Categories

8. Obres de consulta per a la traducció i la correcció

8.2.4. El ‘Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos’

 

Al cap de vint-i-quatre anys de l’aparició de la primera edició del Manual d’estil, mercès a l’Institut d’Estudis Catalans s’ha pogut tornar a oferir una nova edició d’aquesta obra a les persones interessades en la traducció, la redacció i la correcció de textos, per bé que ara totalment en línia, a l’adreça https://estil.llocs.iec.cat. El text de partida és, exactament, el de la quarta edició en paper i en CD-ROM, amb la fe d’errates incorporada en el text, és a dir, amb les esmenes fetes damunt mateix del text i senyalades amb un fons de color groc.

Aquesta edició incorpora continguts actualitzats i continguts nous relacionats amb els capítols de la quarta edició, a fi que el Manual d’estil pugui continuar essent l’obra referència que ha estat fins ara. Amb l’actualització constant del diccionari normatiu en línia (DIEC2, 2007) i amb l’aparició de la nova gramàtica i la nova ortografia normatives (2016 i 2017, respectivament), i posteriorment amb el complement de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), bona part dels capítols d’aspectes gramaticals havien quedat parcialment superats i els d’aspectes convencionals s’havien d’esmenar o matisar. Per això, a sota de molts capítols s’hi pot trobar un apartat de «Continguts nous» amb documentació nova o amb orientacions per a actualitzar la que figurava en la quarta edició. Diverses entrades de l’espai web de correcció Critèria són també la destinació de les remissions proposades des d’aquest apartat per a actualitzar o ampliar la informació continguda en aquesta nova edició del Manual d’estil.

La presentació i l’obertura al públic de l’obra es van dur a terme a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 27 de març de 2019, sota la presidència de Joandomènec Ros, president de l’IEC. En l’enregistrament adjunt es pot seguir l’acte públic de presentació, que malauradament no es va poder seguir pel sistema de reproducció en continu (streaming) durant l’acte, com estava previst, per problemes tècnics d’última hora.

 

 

 

Fotografies de la presentació de la cinquena edició del ‘Manual d’estil’ (2019)

Obertura de l’acte de presentació del ‘Manual d’estil’, presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC. (Fotografia de Magda López.)

Intervenció de Joandomènec Ros durant la presentació del ‘Manual d’estil’. (Fotografia de Mireia Trias.)

Intervenció de Josep M. Mestres durant la presentació del ‘Manual d’estil’, amb la col·laboració d’Ariadna Font. (Fotografia de Mireia Trias.)

Vista de la sala durant l’acte de presentació del ‘Manual d’estil’. (Fotografia de Mireia Trias.)

Intervenció de Ricard Fité durant la presentació del ‘Manual d’estil’

Intervenció de Joan Costa durant la presentació del ‘Manual d’estil’. (Fotografia de Mireia Trias.)

8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)

 

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.

 

8.2.2. Obres i altres recursos en paper únicament

 

Malgrat que disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment, hi ha obres de referència —i d’altres que no ho són tant— que només s’han publicat en paper.

En el document Les obres de consulta en paper únicament s’explicita el barem que es farà servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres en paper, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres publicades en suport de paper de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article de Josep M. Mestres i Mireia Trias titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).

El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament i s’avisarà sempre que hi hagi una nova versió. Cal tenir en compte que si una obra en penja a Internet de la manera que sigui (en PDF o en forma de base de dades) és suprimida d’aquesta llista en la versió següent i s’afegeix a la llista d’obres de consulta en línia (entrada 8.2.2 d’aquest mateix espai web). Us agrairem que ens feu arribar, a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat), la referència bibliogràfica d’obres de consulta que encara no hi figuren i també qualsevol esmena relativa a les dades que consten en aquesta llista.

 

8.2.1. Obres i altres recursos en línia

 

Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.

En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article de Josep M. Mestres i Mireia Trias titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).

 

 

 

El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament i s’avisarà sempre que hi hagi una nova versió. Cal tenir en compte que si una obra deixa de ser accessible en línia és suprimida d’aquesta llista en la versió següent. Us agrairem que ens feu arribar, a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat), la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren i també qualsevol esmena relativa a les dades que consten en aquesta llista.

8.2.3. Portal Pompeu Fabra

 

 

El dia 5 de març de 2018 es va presentar el Portal Pompeu Fabra, que permet l’accés en línia a gairebé tots els documents de les Obres completes del Mestre publicades en paper entre l’any 2005 i l’any 2013 (encara falta el volum corresponent als índexs del conjunt d’obres). És una iniciativa conjunta de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la Càtedra Pompeu Fabra, i forma part de les activitats de celebració del cent cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra que es duran a terme durant l’any 2018. Aquesta aplicació ha estat possible gràcies al finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El formulari de cerca del portal permet buscar un o diversos mots que apareixen —junts o separats— en una mateixa pàgina de qualsevol de les obres de Pompeu Fabra (llevat del volum 5, que correspon a la primera edició del Diccionari general) o en una de concreta. També permet d’anar a una de les obres per a consultar-la directament o bé per a baixar-ne el fitxer en PDF.

D’altra banda, us recordem que les Obres completes de Pompeu Fabra en paper, incloent-hi el volum 5, es poden reservar o adquirir al Portal de Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Les referència bibliogràfiques de cadascun dels volums es poden consultar en el document «Llista qualificada d’obres de consulta en paper únicament» de l’entrada 8.2.2 de l’espai web Critèria.

 

8.1.2. El diccionari normatiu

 

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa al diccionari, el Diccionari de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC. Publicat inicialment l’any 1995 i reimprès el 1997, ha arribat a la segona edició en paper l’any 2007, per bé que s’ha continuat actualitzant en línia d’una manera periòdica i, darrerament, s’ha adequat a la nova ortografia de l’IEC.

El fet que permeti l’enllaç directe a cinc obres més (el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims i la Plataforma terminològica de ciències i tecnologia) sense haver d’obrir sessions a part del navegador, és un valor afegit molt útil, que pot facilitar enormement arribar a la informació que es vol trobar.

 

8.1.3.1. La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)

 

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.

El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.

D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.

 

8.1.1. L’ortografia normativa

 

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 de maig de 2017, va penjar la versió definitiva, que és l’oficial, de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

La Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.