en línia de l’‘Onomasticon Cataloniae’ de Joan Coromines

 

L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines acaben de publicar en línia l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que es va editar en paper en vuit volums entre els anys 1989 i 1988. Aquesta obra és un compendi de topònims i antropònims dels Països Catalans que ara es pot consultar d’una manera ràpida i exhaustiva mercès als cercadors que hi ha incorporat el portal corresponent.

 

El cercador de l’Optimot incorpora el ʻDiccionari de sinònims Franquesa’

Des del 16 de febrer de 2021, el cercador de l’Optimot incorpora, entre les seves fonts de consulta, el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana (2a edició) amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims.

Per a localitzar els articles d’aquest diccionari, hem d’escriure el mot del qual cerquem equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció per defecte «bàsica». Tot seguit, per a agilitzar la cerca, podem fer servir el recurs «Trieu el resultat per fonts», on la nova font apareix amb el nom complet (Diccionari de sinònims Franquesa). També podem accedir als resultats d’aquesta font fent servir la cerca avançada, en què el diccionari apareix a la llista de fonts també amb el nom complet.

La Direcció General de Política Lingüística publica la tercera edició de l’opuscle ‘Abreviacions’

 

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la tercera edició (revisada) de l’opuscle Abreviacions, que s’ha actualitzat d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa al tema de les sigles i amb l’anàlisi que n’ha fet, amb una atenció especial al terme acrònim.

Actualització del llibre d’estil de les PAU

 

El dia 22 de desembre de 2020 hem publicat la novena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

En aquesta novena edició s’hi han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2020, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU corresponents a l’any 2021.

El terme ‘coronavirus’ és triat com a neologisme de l’any

 

El 15,8 % de les 9.643 persones que han participat en la setena crida oberta feta per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any s’han decantat —podríem dir que «inevitablement»— pel terme coronavirus com a neologisme de l’any.

Nota: La imatge ha estat manllevada del diari Ara.

El Parlament i la Generalitat de Catalunya i el TERMCAT publiquen el ‘Diccionari de l’activitat parlamentària’

 

En aquesta nova aportació lexicogràfica del Parlament de Catalunya, el 2 de desembre de 2020 el TERMCAT ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha estat elaborat en coautoria amb el Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra conté 422 termes relatius a l’organització i el funcionament del Parlament, i també a les diverses funcions que li són intrínseques. Cada entrada és seguida del significat que té i de l’equivalència en anglès, espanyol, francès i occità, si s’escau.

Actualització i ampliació del document sobre simbologia i formulació en els textos científics

El 4 de desembre de 2020 hem publicat la sisena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1),  que conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (2019) i pel National Institute of Standards and Technology (2018) dels Estats Units. A més, aprofitem per a avaluar críticament les propostes ortotipogràfiques de dues obres recents d’autors particulars d’àmbit espanyol (Tipografía y notaciones científicas, del 2008, i Cómo traducir y redactar textos científicos en español, del 2017). Amb aquesta ampliació, el document ha passat a tenir 117 pàgines (vint més que la versió anterior), incloent-hi un índex de taules per a facilitar la localització de les dades.

Nota: Quadre amb les unitats de base del sistema internacional (taula 16 del document).

El TERMCAT publica el ‘Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari’

 

El dia 19 de novembre de 2020, el TERMCAT ha publicat el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Aquesta obra conté 213 unitats fraseològiques llatines que provenen de fonts jurídiques i lingüístiques relacionades amb el llenguatge jurídic, especialment amb el llenguatge legislatiu, amb el significat que tenen i l’equivalència en català i en espanyol.

Traspàs de Joan S. Beltran i Cavaller, membre corresponent de la Secció Filològica

 

El dia 23 d’octubre de 2020 va traspassar el professor i lingüista Joan Salvador Beltran i Cavaller, a vuitanta-set anys. Joan S. Beltran ha estat coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre durant molts anys. Des del 2016 era membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un gran defensor del dialecte tortosí. Entre les seves obres publicades, destaquen L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), Cruïlla. Curs de llengua amb Joan Panisello (2002) i Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Va ser reconegut amb el Premi Lo Grifonet el 2011 per la seva trajectòria científica, i l’any 2016 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. En pau descansi.

L’IEC fa pública la base de dades lexicogràfica (BDLex) de la Secció Filològica

 

El dia 22 d’octubre de 2020 l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la incorporació al portal de recursos en línia de la Secció Filològica la base de dades BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans que es van tenir en compte en la selecció i la redacció d’entrades del Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC: el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (d’Antoni Febrer), el Diccionario catalan-castellano-latino (de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Juglà), el Diccionari de la llengua catalana. Amb la correspondència castellana  i llatina (de Pere Labèrnia), el Diccionari mallorquí-castellà (de Pere A. Figuera), el Diccionario valenciano-castellano (de Josep Escrig), el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (de Joan J. Amengual), el Diccionari mallorquí-castellà (de Josep Tarongí), el Novísimo diccionario general valenciano-castellano (de Joaquim Martí), el Diccionari català-valencià-balear (d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (d’Emili Vallès), el Diccionari general de la llengua catalana (de Pompeu Fabra, 1a ed.), el Diccionari general (de Francesc Ferrer) i el Diccionari de la llengua catalana (de l’IEC, 1a ed.).

S’obre al públic el ‘Diccionari històric de periodistes catalans’

 

Cap a final del mes de setembre del 2020 es va obrir al públic, sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionari històric de periodistes catalans, dirigit per Josep M. Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i coordinat per Francesc Salgado, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat de recollir i preservar la periodística catalana des del punt de vista de les persones que hi van participar, incloent-hi la periodística desenvolupada a tots els territoris de llengua catalana, amb una atenció especial al País Valencià i a les Illes Balears. De moment, consta de noranta articles biogràfics que es poden consultar pel nom de la persona que ha exercit la professió periodística, pels mitjans de comunicació on va treballar, per gèneres periodístics i per seccions (àrees temàtiques).

Compleció del lèxic LGTBI en la novena actualització del DIEC2

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a començament del mes d’octubre de 2020, la novena actualització del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), per la qual s’hi incorporen catorze articles nous i se’n modifiquen disset del lèxic relacionat amb el col·lectiu de persones LGTBI. Entre els canvis que s’hi han introduït, s’han consignat com a despectius diversos termes de l’àmbit de la sexualitat que fins ara no estaven connotats i s’han suprimit accepcions clarament sexistes.

XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari»

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat la seva XVII Jornada, que es dedicarà a «La terminologia del diccionari». Les sessions tindran lloc a la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona) entre les 9 i les 14 hores del dia 22 d’octubre de 2020 (la inscripció és gratuïta), però també es podran seguir telemàticament mitjançant Zoom. Entre altres intervinents, hom comptarà amb la participació de Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC; Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, i Fernando Pardos, de la Universitat Complutense de Madrid. Per a més informació, vegeu https://scaterm.llocs.iec.cat/2020/07/31/xvii-jornada-de-la-scaterm-22-doctubre.

Nova entrada de Critèria: «X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana»

 

El dia 21 de setembre de 2020 vam publicar la crònica del X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (entrada 9.3.10), organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana», impartit per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, el dia 19 de setembre a la damunt dita Biblioteca.

Amb aquest X Seminari es va cloure el cicle de seminaris anuals sobre coses que cal saber de la llengua catalana, que s’iniciaren l’any 2011. En la cloenda de celebració van intervenir Albert Soler i Dalmases, membre de la Junta Directiva de l’APLEC i antic corrector del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC; Montse Lobato Just, directora de la Biblioteca Central d’Igualada, i Josep M. Mestres.

Tancament de la quarta edició esmenada del ‘Manual d’estil’ que ha donat lloc a la cinquena edició en línia actual

 

Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre de 2020 s’han acabat de publicar com a continguts nous els afegitons i esmenes corresponents als capítols vii, viii, xii, xiii, xviii i xxiii que havien quedat pendents en publicar-se la cinquena edició del Manual d’estil el 27 de març de 2019, perquè no s’havien pogut encabir en les pàgines maquetades de la quarta edició.

També s’ha actualitzat l’índex analític de l’obra, que ara conté també els termes i conceptes corresponents als afegitons i esmenes damunt dits.

Represa de l’activitat professional presencial dels serveis de correcció a l’IEC

 

Tal com vam avançar en la notícia del 20 de juliol proppassat, des del dia 1 de setembre els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (Servei de Correcció Lingüística i Unitat de Correcció del Servei Editorial) vam reprendre la nostra activitat professional presencial als locals corresponents de la institució.

Això vol dir que les col·laboradores i els col·laboradors externs de correcció de textos ens podeu trucar als telèfons fixos de contacte, perquè algú del servei us atendrà, a més de poder fer servir el correu electrònic. D’acord amb les recomanacions generals, és indispensable que, abans de venir, concretem la visita o la trobada.

Nova entrada de Critèria: «El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) de l’Institut d’Estudis Catalans»

 

El 26 d’agost de 2020 hem creat l’entrada de Critèria 8.2.6, corresponent al portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), perquè és una eina terminològica de gran valor i versatilitat que ofereix l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2013 i que es va actualitzant i ampliant permanentment, la qual dona accés a la consulta de les unitats terminològiques que figuren en seixanta-dues obres especialitzades (diccionaris, vocabularis i manuals) i en disset mil articles de revistes científiques.

Nova entrada de Critèria: «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans»

El 25 d’agost de 2020 hem creat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC. Com que una part d’aquests recursos no tenen entrada pròpia a Critèria, hem considerat que, d’aquesta manera, hi podreu tenir un accés més directe i fàcil.

A l’inici d’aquesta pàgina hi ha la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels vuit recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» i que podeu veure en la imatge que il·lustra aquesta notícia, cadascun amb l’opció de cerca que s’ha habilitat (tingueu en compte que, per exemple, que el DIEC només busca mots aïllats; però que altres recursos accepten també sintagmes).

Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC)

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha anunciat el dia 28 de juliol de 2020 l’obertura de la nova aplicació de consulta en línia del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC).

Amb aquesta nova aplicació es poden consultar els 72 milions de mots que conté actualment el CTILC, que abasten un període comprès entre el 1832 i el 2008. Els resultats que es poden obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis. També facilita diverses dades numèriques sobre el contingut del Corpus.

El ‘Glossari de termes gramaticals’ de l’Institut d’Estudis Catalans

 

El dia 15 de juliol de 2020, la Secció Filològica de l’IEC va obrir al públic el Glossari de termes gramaticals (GTG) un recull de set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, elaborat a partir del glossari que conté la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), per bé que ha estat revisat i ampliat.

El Glossari de termes gramaticals no és un element auxiliar d’aquesta gramàtica, sinó que es tracta d’una obra lexicogràfica autònoma que forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans. A més del lema, la definició i els exemples corresponents, aquest recull conté sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalències en espanyol.

L’IEC, l’AVL i la UIB signen un protocol de col·laboració per una normativa inclusiva i unitària

 

Tal com vam avançar en una notícia del dia 7 de juliol de 2020 sobre el I Seminari d’Estandardització, en aquesta mateixa data el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar un protocol general que explicita la voluntat de cooperació de les tres institucions amb vista a l’establiment d’un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica de la llengua, el qual ha de nodrir els nous recursos normatius que generi cada institució. Amb aquest acord, les tres entitats volen contribuir a reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identificació en el model normatiu de tots els parlants del territori lingüístic.

 

Actualització de l’entrada 7.1.1 (fitxes dels llibres d’estil de les PAU i les PACF)

 

El dia 23 de juliol de 2020 hem publicat l’actualització del document  Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC, de la mateixa data, que recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

En aquesta cinquena versió s’hi han afegit les fitxes del llibres d’estil de les PAU i les PACF corresponents a l’any 2019.

Incorporació de 3.851 termes del ‘Diccionari jurídic’ de l’IEC al Cercaterm del TERMCAT

El dia 1 de juliol de 2020, el TERMCAT va anunciar que s’han incorporat al Cercaterm d’aquesta institució 3.851 termes nous provinents del Diccionari jurídic de l’Institut d’Estudis Catalans; amb aquesta incorporació, ja es poden consultar un total de 9.026 termes d’aquesta obra de referència, els quals contenen la categoria lexicogramatical, la definició, equivalències en espanyol i notes vàries (informació enciclopèdica, exemples i indicacions d’ús). Cal tenir en compte, però, que no tots els registres del Diccionari jurídic hi han estat incorporats, per la qual cosa sempre és recomanable consultar aquesta obra especialitzada d’entrada.

Segon tancament de la Casa de Convalescència i del local del carrer de Maria Aurèlia Capmany

Per segona vegada, arran de la rebrotada de contagis per coronavirus que s’ha produït a l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi diversos barris de la capital del país, l’Institut d’Estudis Catalans, que havia reobert parcialment les seves instal·lacions el 8 de juny de 2020, va decidir, a partir de les quatre de la tarda del divendres 17 de juliol, tancar les seves instal·lacions fins al 31 d’agost, seguint les noves recomanacions de les autoritats sanitàries i governamentals.

De tota manera, tots els serveis de l’Institut romandran oberts telemàticament fins al 31 juliol, data de l’inici de les vacances anuals de la institució, i també a partir del 24 d’agost, data de la represa de l’activitat laboral. Per tant, les col·laboradores i els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquest període ens podeu continuar trametent la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres mitjançant l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no estaran disponibles.

Presentació del llibre ‘El barrufet gramàtic’, en honor d’Albert Jané

 

El dia 9 de juliol de 2020 es va presentar al pati de la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans l’obra El barrufet gramàtic, en homenatge al lingüística i membre de la Secció Filològica Albert Jané i Riera, amb motiu del seu norantè aniversari, que se celebrarà pròximament. Albert Jané, corrector, traductor, gramàtic, lingüista, professor, escriptor i activista de la llengua catalana, ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Nacional de Periodisme (1997) i el Premi Pompeu Fabra l’any 2010. Es feu molt conegut entre els infants per la creació del nom barrufet i del verb barrufar en la traducció al català de les aventures de Les Schtroumpfs (Els barrufets, a partir del 1976), i entre els joves i adults per l’adaptació al català del còmic Corto Maltès (a partir del 1992). Autor del Diccionari de sinònims (1972; la tercera edició és en línia a l’IEC), de diversos llibres de normativa lingüística i d’articles sobre temes de llengua al diari Avui i a la revista Llengua Nacional, va ser director de la revista infantil i juvenil Cavall Fort entre el 1979 i el 1997.

I Seminari d’Estandardització

En el context del Protocol de cooperació signat recentment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), en què s’exposa la voluntat de cooperar en una línia de confluència, respectant la variació adequada, de la norma institucional de les tres institucions que tenen competències en prescripció lingüística, el dia 2 de juliol de 2020 es va dur a terme, en format virtual, el I Seminari d’Estandardització, amb la participació de representants de l’IEC, l’AVL i la UIB i altres ponents d’aquestes institucions, que van exposar els criteris específics que guien el reconeixement de l’estàndard com a base de l’establiment de la normativa lingüística, amb l’objectiu d’arribar, si és possible, a una normativa comuna, inclusiva, respectuosa amb la variació i internament flexible que tingui en compte les diferents situacions de comunicació i la diversitat de registres.

Nou membre de la Secció Filològica de l’IEC: Sandra Montserrat Buendía

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Sandra Montserrat Buendía (nada a Barcelona el 1976) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana, llicenciada en lingüística general i professora de la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

Nou membre de la Secció Filològica de l’IEC: Vicent Partal Montesinos

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Partal Montesinos (nat a Bétera, Camp de Túria, el 1960) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en magisteri per la Universitat de València i ha exercit de mestre durant dos anys (1982-1984). Com a periodista, va començar com a redactor del setmanari El Temps l’any 1984, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008); el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E-Tech 2019.