Categories

7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

7.3.8. Gramàtica, esport i terminologia (2019)

 

 

El volum Gramàtica, esport i terminologia, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el mes de juliol del 2019 a cura de Judit Feliu i Mireia Trias dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 7), conté la crònica del curs 2017-2018, amb els estudis presentats durant XIV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de la Gramàtica» (celebrada el 14 de desembre de 2017) i durant la XV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de l’esport» (celebrada el 31 de maig de 2018). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:

— «Nova gramàtica, nova terminologia?», per Aina Labèrnia, Universitat Ramon Llull;

— «Models lingüístics i model de llengua en la terminologia gramatical», per Mercè Lorente, Universitat Pompeu Fabra i Institut d’Estudis Catalans;

— «La terminologia gramatical a l’ensenyament», per Anna Camps i Xavier Fontich, Grup GREAL de la Universitat Autònoma de Barcelona;

— «La terminologia gramatical: de la Gramàtica de la llengua catalana a la Gramàtica essencial de la llengua catalana», per M. Josep Cuenca, Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans;

— «Pompeu Fabra i l’esport», per Jordi Mir, Institut d’Estudis Catalans;

— «La formació de la terminologia futbolística durant el primer terç del segle xx. L’aportació de Pompeu Fabra,», per Neus Faura, Universitat Autònoma de Barcelona;

— «La terminologia dels esports olímpics: la terminologia esportiva, una terminologia “submergida”», per Ester Bonet, Societat Catalana de Terminologia;

— «Taula rodona: Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació», en la qual van intervenir Joaquim M. Puyal, Institut d’Estudis Catalans; Jordi Robirosa, i Josep Lluís Merlos;

— «Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern», per M. Amor Montané, Universitat Pompeu Fabra, i Carolina Bastida, Universitat d’Andorra.

 

 

7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2019)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Educació, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.

 

 

 

 

 

7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2019)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.

 

 

 

 

 

7.3.7.  La ciència en català: des del segle XIII fins avui (2018)

 

 

El volum La ciència en català: des del segle XIII fins avui, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans durant el segon semestre del 2018 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz i Rosa Mateu dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 6), conté la crònica dels cursos 2014-2015, 2015-2016 i 2016-2017, amb els estudis presentats durant XII Jornada de la SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?» (celebrada el 16 d’abril de 2015), i durant la XIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia abans de la Terminologia: del segle XIII al segle XVII» (celebrada el 30 de novembre de 2016). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:

— «Origen i perspectives de les llengües mitjanes acadèmiques: alguns reptes i paradoxes», per F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona;

— «La Revista de Física, de la recerca a la divulgació d’alt nivell», per F. Xavier Álvarez, Societat Catalana de Física i Universitat de Barcelona;

— «Les llengües en la recerca universitària: obtenció d’indicadors i estratègies de promoció del català en les publicacions», per David Casals, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Des de la universitat, què podem aportar els lingüistes a la ciència en català?», per Núria Castells, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Taula rodona: Fer o no fer recerca en català», en la qual van intervenir Jaume Bertranpetit, Universitat de Barcelona i Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats; Xavier Fuentes-Arderiu, Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic; Jordi Matas, Universitat de Barcelona, i M. Teresa Cabré, Institut d’Estudis Catalans, amb la moderació de Rosa Mateu, Fundació Torrens-Ibern;

— «Bonificatiu, bonificable, bonificar: Ramon Llull i la terminologia», per Lola Badia, Universitat de Barcelona;

— «Errors d’edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)», per Antònia Carré, Universitat Oberta de Catalunya;

— «El lèxic tècnic a la traducció catalana de l’Opus agriculturae de Pal·ladi: una aproximació als llibres de “grammàtica” i “medicina”», per Raimon Sebastian, Universitat de Barcelona;

— «El llibre de menescalia de la Societat Castellonenca de Cultura», per Lluís Gimeno, Universitat Jaume I;

— «L’aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana», per Pere Montalat, Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011 (fins al 2018)

 


 
La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

7.3.6. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica (2016)

 

7-3-6_Gastronomia Pròxim Orient i nord d-Àfrica 2016_01-coberta

 

El volum Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, publicat per la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, pel juny del 2016 dins la col·lecció «Eines de Terminologia», va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia de l’any 2014 perquè l’estudi se centra en un àmbit de recerca (l’estudi d’implantació) innovador i poc explorat en català; és un treball en què hi ha equilibri entre el marc teòric i la part aplicada; planteja unes conclusions interessants amb vista a la modificació de les estratègies de difusió de la terminologia normalitzada del sector gastronòmic; està ben escrit des dels punts de vista de la correcció lingüística i formal, i el registre acadèmic és l’adequat.

 

 

7.6.5. De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002 (2002)

 

7-5-4_De la preceptiva 2002

 

El volum De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2002 a cura de Joan Martí i Castell, conté quatre lliçons magistrals i cinquanta-sis d’articles més curts escrits per l’equip de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC entre els anys 2000 i 2002: Joan Martí i Castell (16 articles), director del SEREIEC; Josep M. Mestres i Serra (19 articles), cap de l’OCAL;  Roser Vernet i Anguera (16 articles), responsable de l’Oficina de Consultes  del SEREIEC, i Albert Soler i Dalmases (5 articles), corrector de l’OCAL.

Les quatre lliçons magistrals són les següents:

— «L’ús i la norma», per Albert Jané i Riera;

— «Entorn de la correcció normativa», per Antoni M. Badia i Margarit;

— «Sobre el català científic», per Josep Vigo i Bonada;

— «Medidas, tipómetros y corrección de textos», per José Martínez de Sousa.

7.6.4. Aina Moll, «Recull d’articles» ([1975?]-2010)

 

7.3.1

 

Aquest recull conté un total de 350 articles escrits en català i en castellà per Aina Moll i Marquès, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció Filològica des del 22 de novembre de 1993, publicats entre els anys 1975 i 2010 en diverses obres. A la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Aina Moll i Marquès», que té el suport del Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, hi podem trobar capítols de llibres, articles per a obres col·lectives i per a publicacions periòdiques, escrits per a conferències i d’altres, aplegats sota les denominacions següents:

— Recull d’articles Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística,

— Capítols de La nostra llengua,

— Articles i capítols publicats en obres col·lectives,

— Recull d’articles publicats a diferents revistes i premsa escrita,

— Documents diversos: articles mecanoscrits, conferències, etcètera.

L’autora (Ciutadella, 1930) és llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, ha coŀlaborat en el Diccionari català-valencià-balear i ha fet enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Ha estat directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). És sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Ha rebut diversos premis i distincions, entre les quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i el Premi Ramon Llull del Govern Balear (1998) .

7.2.4. Actes del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos» (2014)

7-2-4_SCT04 2014_01_actes_coberta ret

El dia 3 de juliol de 2014 es va celebrar el IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos», adreçat als traductors i correctors que col·laboren externament en les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans i també als professionals de la traducció i la correcció en general. L’acte, organitzat conjuntament pel Servei de Correcció Lingüística (SCL) i pel Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Brauli Montoya, membre de la Secció Filològica de l’IEC i director del SCL, i amb la coordinació de Josep M. Mestres, cap del SCL, i de Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, fou presidit per Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC. Hi van participar Salvador Alegret i Joana Torres, pel Programa CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia); Pau Vidal i Santiago Muxach, en nom de la Secció Filològica, i Sílvia López i Josep M. Mestres, en nom de Critèria.

El llibre IV Seminari de Correcció de Textos. Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos  conté les actes d’aquest IV Seminari, tal com han estat publicades per l’IEC el mes de novembre de 2015.

 

 

7.3.5. La terminologia instrumentalitzada (2015)

 

7-3-5_La terminologia instrumentalitzada 2014_01_Coberta

 

El volum La terminologia instrumentalitzada, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el gener del 2015 a cura de Miquel Strubell i Trueta dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2013-2014 amb els estudis que es van presentar a la taula rodona «La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents», celebrada el mes de maig del 2014. En aquesta taula rodona es descabdellaren les ponències següents:

— «Triar termes per transformar realitats», per Margarida Sanjaume, Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;

— «Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE 2014 contra el procés català», per Sílvia Senz Bueno, lingüista, hispanista i editora;

— «Qui és l’amo de les paraules? La tria del vocabulari i les modificacions conceptuals de les paraules: una visió jurídica», per Ferran Domínguez García, professor associat de dret constitucional de la UAB i lletrat del Parlament de Catalunya;

— «Quan els mots no són neutres ni innocents: alguns exemples del diccionari de l’IEC», per Carolina Santamaria, Oficines Lexicogràfiques de l’IEC.

 

 

7.5.1. Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques (2008)

 

7-4-4_Actes 1JCRC 2007_Logotip_01

 

Les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques debateren, al llarg dels dies 3, 4 i 5 de desembre de 2007, qüestions relacionades amb l’edició de revistes estrictament científiques i revistes científiques de divulgació, com ara les claus de l’èxit de l’edició de revistes científiques o de divulgació científica entre nosaltres, els públics de les unes i les altres, les perspectives de futur que hi ha, les possibles actuacions des del sector públic o des de la iniciativa privada, les innovacions tecnològiques o conceptuals i, finalment, els nous àmbits cap a on es poden obrir en el temps venidor.

Els objectius concrets d’aquestes Primeres Jornades eren revisar els principals factors que condicionen l’actuació dels autors, dels directors de revistes i dels avaluadors; valorar les possibles estratègies de les revistes modestes per a sobreviure enmig de les publicacions més poderoses del seu camp; decidir quin hauria de ser l’idioma de difusió escrita del coneixement segons els camps de recerca i els destinataris de la publicació, els criteris editorials recomanables i la distribució de continguts; debatre la importància que s’atorga actualment al factor d’impacte (o índex de prestigi) i al sistema de revisió per experts (peer review) amb vista a mantenir la qualitat i la fiabilitat de la informació publicada; estudiar el paper de les editorials en la difusió de la informació en un context que tendeix cada vegada més cap a les concentracions editorials en el món de les publicacions científiques, i també considerar el model comercial i les seves possibles alternatives, sense defugir el debat sobre el model d’«accés lliure» (open access).

La publicació digital titulada Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques conté totes les intervencions que es descabdellaren durant aquestes Primeres jornades, tal com van ser publicades per l’IEC l’any 2008.

 

7-4-4_Actes 1JCRC 2007_Conferència JMS i SLC_Diap 1_01

 

La conferència «La correcció de manuscrits cientificotècnics en català» fou dictada per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, el dia 3 de desembre de 2007, dins aquestes Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques.

 

 

 

 

 

7.3.1. La terminologia i la documentació: relacions i sinergies (2010)

 

7-3-1_La terminologia i la documentació 2010_Coberta

 

El volum La terminologia i la documentació: relacions i sinergies, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el febrer de 2010 i coordinat per Jaume Martí i Marina Salse dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté les actes de la VII Jornada de la SCATERM: «Terminologia i documentació», celebrada a la Universitat de Barcelona el 29 de maig de 2009. En aquesta jornada es descabdellaren les ponències i comunicacions següents:

— «Encontrar documentos a través de las palabras y de los enlaces», per José Luis Alonso Berrocal, professor titular del Departament d’Informàtica i Automàtica de la Universitat de Salamanca;

— «Invitació a l’estudi estadístic del llenguatge», per Rogelio Nazar, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Ús d’estratègies estadístiques per a l’extracció automàtica d’unitats terminològiques», per Mercè Vázquez i Antoni Oliver, ambdós de la Universitat Oberta de Catalunya;

— «La documentació aplicada a la traducció jurídica», per Eivor Jordà, Centre universitari ESTEMA (València);

— «Vocabulari de preservació i conservació del patrimoni documental», per Maria Elvira, Universitat de Barcelona;

— «El futur de la informació acadèmica: Web semàntic / Web social, o tots dos?», per Lluís Codina, professor titular de la Secció de Ciències de la Documentació de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Vocabulària: un multicercador temàtic», per Xavier Albons, Pep Cara, Àngels Egea i Montserrat Lleopart, tots dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Terminologia i documentació 2.0», per Jordi Chumillas, Ruth Contreras i Ricard Giramé, tots de la Universitat de Vic.

7.7.2. ‘Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)’ (2012)

 

7-6-2_Cent anys de correcció 2012

 

El volum Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) de Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció d’aquesta entitat, publicat per l’IEC el febrer de 2012 dins la coŀlecció «Publicacions de la Presidència». Conté els apartats següents:

— «La cura de les edicions des dels inicis de la institució»;

— «Els criteris d’edició»;

— «Els criteris de correcció»;

— «Els membres (autors i curadors)»;

— «Els secretaris redactors»;

— «Els correctors professionals»;

— «Els costos i els terminis de correcció i edició»;

— «La formació dels correctors i la normalització».

En el llibre, com veiem amb els apartats, trobem els fets més rellevants, i els professionals, dels cent primers anys d’història en relació amb la correcció de textos i la normalització lingüística i editorial a l’IEC, ordenats de manera temàtica i cronològica.

 

7.4.2. Actes de les II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística (2002)

 

7-4-2_JCEL2 2002_01-coberta

El 29 i 30 de novembre de 2001 es van dur a terme les II Jornades per a la cooperació en l’estandardització lingüística, adreçades a professionals i estudiants del món de la lingüística (com lingüistes, lexicògrafs i filòlegs en general; assessors, correctors i planificadors lingüístics; traductors i intèrprets; professors universitaris i d’ensenyament mitjà; personal de les administracions; altres professionals, i estudiants universitaris). L’acte, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, fou presidit per Joan A. Argenter i Giralt, president d’aquesta Secció, i coordinat per Joaquim Mallafrè i Gavaldà, vicepresident també d’aquesta Secció, i Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans. Les jornades estaven patrocinades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i la Fundació Caixa de Sabadell.

El llibre II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística conté les actes d’aquestes II Jornades, tal com van ser publicades per l’IEC el novembre de l’any següent.

 

7-4-2_JCEL2 2000_Ponència de Jem Cabanes_01-pàg_1

 

La ponència «Correcció i traducció» fou dictada per Jem Cabanes, corrector, el dia 29 de novembre de 2001, dins la secció «La traducció literària» d’aquestes II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística.

7.4.1. Actes de les [I] Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística (2000)

 

7-4-1_JCEL1 2000_01-coberta

 

El 25 i el 26 de novembre de 1999 es van dur a terme les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística, adreçades a diversos professionals i estudiants del món de la lingüística (com ara lingüistes i lexicògrafs en general, assessors lingüístics i correctors, traductors i intèrprets, professors universitaris i d’ensenyament mitjà, i estudiants universitaris). L’acte, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, fou presidit per Joan Argenter, president d’aquesta Secció, i coordinat per Isidor Marí, secretari també d’aquesta Secció, i Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció de l’IEC. Va comptar amb el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El llibre Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística conté les actes d’aquestes Jornades, tal com van ser publicades per l’IEC el desembre de l’any següent.

 

 

7-4-1_JCEL1 2000_Ponència Albert Jané_01-pàg_1

 

La ponència «La identificació i la resolució de dubtes durant el procés d’edició de les publicacions de l’Institut» fou dictada per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció de l’IEC, el dia 25 de novembre de 1999, dins la secció «La revisió de textos» d’aquestes primeres Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística.

 

 

 

 

 

 

 

 

7-4-1_JCEL1 2000_Ponència Albert Jané_01-pàg_1

 

La ponència «El corrector i el “seu” autor» fou dictada per Albert Jané, corrector i publicista, el dia 25 de novembre de 1999, dins la secció «La revisió de textos» d’aquestes primeres Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística.

 

 

7.7.1. Reculls de criteris de correcció de l’IEC editats des del 1992

 

 

Des de l’any 1992 els serveis de correcció de textos de l’Institut d’Estudis Catalans han disposat d’uns criteris escrits i publicats internament per a poder unificar la tasca feta pels correctors professionals (tant els de plantilla com els coŀlaboradors externs) amb vista a l’edició de les publicacions de la institució i a la revisió dels textos interns. Aquest document, Reculls de criteris de correcció de l’IEC editats des del 1992 conté les fitxes dels llibres d’estil que recullen els criteris de la major part dels quals s’ha pogut dipositar un exemplar a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla del títol del document, el número d’ordre dins els documents que porten el mateix títol i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper (de les versions que s’han conservat) i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els coŀlaboradors, el nom del servei, la direcció o dependència acadèmica, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

 

 

7.6.3. Albert Jané, «Articles publicats a la revista ‘Llengua Nacional’» (1997-2011)

 

7.3.3

 

Aquest recull conté un total de 63 articles apareguts a la revista Llengua Nacional entre els anys 1997 i 2001 per Albert Jané i Riera, membre de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica. En aquests articles de la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Albert Jané i Riera. Articles publicats a la revista Llengua Nacional» (1997-2011)», més extensos que els publicats al diari Avui, Jané ofereix explicacions de diversos punts controvertits de la llengua catalana en àmbits com la sintaxi, la morfologia o el lèxic.

L’autor (Barcelona, 1930), que cursà estudis mercantils, és escriptor i va ser redactor i director de la revista Cavall Fort. Ha escrit i publicat quatre gramàtiques, de diversos nivells i destinacions. També ha publicat un Diccionari català de sinònims (1972 i 1995), la tercera edició del qual (2015) és únicament en línia i ha estat publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, i diversos llibres sobre temes de llenguatge. La part més important de la seva bibliografia, però, són traduccions o adaptacions de contes, llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes. També ha adaptat al català els diàlegs d’una llarga llista de peŀlícules per a adolescents. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997).

 

7.6.2. Albert Jané, «Columna “El llenguatge”, publicada al diari ‘Avui’» (23 abril 1976 – 21 abril 1985)

 

7.3.2

 

Aquest recull conté un total de 2.741 articles breus publicats entre el 23 d’abril de 1976 i el 21 d’abril de 1985 dins en la secció «El llenguatge» del diari Avui per Albert Jané i Riera, membre de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica des del 19 de juny de 2000. En aquests articles de la pàgina web «Reculls d’articles de membres de la Secció Filològica: Albert Jané i Riera», Jané repassa, comenta i exemplifica l’ús, o més aviat el mal ús, de molts mots i expressions.

L’autor (Barcelona, 1930), que cursà estudis mercantils, és escriptor i va ser redactor i director de la revista Cavall Fort. Ha escrit i publicat quatre gramàtiques, de diversos nivells i destinacions. També ha publicat un Diccionari català de sinònims (1972 i 1995), la tercera edició del qual (2015) és únicament en línia i ha estat publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, i diversos llibres sobre temes de llenguatge. La part més important de la seva bibliografia, però, són traduccions o adaptacions de contes, llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes. També ha adaptat al català els diàlegs d’una llarga llista de peŀlícules per a adolescents. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997).

7.3.4. La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu (2013)

 

7-3-4_La terminologia en les ciències de la vida 2013_Coberta

 

El volum La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2013 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2011-2012 amb el VI Seminari de Terminologia: «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i recursos» i la X Jornada de la SCATERM: «Els manlleus en la terminologia musical», i una crònica del curs 2012-2013 amb el VII Seminari de Terminologia: «La nomenclatura química de la IUPAC en català» i la XI Jornada de la SCATERM: «La terminologia en el món educatiu: didàctica, recursos i estratègies«. També inclou els estudis i projectes següents:

—  «Problemes terminològics de la biologia ceŀlular», per Mercè Durfort, Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Criteris terminològics en ciències de la vida i de la salut», per M. Antònia Julià, Àrea de Productes i Serveis del TERMCAT;

—  «Recursos terminològics en línia de les ciències de la vida», per Ricard Roca, Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «L’Adaptació dels llibres de la IUPAC al català», per Salvador Alegret, Societat Catalana de Terminologia i Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Nomenclatura de química orgànica», per Àngel Messeguer, Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) i Societat Catalana de Química de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Les Magnituds, les unitats i els símbols en química física», per Josep M. Mestres, Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Nomenclatura de química analítica», per Òscar Aznar, màster en anàlisi química i màster en correcció i assessorament lingüístic;

—  «La difícil recerca de la paraula justa», per Mercè Izquierdo, Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències de la UAB;

—  «Didàctica del vocabulari i dels vocabularis bàsics», per Joan Mallart, Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona;

—  «L’adquisició del lèxic culte en un context interdisciplinari i multilingüe», per Albert Romaní, Escola Superior de Música de Catalunya i membre del Coŀlegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya;

—  «El Microscopi: banc obert de definicions terminològiques i catàleg de representacions», per Miquel Cornudella (UPF), Ona Domènech (UOC), Sílvia Llach (UPF) i Sílvia Grisó (UdG);

—  «La construcció de significat per al terme competència en formació professional química», per Antònia Via, INSM Narcís Monturiol;

—  «Recursos terminològics per al món educatiu», per Montserrat Serra, TERMCAT;

—  «Eines a l’abast per al treball de la terminologia a l’aula», per Eva Cabrera, titulada superior en planificació lingüística;

—  «Juguem a definir la ciència: recursos per treballar el lèxic especialitzat a l’escola», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra i Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

 

 

7.3.3. Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (2011)

 

7-3-3_Indexació, terminologia i LJ 2011

 

El volum Indexació, terminologia i llenguatge jurídic, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2011 a cura de Lluc Potrony i Joan Maria Romaní dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2010-2011 amb el V Seminari de Terminologia: «La creació de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», la XI Jornada de la SCATERM: «Terminologia i llenguatge jurídic», i els estudis i projectes següents:

— «L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC;

— «Els índexs de llibre: un complement del coneixement científic», per Marina Salse, Universitat de Barcelona;

— «Problemes terminològics de la justícia en català», per Jordi Nieva-Fenoll, Universitat de Barcelona;

— «Terminologia jurídica catalana. Algunes qüestions relatives a la consolidació de l’ús», per August Pou, Universitat de Barcelona;

— «Aspectes del tractament de la terminologia en els textos aprovats pel Parlament de Catalunya: les definicions en les lleis», per Agustí Espallargas, Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;

— «Una aproximació al règim verbal en català antic: una font per al llenguatge juridicoadministratiu actual?», per Jordi Ginebra i Xavier Rull, ambdós de la Universitat Rovira i Virgili;

— «Sobre el projecte del Diccionari jurídic català», per Manel Hatero i Josep Serrano, ambdós de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics;

— «La terminologia jurídica catalana dins de WordNet 3.0», per Mercè Lorente, Jordi Vivaldi i Cristian Zanotti, tots del grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Terminologia y lenguaje legal: primera edición castellano-euskera del Código civil», per Andres Urrutia, Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), Facultat de Dret de la Universitat de Deusto;

— «Les unitats lèxiques no nominals de l’àmbit juridicoadministratiu en els reculls terminològics», per Patrícia L. Vitri, traductora jurada; Guida Cussó, assessora lingüística i traductora, i Josep M. Mestres, SCATERM i IEC.

 

7.3.2. Aspectes de terminologia, neologia i traducció (2010)

 

7-3-2_Aspectes de terminologia 2010

 

El volum Aspectes de terminologia, neologia i traducció, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el novembre de 2010 a cura d’Eusebi Coromina i Josep M. Mestres, conté una crònica del curs 2009-2010 amb la VIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, neologia i traducció» celebrada a la Universitat de Vic el 13 de maig de 2010, i els estudis i projectes següents:

— «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra;

— «Neologia i traducció en els processos d’estandardització», per Carles Biosca i Carles Castellanos, ambdós de la Universitat Autònoma de Barcelona;

— «El nom de la sabata en neologia i terminologia comparades. Objecte de litigi, objecte de desig i estereotips», per Mireia Calvet, Secció d’Alemany de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona;

— «La norma UNE de traducció aplicada a la traducció de normes», per Elisabeth Casademont i Marta Sabater, ambdues del Termcat, Centre de Terminologia;

— «Terminologia neològica del transport aeri», per Eusebi Coromina, Universitat de Vic;

— «La fixació i la difusió de la terminologia tipogràfica», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC, i Esther Monzó, Universitat Jaume I;

— «Mecanismes d’actualització del lèxic: com poden influir en la implantació de la terminologia en català?», per M. Amor Montané, Grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta del segon volum dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia».

7.2.3. Actes del III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos» (2006)

 

7-2-3_SCT03 2006_01_coberta

 

El 18 i 19 de novembre de 2004 es va dur a terme el III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos», adreçat a llicenciats o doctors en filologia catalana, en altres llicenciatures d’humanitats o en traducció i interpretació, o altres estudis. L’acte, organitzat per l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, fou dirigit per Josep Vigo i Bonada, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i director de l’OCAL, i coordinat per Josep M. Mestres, cap de l’OCAL. Hi van coŀlaborar institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Enciclopèdia Catalana, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), els Serveis Lingüístics del Parlament de Catalunya i el Termcat, Centre de Terminologia.

El llibre III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos conté les actes d’aquest III Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el febrer del 2006.

 

 

7.2.2. Actes del II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació» (2003)

 

7-2-2_II Seminari de Correcció 2003b

 

El 7 i 8 de novembre de 2002 es va dur a terme el II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació», adreçat a llicenciats o doctors en filologia catalana, traducció i interpretació, i periodisme, i estudiants universitaris de filologia catalana. L’acte, organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, fou dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, i Oriol Camps i Giralt, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio.

El llibre II Seminari de Correcció de Textos: La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació conté les actes d’aquest II Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el juliol de l’any següent.

7.2.1. Actes del I Seminari de Correcció de Textos (1999)

 

7-2-1_I Seminari de Correcció 1999

 

El 26 de març de 1999 es va dur a terme el I Seminari de Correcció de Textos, adreçat als coŀlaboradors i coŀlaboradores externs del Servei de Correcció de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzat per aquest Servei en nom de la Secretaria General de l’IEC. L’acte fou presidit per Carles Miralles, membre de la Secció Filològica i secretari general de l’IEC, i coordinat per Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció.

El llibre Actes del I Seminari de Correcció de Textos conté les actes d’aquest I Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el desembre del mateix any.