Categories

Notícies

VIII Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra

La jornada, que enguany té per títol Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats, tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 3 de novembre a la tarda i al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra el 4 de novembre al matí.

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament emplenant aquest formulari.

 

El Grup Enciclopèdia renova els webs ‘Enciclopèdia.cat’ i ‘Diccionari.cat’

El Grup Enciclopèdia ha renovat els webs d’Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat coincidint amb el seu 25è aniversari. La renovació s’ha realitzat amb la voluntat de millorar l’accés als continguts i l’experiència d’ús dels usuaris.

El nou Diccionari.cat conté, a més de la versió actualitzada del Gran Diccionari de la llengua catalana, onze diccionaris més: el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i vuit diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià, a més del Diccionari der aranés.

Per la seva banda, Enciclopèdia.cat estrena un nou format que permet descobrir millor el seu univers de continguts. A més de la Gran enciclopèdia catalana, conté trenta-dues obres temàtiques de prestigi com BiosferaGran enciclopèdia de la músicaEnciclopèdia de medicina i salut Catalunya romànica, entre d’altres. Es tracta de continguts vius que inclouen més de 350.000 articles de temàtica molt diversa (història, economia, art, política, geografia, ciència o natura).

Nova entrada de Critèria: ‘Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius’ (2022)

Avui, dia 20 de juliol de 2022, hem creat l’entrada 7.3.12, corresponent al volum 9 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, que s’ha publicat aquest mateix mes. L’edició de l’obra ha estat a cura de Mireia Trias i Freixa.

Pacte Nacional per la Llengua: l’IEC avaluarà la qualitat lingüística en diferents àmbits

El passat dijous 14 de juliol la Secció Filològica de l’IEC va presentar el nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), un projecte que permet fer un seguiment i una avaluació dels usos públics de la llengua catalana en les diverses varietats dialectals. El motiu d’aquesta presentació va ser el paper de l’IEC en el Pacte Nacional per la Llengua (PNL), que serà, precisament, avaluar la qualitat lingüística del català en diferents àmbits socials i professionals.

El pròxim mes de setembre l’OQL farà públic el seu primer informe, que analitza la qualitat de la llengua en la publicitat radiofònica. L’estudi es basa en un corpus de cent tres falques emeses durant el març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. L’objectiu d’aquestes campanyes sectorials que posa en marxa l’OQL és fer una fotografia general tan completa com sigui possible de l’estat de la llengua en cada àmbit, de manera que en els informes, a banda dels mals usos que es puguin detectar, s’hi reflectiran especialment els bons usos, la variació i la riquesa expressiva que s’observi en els textos analitzats.

Després de la presentació de la nova plataforma digital, Oriol Camps (director del projecte de l’OQL), Miquel Àngel Pradilla i Mila Segarra van protagonitzar una taula rodona titulada «L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística».

L’IEC publica en línia les segones edicions de les gramàtiques i l’ortografia normatives

L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia les segones edicions de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU).

Es tracta, en tots tres casos, de les segones edicions revisades acompanyades d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC).

Nova actualització del ‘Diccionari de la llengua catalana’ en línia de l’Institut d’Estudis Catalans

La nova actualització del DIEC2 en línia incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions.

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonir, desorde i esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocar, adient, base, bipolar, competitiu, confusionari, figurar, melòdic, molestar, orla, pastel, record, responsable, sèrie, etc.

Finalment, cal destacar el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctrica, de llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari.

Neix el portal ‘Compendium.cat’ que reuneix i indexa múltiples recursos lingüístics i jurídics pertanyents a tot el domini lingüístic català

El 8 d’abril es va obrir al públic el portal Compendium.cat. Aquest portal, que ha estat impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana i els departaments de Justícia i de Cultura, juntament amb quinze institucions catalanes i andorranes, té l’origen en la tesi doctoral que Anna Arnall Duch va presentar el 2019 i que va ser premiada com a millor tesi doctoral 2019 per la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.

El portal reuneix i indexa múltiples recursos lingüístics i jurídics pertanyents a tot el domini lingüístic català. Es diferencia d’altres portals de recursos especialitzats en català jurídic perquè està estructurat al voltant d’un motor de cerca que permet recuperar la informació per la via conceptual i la via de la cerca lliure, així com mitjançant múltiples remissions que vinculen la informació jurídica amb la lingüística, i viceversa.

S’hi poden trobar i consultar (en cas que estiguin en línia) tota classe de manuals de redacció i estil, apunts lingüístics sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics, manuals didàctics, models de documents, articles i apunts en línia, entre altres, publicats fins a la data d’avui.

A més, el portal també ofereix models de documents jurídics i administratius, així com formularis jurídics pertanyents a diferents branques del dret, formularis per a procuradors i formularis registrals.

L’IEC publica l’edició impresa i actualitza la versió digital de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic’

L’IEC ha publicat l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

Nicolau Dols, nou president de la Secció Filològica de l’IEC

El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols, és el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’equip que gestionarà la Secció els propers quatre anys l’acompanyen Mila Segarra com a vicepresidenta, Mercè Lorente com a secretària i Maria Josep Cuenca com a tresorera.
Nicolau Dols pren el relleu de Ramon Sistac, que ha exercit com a president en funcions des que Teresa Cabré va ser escollida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i va iniciar el seu mandat l’1 de setembre d’enguany.

Presentació de la nova actualització del DIEC

La Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentarà públicament les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Quines paraules s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la SF, Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra. Podeu confirmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

La Secció Filològica incorpora tres membres numeraris i dos de corresponents

En la votació electrònica dels membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que es va tancar el passat 15 d’octubre, la Secció Filològica va incorporar tres nous membres numeraris: Xavier Bosch i Sancho, llicenciat en ciències de la informació i escriptor; Mar Massanell i Mesalles, doctora en filologia catalana, i Josep Quer i Villanueva, doctor en lingüística. A més, també ha incorporat com a membres corresponents Joan Ferrer i Costa, doctor en filologia semítica, i Anna Maria Compagna, catedràtica de filologia i lingüística romàniques. Podeu consultar els currículums dels nous membres aquí.

El DOGC publica més d’un centenar de termes nous normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 8522, del 14 d’octubre) ha recollit 125 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el desembre de 2020 i l’abril de 2021. Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la genètica i la sociologia.

L’apartat de TIC conté, concretament, 63 termes nous. La majoria estan relacionats amb la realitat virtual. També n’hi ha, però, de relacionats amb les xarxes socials (per exemple, mem i memitzar) o amb la tecnologia i la informàtica en general (per exemple, emplenament per context i núvol). Cal remarcar també l’apartat dedicat a la sociologia i la política, amb termes d’actualitat, com ara guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme o botellot.

Actualització del document «Novetats de l’‘Ortografia catalana’ de l’Institut d’Estudis Catalans»

La nova versió del document Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans incorpora les darreres modificacions de l’Ortografia catalana aprovades pel Ple de l’IEC el 3 de juny de 2021, concretament, els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquest document, doncs, substitueix l’homònim publicat a Critèria l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. A més a més, també s’ha actualitzat l’índex de mots modificats o nous segons l’Ortografia que no recull el DIEC i la llista de casos per a comentar que hi ha al final del document.

Al cel i a la terra: termes pertot

El propvinent dia 21 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, el TERMCAT durà a terme, a la seu de de l’Institut d’Estudis Catalans, una nova trobada biennal dins els Espais Terminològics titulada «Al cel i a la terra: termes pertot», dedicada a la terminologia de la meteorologia. La trobada serà presencial i telemàtica, i començarà a les 9.30 h amb la inauguració a càrrec de F. Xavier Vila, Teresa Cabré i Jordi Bover. L’acte constarà de dues ponències, a càrrec de M. Carme Llasat i Eliseu Vilaclara, respectivament, i una taula rodona formada per Mònica Usart, Tomàs Molina, Sònia Papell i Xesca Cifre i moderada per Marta Sabater. La inscripció és gratuïta, però s’ha de formalitzar prèviament si hom vol assistir-hi personalment.

Jornada sobre la Qualitat Lingüística

Organitzada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, se celebrarà a la seu de l’IEC la Jornada sobre la Qualitat Lingüística, amb motiu de la presentació de l’Observatori de la Qualitat Lingüística. La Jornada tractarà de la qualitat lingüística en els àmbits normatiu, comunicatiu i docent, i hi intervindran Teresa Cabré, Oriol Camps, Joan Costa, Mònica Terribas i Montserrat Sendra. L’acte clourà amb una taula rodona compartida per Susanna Lliberós, Margalida Solivellas, Enric Gomà i Pau Vidal. L’assistència és gratuïta, però s’ha de formalitzar la inscripció prèviament; la sessió també es podrà seguir per Internet.

Teresa Cabré, nova presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans

El dia 2 de setembre va tenir lloc l’acte de traspàs de l’Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Teresa Cabré va prendre el relleu de Joandomènec Ros, que ha presidit la institució entre el 2013 i l’agost del 2021. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, hi van assistir els membres dels dos equips de govern, el sortint i l’entrant.

Cabré, que fins ara dirigia la Secció Filològica, va ser escollida presidenta de l’IEC el mes de juny amb un 91 % dels vots a favor, fet que la va convertir en la primera dona al capdavant de la institució. A l’Equip de Govern l’acompanyen Maria Corominas i Marta Prevosti, com a vicepresidentes —la darrera de les quals repeteix el càrrec que tenia en l’última junta—, i Àngel Messeguer, com a secretari.

Nova actualització de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’, que arriba a la tercera edició

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En l’anterior actualització es va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

Accés en línia als vocabularis del projecte Guaita terminològica

Des del gener del 2019 la Secció Filològica de l’IEC actualitza el web que divulga els resultats del projecte Guaita terminològica, que elabora en col·laboració amb el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

El projecte tracta d’explorar automàticament manuals de referència de diversos camps del coneixement científic i tècnic, redactats originàriament en anglès, per extreure’n els termes nous en anglès inexistents encara en el discurs català, a fi de buscar-los un equivalent català adequat, anticipant així la difusió del manlleu.

Actualment s’hi poden consultar vocabularis dels àmbits de la microbiologia, la bioquímica i l’economia (català-anglès) i vocabularis de neologia en anglès d’aquests mateixos àmbits.

Fi del període de moratòria per a la implantació de l’‘Ortografia catalana’ de l’IEC i ratificació de dues modificacions del text aprovat l’octubre del 2016

En el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria de quatre anys per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i també va ratificar dues modificacions del text que s’havia aprovat el 2016.

Durant aquests quatre anys de moratòria, la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch, ha fet el seguiment, l’estudi i la reformulació del text de l’Ortografia. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les dues qüestions finalment ratificades pel Ple de l’IEC del 3 de juny són els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquestes dues modificacions es poden consultar en aquest document que podeu trobar a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica.

Publicació en línia del ‘Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018’

El Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 és un recurs que aplega les referències bibliogràfiques de les obres catalanes (diccionaris i manuals) de llenguatge jurídic publicades entre els anys 2000 i 2018 dins un projecte de més abast impulsat per la doctora Anna Arnall, de la Universitat Pompeu Fabra, del qual aquest és el primer tast. Les obres que es poden consultar per Internet directament contenen l’enllaç viu corresponent.

Constitució del Fons Josep M. Mestres i Serra de l’IEC

Amb motiu de la jubilació del cap del Servei de Correcció Lingüística, el 12 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de donació del Fons Josep M. Mestres i Serra a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb un total de 808 obres, entre llibres, revistes, opuscles i altres documents relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquestes obres, provinents de la biblioteca particular de Josep M. Mestres, s’han anat dipositant a la biblioteca del Servei de Correcció Lingüística durant el període en què ha estat cap del Servei (1991-2021). En el Conveni de donació, l’IEC s’ha compromès a integrar aquest fons a l’Arxiu de l’Institut i a posar-lo a disposició dels investigadors i del públic en general i, especialment, als equips de correcció de la institució.

Entre les obres donades hi ha una vuitantena de diccionaris, una desena d’obres de fraseologia, una seixantena de vocabularis especialitzats, una vintena de lèxics d’especialitat, una vintena de gramàtiques, una trentena de manuals gramaticals, una cinquantena de manuals, llibres d’estil i criteris de redacció i correcció, una quarantena de reculls de formularis i nou obres d’història general. Entre altres, destaquen els exemplars de The spirit of Catalonia (Josep Trueta, 1946), Le catalan et le français comparés (Pere Verdaguer, 1976), Lleures i converses d’un filòleg (Joan Coromines, 1983), Curs superior de gramàtica catalana (Jeroni Marvà, 1985),  i les col·leccions completes de les revistes Quaderns de l’Exili, El Llamp, Butlletí interior de la DEC (després titulada Escola Catalana; fins al núm. 326) i Com. Ensenyar Català als Adults, Llengua i Ús.

Fotografia: d’esquerra a dreta, Eulàlia Espinàs, gerenta; Laia Miret, cap del Servei de Documentació i Arxiu; Joandomènec Ros, president; Josep M. Mestres, propietari del Fons, i M. Rosa Franquesa, cap del Gabinet de la Presidència, després d’haver signat el Conveni de donació.

Actualització de l’entrada 8.2.5 (recursos en línia de l’IEC)

 

El 12 de maig de 2021 hem actualitzat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC i que conté alguns recursos que no tenen entrada pròpia a Critèria. Concretament, hi ha nou enllaços nous respecte a la versió anterior i manté la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels nou recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» (tingueu en compte que, per exemple, que en el DIEC només es busquen mots aïllats; però que en altres recursos s’accepten també sintagmes).

Publicació de la segona edició del ‘Diccionari de matemàtiques i estadística’

 

El 13 d’abril de 2021 s’ha publicat, en línia, la segona edició del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME), obra elaborada conjuntament per Enciclopèdia Catalana i la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2002. El DME conté 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Aquesta segona edició ha estat corregida i adaptada a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ampliació sobre la grafia del nom de compostos bioquímics en el document de l’entrada 3.2.1

 

El 22 d’abril de 2021 hem publicat la setena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que ha tingut en compte les publicacions Vocabulaire international de métrologie. Concepts fondamentaux et généraux et termes associés (VIM) (2012) i Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021, en premsa); a més, inclou una discussió sobre l’ús dels termes mesura i mesurament, i conté informacions noves sobre la grafia de determinats compostos bioquímics, com ara els gens, els al·lels, les proteïnes, els transposons i els plasmidis, que sovint presenten dubtes sobre la tipografia que se’ls ha d’aplicar.

Nota: Estructura de la proteïna angiogenina, que estimula el creixement de vasos sanguinis (Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko i Lubert Stryer, Bioquímica, Barcelona, Reverté, 2007, p. 165).

Actualització de l’entrada 3.1.2 (regles d’ús de les majúscules i les minúscules)

 

El dia 9 d’abril de 2021 hem penjat la versió 6 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en què s’ha especificat que la «N» de la clau de les abreviacions inclou també els verbs i els adverbis i, a més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).

Incorporat el femení ‘gerenta’ en la desena actualització del DIEC en línia

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a final del mes de març del 2021, la desena actualització de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), per la qual s’hi incorporen cinquanta-un articles nous i se’n modifiquen una quarantena més. Entre els canvis que s’hi han introduït, destaca l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari només recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC al que estableix la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica el 26 de novembre de 2010 i publicada en els Documents de la Secció Filològica, V l’any 2018.

Publicació en línia de l’‘Onomasticon Cataloniae’ de Joan Coromines

 

L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines acaben de publicar en línia l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que es va editar en paper en vuit volums entre els anys 1989 i 1988. Aquesta obra és un compendi de topònims i antropònims dels Països Catalans que ara es pot consultar d’una manera ràpida i exhaustiva mercès als cercadors que hi ha incorporat el portal corresponent.

 

El cercador de l’Optimot incorpora el ʻDiccionari de sinònims Franquesa’

Des del 16 de febrer de 2021, el cercador de l’Optimot incorpora, entre les seves fonts de consulta, el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana (2a edició) amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims.

Per a localitzar els articles d’aquest diccionari, hem d’escriure el mot del qual cerquem equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció per defecte «bàsica». Tot seguit, per a agilitzar la cerca, podem fer servir el recurs «Trieu el resultat per fonts», on la nova font apareix amb el nom complet (Diccionari de sinònims Franquesa). També podem accedir als resultats d’aquesta font fent servir la cerca avançada, en què el diccionari apareix a la llista de fonts també amb el nom complet.

La Direcció General de Política Lingüística publica la tercera edició de l’opuscle ‘Abreviacions’

 

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la tercera edició (revisada) de l’opuscle Abreviacions, que s’ha actualitzat d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa al tema de les sigles i amb l’anàlisi que n’ha fet, amb una atenció especial al terme acrònim.

Actualització del llibre d’estil de les PAU

 

El dia 22 de desembre de 2020 hem publicat la novena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

En aquesta novena edició s’hi han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2020, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU corresponents a l’any 2021.

El terme ‘coronavirus’ és triat com a neologisme de l’any

 

El 15,8 % de les 9.643 persones que han participat en la setena crida oberta feta per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any s’han decantat —podríem dir que «inevitablement»— pel terme coronavirus com a neologisme de l’any.

Nota: La imatge ha estat manllevada del diari Ara.

El Parlament i la Generalitat de Catalunya i el TERMCAT publiquen el ‘Diccionari de l’activitat parlamentària’

 

En aquesta nova aportació lexicogràfica del Parlament de Catalunya, el 2 de desembre de 2020 el TERMCAT ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha estat elaborat en coautoria amb el Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra conté 422 termes relatius a l’organització i el funcionament del Parlament, i també a les diverses funcions que li són intrínseques. Cada entrada és seguida del significat que té i de l’equivalència en anglès, espanyol, francès i occità, si s’escau.

Actualització i ampliació del document sobre simbologia i formulació en els textos científics

El 4 de desembre de 2020 hem publicat la sisena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1),  que conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (2019) i pel National Institute of Standards and Technology (2018) dels Estats Units. A més, aprofitem per a avaluar críticament les propostes ortotipogràfiques de dues obres recents d’autors particulars d’àmbit espanyol (Tipografía y notaciones científicas, del 2008, i Cómo traducir y redactar textos científicos en español, del 2017). Amb aquesta ampliació, el document ha passat a tenir 117 pàgines (vint més que la versió anterior), incloent-hi un índex de taules per a facilitar la localització de les dades.

Nota: Quadre amb les unitats de base del sistema internacional (taula 16 del document).

El TERMCAT publica el ‘Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari’

 

El dia 19 de novembre de 2020, el TERMCAT ha publicat el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Aquesta obra conté 213 unitats fraseològiques llatines que provenen de fonts jurídiques i lingüístiques relacionades amb el llenguatge jurídic, especialment amb el llenguatge legislatiu, amb el significat que tenen i l’equivalència en català i en espanyol.

Traspàs de Joan S. Beltran i Cavaller, membre corresponent de la Secció Filològica

 

El dia 23 d’octubre de 2020 va traspassar el professor i lingüista Joan Salvador Beltran i Cavaller, a vuitanta-set anys. Joan S. Beltran ha estat coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre durant molts anys. Des del 2016 era membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un gran defensor del dialecte tortosí. Entre les seves obres publicades, destaquen L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), Cruïlla. Curs de llengua amb Joan Panisello (2002) i Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Va ser reconegut amb el Premi Lo Grifonet el 2011 per la seva trajectòria científica, i l’any 2016 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. En pau descansi.

L’IEC fa pública la base de dades lexicogràfica (BDLex) de la Secció Filològica

 

El dia 22 d’octubre de 2020 l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la incorporació al portal de recursos en línia de la Secció Filològica la base de dades BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans que es van tenir en compte en la selecció i la redacció d’entrades del Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC: el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (d’Antoni Febrer), el Diccionario catalan-castellano-latino (de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Juglà), el Diccionari de la llengua catalana. Amb la correspondència castellana  i llatina (de Pere Labèrnia), el Diccionari mallorquí-castellà (de Pere A. Figuera), el Diccionario valenciano-castellano (de Josep Escrig), el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (de Joan J. Amengual), el Diccionari mallorquí-castellà (de Josep Tarongí), el Novísimo diccionario general valenciano-castellano (de Joaquim Martí), el Diccionari català-valencià-balear (d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (d’Emili Vallès), el Diccionari general de la llengua catalana (de Pompeu Fabra, 1a ed.), el Diccionari general (de Francesc Ferrer) i el Diccionari de la llengua catalana (de l’IEC, 1a ed.).

S’obre al públic el ‘Diccionari històric de periodistes catalans’

 

Cap a final del mes de setembre del 2020 es va obrir al públic, sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionari històric de periodistes catalans, dirigit per Josep M. Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i coordinat per Francesc Salgado, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat de recollir i preservar la periodística catalana des del punt de vista de les persones que hi van participar, incloent-hi la periodística desenvolupada a tots els territoris de llengua catalana, amb una atenció especial al País Valencià i a les Illes Balears. De moment, consta de noranta articles biogràfics que es poden consultar pel nom de la persona que ha exercit la professió periodística, pels mitjans de comunicació on va treballar, per gèneres periodístics i per seccions (àrees temàtiques).

Compleció del lèxic LGTBI en la novena actualització del DIEC2

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a començament del mes d’octubre de 2020, la novena actualització del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), per la qual s’hi incorporen catorze articles nous i se’n modifiquen disset del lèxic relacionat amb el col·lectiu de persones LGTBI. Entre els canvis que s’hi han introduït, s’han consignat com a despectius diversos termes de l’àmbit de la sexualitat que fins ara no estaven connotats i s’han suprimit accepcions clarament sexistes.

XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari»

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat la seva XVII Jornada, que es dedicarà a «La terminologia del diccionari». Les sessions tindran lloc a la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona) entre les 9 i les 14 hores del dia 22 d’octubre de 2020 (la inscripció és gratuïta), però també es podran seguir telemàticament mitjançant Zoom. Entre altres intervinents, hom comptarà amb la participació de Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC; Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, i Fernando Pardos, de la Universitat Complutense de Madrid. Per a més informació, vegeu https://scaterm.llocs.iec.cat/2020/07/31/xvii-jornada-de-la-scaterm-22-doctubre.

Nova entrada de Critèria: «X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana»

 

El dia 21 de setembre de 2020 vam publicar la crònica del X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (entrada 9.3.10), organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana», impartit per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, el dia 19 de setembre a la damunt dita Biblioteca.

Amb aquest X Seminari es va cloure el cicle de seminaris anuals sobre coses que cal saber de la llengua catalana, que s’iniciaren l’any 2011. En la cloenda de celebració van intervenir Albert Soler i Dalmases, membre de la Junta Directiva de l’APLEC i antic corrector del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC; Montse Lobato Just, directora de la Biblioteca Central d’Igualada, i Josep M. Mestres.

Tancament de la quarta edició esmenada del ‘Manual d’estil’ que ha donat lloc a la cinquena edició en línia actual

 

Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre de 2020 s’han acabat de publicar com a continguts nous els afegitons i esmenes corresponents als capítols vii, viii, xii, xiii, xviii i xxiii que havien quedat pendents en publicar-se la cinquena edició del Manual d’estil el 27 de març de 2019, perquè no s’havien pogut encabir en les pàgines maquetades de la quarta edició.

També s’ha actualitzat l’índex analític de l’obra, que ara conté també els termes i conceptes corresponents als afegitons i esmenes damunt dits.

Represa de l’activitat professional presencial dels serveis de correcció a l’IEC

 

Tal com vam avançar en la notícia del 20 de juliol proppassat, des del dia 1 de setembre els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (Servei de Correcció Lingüística i Unitat de Correcció del Servei Editorial) vam reprendre la nostra activitat professional presencial als locals corresponents de la institució.

Això vol dir que les col·laboradores i els col·laboradors externs de correcció de textos ens podeu trucar als telèfons fixos de contacte, perquè algú del servei us atendrà, a més de poder fer servir el correu electrònic. D’acord amb les recomanacions generals, és indispensable que, abans de venir, concretem la visita o la trobada.

Nova entrada de Critèria: «El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) de l’Institut d’Estudis Catalans»

 

El 26 d’agost de 2020 hem creat l’entrada de Critèria 8.2.6, corresponent al portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), perquè és una eina terminològica de gran valor i versatilitat que ofereix l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2013 i que es va actualitzant i ampliant permanentment, la qual dona accés a la consulta de les unitats terminològiques que figuren en seixanta-dues obres especialitzades (diccionaris, vocabularis i manuals) i en disset mil articles de revistes científiques.

Nova entrada de Critèria: «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans»

El 25 d’agost de 2020 hem creat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC. Com que una part d’aquests recursos no tenen entrada pròpia a Critèria, hem considerat que, d’aquesta manera, hi podreu tenir un accés més directe i fàcil.

A l’inici d’aquesta pàgina hi ha la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels vuit recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» i que podeu veure en la imatge que il·lustra aquesta notícia, cadascun amb l’opció de cerca que s’ha habilitat (tingueu en compte que, per exemple, que el DIEC només busca mots aïllats; però que altres recursos accepten també sintagmes).

Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC)

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha anunciat el dia 28 de juliol de 2020 l’obertura de la nova aplicació de consulta en línia del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC).

Amb aquesta nova aplicació es poden consultar els 72 milions de mots que conté actualment el CTILC, que abasten un període comprès entre el 1832 i el 2008. Els resultats que es poden obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis. També facilita diverses dades numèriques sobre el contingut del Corpus.