El dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, Sandra Montserrat, Magí Camps i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, presentaran les actualitzacions del 2023 del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), a la seu del carrer del Carme de la institució.

L’acte serà presencial i també es podrà seguir en línia.

Dijous 26 d’octubre, la Secció Filològica va publicar a la seva pàgina web un document en què analitza el llenguatge inclusiu des del punt de vista de la normativa lingüística i recull quines són les solucions que se cenyeixen a la normativa pel que fa als usos no sexistes.

En aquest document, la Secció Filològica recorda que, en català, el masculí és el gènere no marcat i que la llengua disposa de recursos per a fer visibles les dones, com ara el tractament de vós, l’ús del pronom tothom o l’ús dels desdoblaments i dels noms col·lectius, com ara professorat o alumnat.

Per contra, remarca que hi ha estratègies adoptades més recentment que contravenen la gramàtica del català, com és l’ús del femení com a genèric o la terminació –i (ellis, fillis, totis, etc.) per a evitar recórrer a la classificació binària masculí/femení.

En aquesta edició, que es durà terme a la seu de l’IEC el 15 de novembre, els Espais estan dedicats a «Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana». Experts de reconegut prestigi dels àmbits de la transformació digital, l’ensenyament, el dret, la medicina, la tecnologia, la comunicació i les xarxes socials proposaran una reflexió sobre quins mecanismes i actuacions poden afavorir la difusió i la implantació de les propostes terminològiques catalanes. Podeu inscriure-s’hi aquí.

L’IEC obre al públic la interfície ExtractCiT a l’apartat «Recursos lingüístics en línia» del seu web.

Aquest projecte terminològic ha extret automàticament les unitats terminològiques més freqüents de diverses revistes d’especialitat de l’IEC; posteriorment, diversos membres de l’IEC les han validades com a rellevants en cada àmbit de coneixement i se n’han publicat els vocabularis corresponents, amb informació de la categoria gramatical i el context d’ús. La plataforma de consulta també disposa d’un metacercador que permet consultar tots els termes de les revistes alhora.

Actualment s’hi poden consultar els continguts de sis revistes. El banc de dades conté 5.322 unitats terminològiques de diversos àmbits de la ciència i de la tècnica, amb 22.604 registres de contextos diferents.

La terminologia extreta d’aquestes revistes és una font important de materials per a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC, comissió que integra membres de totes les seccions, i que interactua amb la Comissió Lexicogràfica i el TERMCAT, Centre de Terminologia, de cara a la normativització i la normalització de la terminologia catalana documentada.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).

L’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors i periodistes com a professors i estudiants de la llengua.

Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.

Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.

Softaragonés, una organització sense afany de lucre dedicada a fomentar l’ús de la llengua aragonesa a Internet i les noves tecnologies, ha posat, des d’aquest divendres, a disposició dels usuaris un traductor entre el català, l’aragonès i el castellà adaptat a l’ortografia oficial de l’aragonès, aprovada per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) el mes passat.

El traductor ha estat possible gràcies a la plataforma lliure per a la traducció automàtica Apertium, que ha llançat les noves versions de l’eina.

Aquest any les jornades que organitza la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) arriben a la vintena edició. La jornada tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM.

La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).

L’acte també es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.

Són moltes les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia que no estan recollides en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Per això, l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el finançament de l’IEC, ha desenvolupat el Garbell, una eina que examina aquestes paraules i calcula la probabilitat que tenen d’esdevenir diccionaritzables, és a dir, de ser acceptades com a neologismes i tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

Tal com el nom indica, la funció del Garbell és separar els neologismes documentats al BOBNEO, base de dades de l’OBNEO, en els darrers anys segons si tenen més o menys probabilitat de ser diccionaritzables. Els criteris que es fan servir per a determinar aquesta probabilitat tenen a veure amb l’ús, l’estructura de la llengua i altres aspectes lexicogràfics.

El Garbell permet cercar-hi paraules no normatives, que es classifiquen en unitats diccionaritzables, prediccionaritzables i no diccionaritzables. A part de la diccionariabilitat de cada mot, també es mostren els valors dels criteris que s’han tingut en compte de manera detallada.

Ja és possible fer cerques avançades en el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), funció que pot ser de gran utilitat per a traductors, correctors i altres professionals de la llengua. Aquesta eina permet accedir a la informació del diccionari des dels diferents elements estructurals i seleccionar criteris per a precisar-ne l’exploració.

La cerca avançada es fa a través de la BDLex, una base de dades lexicogràfica formada per diferents diccionaris. Aquesta aplicació de consulta està connectada als recursos en línia de què disposa l’IEC, fet que permet que, en fer-hi una cerca, es pugui accedir també a la informació del DCVB.

Tot aquest procés és possible gràcies a l’acord entre l’IEC i la Institució Francesc de Borja Moll, que actualment té els drets del DCVB. Amb aquest acord, l’IEC pot proporcionar de manera lliure l’accés al contingut del diccionari i fer-ne consultes avançades.