Categories

Notícies del 2020

Tancament de la quarta edició esmenada del ‘Manual d’estil’ que ha donat lloc a la cinquena edició en línia actual

 

Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre de 2020 s’han acabat de publicar com a continguts nous els afegitons i esmenes corresponents als capítols vii, viii, xii, xiii, xviii i xxiii que havien quedat pendents en publicar-se la cinquena edició del Manual d’estil el 27 de març de 2019, perquè no s’havien pogut encabir en les pàgines maquetades de la quarta edició.

També s’ha actualitzat l’índex analític de l’obra, que ara conté també els termes i conceptes corresponents als afegitons i esmenes damunt dits.

Represa de l’activitat professional presencial dels serveis de correcció a l’IEC

 

Tal com vam avançar en la notícia del 20 de juliol proppassat, des del dia 1 de setembre els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (Servei de Correcció Lingüística i Unitat de Correcció del Servei Editorial) vam reprendre la nostra activitat professional presencial als locals corresponents de la institució.

Això vol dir que les col·laboradores i els col·laboradors externs de correcció de textos ens podeu trucar als telèfons fixos de contacte, perquè algú del servei us atendrà, a més de poder fer servir el correu electrònic. D’acord amb les recomanacions generals, és indispensable que, abans de venir, concretem la visita o la trobada.

Nova entrada de Critèria: «El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) de l’Institut d’Estudis Catalans»

 

El 26 d’agost de 2020 hem creat l’entrada de Critèria 8.2.6, corresponent al portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), perquè és una eina terminològica de gran valor i versatilitat que ofereix l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2013 i que es va actualitzant i ampliant permanentment, la qual dona accés a la consulta de les unitats terminològiques que figuren en seixanta-dues obres especialitzades (diccionaris, vocabularis i manuals) i en disset mil articles de revistes científiques.

Nova entrada de Critèria: «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans»

El 25 d’agost de 2020 hem creat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC. Com que una part d’aquests recursos no tenen entrada pròpia a Critèria, hem considerat que, d’aquesta manera, hi podreu tenir un accés més directe i fàcil.

A l’inici d’aquesta pàgina hi ha la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels vuit recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» i que podeu veure en la imatge que il·lustra aquesta notícia, cadascun amb l’opció de cerca que s’ha habilitat (tingueu en compte que, per exemple, que el DIEC només busca mots aïllats; però que altres recursos accepten també sintagmes).

Actualització del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC)

 

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha anunciat el dia 28 de juliol de 2020 l’obertura de la nova aplicació de consulta en línia del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC).

Amb aquesta nova aplicació es poden consultar els 72 milions de mots que conté actualment el CTILC, que abasten un període comprès entre el 1832 i el 2008. Els resultats que es poden obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis. També facilita diverses dades numèriques sobre el contingut del Corpus.

El ‘Glossari de termes gramaticals’ de l’Institut d’Estudis Catalans

 

El dia 15 de juliol de 2020, la Secció Filològica de l’IEC va obrir al públic el Glossari de termes gramaticals (GTG) un recull de set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, elaborat a partir del glossari que conté la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), per bé que ha estat revisat i ampliat.

El Glossari de termes gramaticals no és un element auxiliar d’aquesta gramàtica, sinó que es tracta d’una obra lexicogràfica autònoma que forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans. A més del lema, la definició i els exemples corresponents, aquest recull conté sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalències en espanyol.

L’IEC, l’AVL i la UIB signen un protocol de col·laboració per una normativa inclusiva i unitària

 

Tal com vam avançar en una notícia del dia 7 de juliol de 2020 sobre el I Seminari d’Estandardització, en aquesta mateixa data el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar un protocol general que explicita la voluntat de cooperació de les tres institucions amb vista a l’establiment d’un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica de la llengua, el qual ha de nodrir els nous recursos normatius que generi cada institució. Amb aquest acord, les tres entitats volen contribuir a reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identificació en el model normatiu de tots els parlants del territori lingüístic.

 

Actualització de l’entrada 7.1.1 (fitxes dels llibres d’estil de les PAU i les PACF)

 

El dia 23 de juliol de 2020 hem publicat l’actualització del document  Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC, de la mateixa data, que recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

En aquesta cinquena versió s’hi han afegit les fitxes del llibres d’estil de les PAU i les PACF corresponents a l’any 2019.

Incorporació de 3.851 termes del ‘Diccionari jurídic’ de l’IEC al Cercaterm del TERMCAT

El dia 1 de juliol de 2020, el TERMCAT va anunciar que s’han incorporat al Cercaterm d’aquesta institució 3.851 termes nous provinents del Diccionari jurídic de l’Institut d’Estudis Catalans; amb aquesta incorporació, ja es poden consultar un total de 9.026 termes d’aquesta obra de referència, els quals contenen la categoria lexicogramatical, la definició, equivalències en espanyol i notes vàries (informació enciclopèdica, exemples i indicacions d’ús). Cal tenir en compte, però, que no tots els registres del Diccionari jurídic hi han estat incorporats, per la qual cosa sempre és recomanable consultar aquesta obra especialitzada d’entrada.

Segon tancament de la Casa de Convalescència i del local del carrer de Maria Aurèlia Capmany

Per segona vegada, arran de la rebrotada de contagis per coronavirus que s’ha produït a l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi diversos barris de la capital del país, l’Institut d’Estudis Catalans, que havia reobert parcialment les seves instal·lacions el 8 de juny de 2020, va decidir, a partir de les quatre de la tarda del divendres 17 de juliol, tancar les seves instal·lacions fins al 31 d’agost, seguint les noves recomanacions de les autoritats sanitàries i governamentals.

De tota manera, tots els serveis de l’Institut romandran oberts telemàticament fins al 31 juliol, data de l’inici de les vacances anuals de la institució, i també a partir del 24 d’agost, data de la represa de l’activitat laboral. Per tant, les col·laboradores i els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquest període ens podeu continuar trametent la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres mitjançant l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no estaran disponibles.

Presentació del llibre ‘El barrufet gramàtic’, en honor d’Albert Jané

 

El dia 9 de juliol de 2020 es va presentar al pati de la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans l’obra El barrufet gramàtic, en homenatge al lingüística i membre de la Secció Filològica Albert Jané i Riera, amb motiu del seu norantè aniversari, que se celebrarà pròximament. Albert Jané, corrector, traductor, gramàtic, lingüista, professor, escriptor i activista de la llengua catalana, ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Nacional de Periodisme (1997) i el Premi Pompeu Fabra l’any 2010. Es feu molt conegut entre els infants per la creació del nom barrufet i del verb barrufar en la traducció al català de les aventures de Les Schtroumpfs (Els barrufets, a partir del 1976), i entre els joves i adults per l’adaptació al català del còmic Corto Maltès (a partir del 1992). Autor del Diccionari de sinònims (1972; la tercera edició és en línia a l’IEC), de diversos llibres de normativa lingüística i d’articles sobre temes de llengua al diari Avui i a la revista Llengua Nacional, va ser director de la revista infantil i juvenil Cavall Fort entre el 1979 i el 1997.

I Seminari d’Estandardització

En el context del Protocol de cooperació signat recentment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), en què s’exposa la voluntat de cooperar en una línia de confluència, respectant la variació adequada, de la norma institucional de les tres institucions que tenen competències en prescripció lingüística, el dia 2 de juliol de 2020 es va dur a terme, en format virtual, el I Seminari d’Estandardització, amb la participació de representants de l’IEC, l’AVL i la UIB i altres ponents d’aquestes institucions, que van exposar els criteris específics que guien el reconeixement de l’estàndard com a base de l’establiment de la normativa lingüística, amb l’objectiu d’arribar, si és possible, a una normativa comuna, inclusiva, respectuosa amb la variació i internament flexible que tingui en compte les diferents situacions de comunicació i la diversitat de registres.

Nou membre de la Secció Filològica de l’IEC: Sandra Montserrat Buendía

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Sandra Montserrat Buendía (nada a Barcelona el 1976) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana, llicenciada en lingüística general i professora de la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

Nou membre de la Secció Filològica de l’IEC: Vicent Partal Montesinos

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Partal Montesinos (nat a Bétera, Camp de Túria, el 1960) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en magisteri per la Universitat de València i ha exercit de mestre durant dos anys (1982-1984). Com a periodista, va començar com a redactor del setmanari El Temps l’any 1984, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008); el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E-Tech 2019.

Nou membre de la Secció Filològica de l’IEC: Enric Ribes i Marí

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Enric Ribes i Marí (nat a Eivissa, el 1955) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres obres, ha publicat Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). Ha col·laborat en el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i ha dirigit Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera).

Nou membre de la Secció Filològica de l’IEC: Sebastià Alzamora Martín

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Sebastià Alzamora Martín (nat a Llucmajor, el 1972) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa, amb més d’una quinzena de títols, entre els quals el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996); el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.

Segona edició de la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’

 

Des del dia 18 de juny de 2020 podem accedir la nova versió actualitzada de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La principal novetat que aporta aquesta segona edició és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el cos del text de la GEIEC.

Vuitena actualització del DIEC2

 

A final de maig de 2020 la Secció Filològica ha fet pública la vuitena actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la qual consta de quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, de les quals n’hi ha una part que són conseqüència de la inclusió en el diccionari de diverses novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. També conté un bon grapat d’unitats fraseològiques d’ús freqüent, com ara a jutjar per, a nivell de, de l’ordre de, en ocasió de, per mediació de, no obstant, posar per cas, testament vital i una mica més.

Criteris per a la fixació de les denominacions catalanes dels termes de ioga

 

Arran de la publicació de la Terminologia del ioga, amb un centenar d’entrades bona part de les quals són il·lustrades i amb equivalències a l’anglès, l’espanyol i el sànscrit, el TERMCAT acaba de presentar els Criteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, establerts pel Consell Supervisor d’aquesta institució, que poden tenir un interès especial per als professionals, els usuaris i els traductors i correctors de textos d’aquesta disciplina.

 

Recomanacions del TERMCAT sobre la grafia i la pronunciació dels termes relacionats amb la COVID-19

 

El dia 23 d’abril de 2020 el TERMCAT ha fet públiques unes recomanacions actualitzades sobre la terminologia relacionada amb la pandèmia COVID-19, que es poden consultar a l’adreça https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDM0MDQ1NA%3D%3D. Creiem que poden ser molt útils per a unificar la grafia i la pronunciació d’aquestes denominacions en tota classe de textos.

Traspàs de Núria Aramon i Stein, traductora, lexicògrafa i correctora de l’Institut d’Estudis Catalans

 

El dia 12 d’abril de 2020 va traspassar la filòloga romànica Núria Aramon i Stein a l’edat de vuitanta anys. Com a lexicògrafa, va publicar el Vocabulari català de música amb el músic Josep Mestres Quadreny (1983), va participar en la redacció de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (1969-1980), va col·laborar en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i, dins les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, en la primera edició del diccionari normatiu actual (1995) i en el Diccionari manual de la llengua catalana (2000); com a traductora, va publicar El cor del món de Hans U. von Balthasar (1965), El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de György Lukács (1973) i La tècnica i la ciència com a ideologies de Jürgen Habermas (1974); i, com a correctora, va treballar al Servei de Correcció de l’IEC entre el 15 d’abril de 1996 i el 31 de desembre de 1999. Que en pau descansi.

Actualització de les entrades 4.1.1 i 4.1.2 (composició de llistes de referències bibliogràfiques)

 

El dia 30 d’abril de 2020, encara confinats, hem actualitzat els documents La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere) i La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant) de les entrades 4.1.1 i 4.1.2 de Critèria, respectivament. En la versió 2 d’aquests dos documents hem afegit un criteri relatiu a les referències bibliogràfiques de congressos, jornades i altres activitats dutes a terme en una data concreta que es consigna en la portada de l’obra.

Concedeixen la Creu de Sant Jordi 2020 a M. Josep Cuenca i Josep M. Nadal, membres de la Secció Filològica

 

El dia 10 de març de 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2020 a trenta personalitats i a quinze entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural, entre les quals als membres de la Secció Filològica M. Josep Cuenca (Barcelona, 1964), per l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i la divulgació de la gramàtica de la llengua catalana (és la directora dels projectes de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, publicada en línia el 2018, i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, publicada en paper el 2019; i Josep M. Nadal (Girona, 1949), pel seu compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència i la recerca, i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya (fou el primer rector de la Universitat de Girona, entre 1993-2002).

Traspàs de Germà Colón Domènech, membre de la Secció Filològica

 

El dia 22 de març de 2020 ha traspassat el membre emèrit de la Secció Filològica Germà Colón Domènech, nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928, doctor en filologia romànica l’any 1952 amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló. Fou elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica el 7 de juny de 1993. Descansi en pau.

Tancament de la Casa de Convalescència i del local del carrer de Maria Aurèlia Capmany

Malauradament, arran de la pandèmia COVID-19 produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, les autoritats han hagut de decretar un confinament de tota la població a casa, per tal de procurar frenar la propagació de la infecció.

L’Institut d’Estudis Catalans, sensible a aquestes recomanacions, i per raons de seguretat i de responsabilitat, va decidir tancar les seves instal·lacions a partir del dilluns 16 de març i fins a nou avís. Per aquest motiu, els serveis de correcció de l’Institut hem passat a treballar des de casa mentre duri aquesta situació.

Els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquests moments ens podeu trametre la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres a l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no es poden fer servir.

(Imatge de microscòpia electrònica del coronavirus que causa la SARS, manllevada de la pàgina web cnet.com.)

La Neolosfera, una bona eina poc coneguda

 

En la correcció de textos actual apareixen sovint neologismes que no sabem ben bé com hem de tractar. Una eina complementària de l’Observatori de Neologia que vam comentar el mes de desembre proppassat és la Neolosfera de la Universitat Pompeu Fabra, un blog amb sis anys de funcionament que aplega i presenta, en aquests moments, 1.450 neologismes d’una manera informada i documentada, que és la millor manera que hi ha per a poder decidir —ja que encara no són normatius— amb quina forma i en quin sentit s’han de fer servir.

Presentació de la ‘Paremiologia catalana comparada digital’, de Víctor Pàmies

 

El dia 29 de gener de 2020 s’ha presentat a Barcelona la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), de Víctor Pàmies, que es pot consultar a l’adreça https://pccd.dites.cat. És un recull fraseològic excepcional creat a partir d’un gavadal de fonts ben diverses (orals, escrites i digitals) que pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins ara. En el moment d’ésser presentada, l’obra consta de 10.000 parèmies patró o paremiotipus que abracen 150.000 unitats fraseològiques (locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments…), procedents de sis-centes obres diferents, i és voluntat de l’autor d’anar-la incrementant fins a arribar a un milió d’unitats fraseològiques.