Categories

Documents elaborats i aprovats per la Secció Filològica

SF-08. El ‘Glossari de termes gramaticals’

 

El dia 15 de juliol de 2020, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va obrir al públic el Glossari de termes gramaticals (GTG) dins el portal Terminologia de Ciències i Tecnologia (CiT) de l’IEC, un recull terminològic en línia que conté set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi.

El punt de partida d’aquest recull ha estat el glossari de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) publicada l’any 2018, per bé que el glossari present és una versió revisada i ampliada del de la GEIEC. Es tracta, doncs, d’una obra lexicogràfica autònoma que pot ser de gran utilitat amb vista a la renovació i la fixació de la terminologia gramatical.

Com a novetats respecte a la informació que conté el glossari de la GEIEC —lema, definició i exemples—, el GTG conté informacions complementàries com ara sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i formes equivalents en espanyol; també s’hi han incrementat les informacions addicionals en forma de nota que segueix la definició, i els articles principals contenen, a més, una remissió a l’apartat de la GEIEC en què es defineixen els conceptes corresponents, la qual cosa permet accedir a una caracterització enciclopèdica dels termes i els relliga amb l’obra que n’ha estat la font inicial.

SF-07. Materials del ‘Nomenclàtor mundial’

 

 

L’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va fer públics, cap a final de l’any 2019, els materials corresponents als criteris per a la fixació de formes del Nomenclàtor mundial i a les llistes de topònims d’Europa (Europa-I i Europa-II), Rússia i països propers, Àsia, el Canadà, els Estats Units, Centreamèrica, Sud-amèrica i Oceania aprovats fins ara per la Secció Filològica.

El Nomenclàtor mundial és un projecte promogut per la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu l’elaboració d’un corpus normativitzat en català de la toponímia situada fora de l’àrea lingüística catalana, amb destinació a l’ús públic general en català. Cal tenir present, però, que mentre no s’haurà aprovat la toponímia de tots els països hi podria haver encara l’esmena d’alguna solució i que el document de criteris no tindrà una versió definitiva fins al tancament del projecte.

Per tant, en el cas dels correctors i els traductors que col·laboreu externament en la correcció de les publicacions de l’IEC, cal que advertiu els serveis de correcció de l’IEC de qualsevol diferència de grafia respecte a l’original que teniu entre mans.

(La imatge que il·lustra aquesta entrada correspon al mapa atribuït a Cresques Abraham i Jafudà Cresques, i prové de la Viquipèdia.)

 

 

SF-06. Transcripció del xinès

 

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de fer públic, a l’apartat «Declaracions i documents» (sota l’epígraf «Transcripció d’altres llengües») de la pàgina «Llengua» del web de l’IEC, el document que va aprovar el 9 de març de 2018 relatiu a la publicació de la Proposta de transcripció del xinès al català.

Aquesta obra, editada a cura de Lluís B. Polanco, estableix criteris rigorosos per a estandarditzar la introducció de mots xinesos al català.

 

 

 

 

 

SF-05. Volum de lèxic de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana’

 

 

El dia 9 d’abril de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat, en versió digital, el volum iii de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, que està dedicat al lèxic i que clou aquesta sèrie de publicacions iniciada l’any 1990 amb el volum dedicat a la fonètica i continuada el 1992 amb el volum sobre morfologia.

Aquesta obra, adreçada especialment als mitjans de comunicació i al món de l’ensenyament, ha estat a cura de Joan Veny, i es basa en una selecció del lèxic bàsic i disponible del català en l’àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialectes) i en l’àmbit restringit (mots propis d’un dialecte només), avalats per criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició.

 

 

SF-04. Actualització del sistema de transcripció i transliteració del rus al català

 

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de fer públic, a l’apartat «Declaracions i documents» (sota l’epígraf «Transcripció d’altres llengües») de la pàgina «Llengua» del web de l’IEC, el document que va aprovar el 13 de novembre de 2015 relatiu a l’actualització de la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català.

Aquesta versió actualitzada es publicarà en el volum V dels Documents de la Secció Filològica, que serà editat pròximament a cura de Joan Martí i Castell.

 

 

 

 

SF-01. Transcripció fonètica segons l’Associació Fonètica Internacional

 

 

El 18 d’abril de 1997, el Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar adoptar l’alfabet fonètic internacional per a representar els sons amb criteris fonètics.

L’11 de desembre de 1998 va aprovar els criteris continguts en l’obra Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional, que sortí publicada l’any 1999. Aquests criteris, que s’apliquen a totes les transcripcions fonètiques de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, es poden baixar directament o bé adquirir-los en versió de paper al Portal de Publicacions de l’IEC.

Noteu, però, que, tant en la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016) com en l’Ortografia catalana (OIEC, 2017) publicades per l’Institut d’Estudis Catalans, el símbol fonètic de la consonant oclusiva velar sonora és representat amb la grafia [g], en comptes de la recomanada per l’AFI ([ɡ]), així com els accents primari ([ˈ]) i secundari ([ˌ]) són representats mitjançant els signes [´] i [`], respectivament.

 

 

L’Associació Fonètica Internacional (AFI) va publicar l’any 2015 una versió actualitzada de la taula que consta com a figura 1 en aquest opuscle.

«The international phonetic alphabet (revised to 2015)» es pot consultar en l’adreça de la referència següent: «Full chart», a The International Phonetic Association [en línia], <https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart> (consulta: 2 març 2017).

SF-02. Transcripció i normativització dels topònims de les Illes Balears

 

 

El Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la Comissió Tecnicolingüística del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, va aprovar, els dies 13 de maig i 1 de juliol de 2016, el document titulat Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears. El 17 de febrer de 2017 l’Oficina d’Onomàstica (OdO) de la Secció Filològica ha donat el vistiplau perquè es pugui penjar aquest text dins la categoria «Documents elaborats i aprovats per la Secció Filològica» de Critèria.

Aquest document presenta els criteris lingüístics, sempre exemplificats, que s’han adoptat amb vista a l’elaboració del Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, obra que ha d’aparèixer, previsiblement, dins l’any 2017.

 

 

 

 

 

SF-03. Noms i gentilicis dels països del món

 

SF-03_Noms dels països del món i gentilicis_01 bis_pàg 1

 

El Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de l’Oficina d’Onomàstica (OdO) d’aquesta secció, va aprovar, el dia 26 de novembre de 2010, el document titulat Llista dels noms dels països aprovada per la Secció Filològica. Aquest document fou actualitzat per l’OdO l’any 2012 i ara es publica, amb un breu text introductori, amb el títol Noms i gentilicis dels països dels món.

La llista ofereix, a més de les formes curta i llarga dels països consignats, el codi ISO de territori, l’ús de l’article definit si s’escau i la forma masculina singular del gentilici corresponent. Els països estan disposats per ordre alfabètic.