La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat el Curs pràctica de lexicografia, que s’impartirà en sis sessions compreses entre el 21 de febrer i el 21 de març de 2018 i tindrà lloc a la Casa de Convalescència (carrer del Carme, 47, Barcelona). L’objectiu general del curs és oferir unes nocions bàsiques sobre què són els diccionaris i quina n’és la utilitat, i mostrar el procés del treball lexicogràfic: definició, selecció de nomenclatura i redacció d’articles. Per a més informació, vegeu http://www.iec.cat/llengua/cursos.asp.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat el Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica, que s’impartirà en cinc sessions compreses entre el 6 de febrer i el 6 de març de 2018 i tindrà lloc a la Casa de Convalescència (carrer del Carme, 47, Barcelona). L’objectiu d’aquest curs és oferir una formació fonamental sobre els principis bàsics de l’onomàstica i facilitar les eines per a la recerca i l’ús aplicat de la toponímia. A partir de la part introductòria sobre el marc teòric, el curs se centrarà en la recerca toponímica, tant per a l’elaboració de monografies o inventaris (recerca sistemàtica) com per a l’aplicació pràctica de la toponímia en diversos camps (recerca puntual). Per a més informació, vegeu http://www.iec.cat/llengua/cursos.asp.

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Albert Turull i Rubinat (nat el 1963) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrits a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana i professor de la Universitat de Lleida. Entre altres publicacions, és autor dels llibres Els topònims de la Segarra (1991), Diversitat i política lingüística en un món global (2003, amb Miquel Pueyo) i La toponímia de les comarques de Ponent. Un assaig d’interpretació tipològica (2007).

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Martines Peres (nat el 1965) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana i en traducció i interpretació de llenguatges generals, literaris i específics. Catedràtic de filologia catalana, és l’investigador principal de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa i de l’Institut Virtual Internacional de Traducció (ISIC-IVITRA) de la Universitat d’Alacant, dins la qual ha fundat la Seu Universitària de la Nucia i la Seu Universitària de Xixona.

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Magí Camps Martín (nat el 1961) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana i en ciències de la informació. Redactor en cap d’edició del diari La Vanguardia, n’elabora també les normes lingüístiques. Professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, imparteix l’assignatura de traducció periodística a la Facultat de Traducció i Interpretació.

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Anna Bartra Kaufmann (nada el 1952) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana i professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre altres, ha publicat els articles «Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica» i «La gramàtica històrica i la teoria lingüística».

El dia 5 de desembre de 2017 vam actualitzar els dos documents de l’entrada 8.2, «Obres de consulta i recursos lingüístics en línia». La Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia ha crescut fins a les 201 pàgines de recursos i l’estructura de la llista s’ha enriquit amb tres nous apartats de llengües que no hi figuraven.

El dia 1 de desembre es va publicar la nova entrada 7.4.3 de Critèria, que recull les actes del seminari titulat El català i la Unió Europea, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch, de Barcelona, els dies 19 i 20 d’octubre de 2004 i dirigit per Joan Martí i Castell, aleshores president de la Secció Filològica de l’IEC. El llibre El català i la Unió Europea (2006), que recull les actes d’aquest seminari, es pot adquirir al Portal de Publicacions de l’IEC, però es pot consultar en línia la ponència titulada «Catalanitzar Europa o recatalanitzar els Països Catalans? (dietari del sofert catalanòfon)», impartida per Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC, el dia 19 d’octubre de 2004.

El dia 9 d’octubre de 2017 es va incorporar al Servei de Correcció Lingüística la senyora Kàtia Oliver Vila per cobrir la baixa per maternitat de la correctora Núria Florit Robusté, esdevinguda el 2 d’octubre de 2017.

D’altra banda, el dia 30 d’octubre de 2017 es va incorporar a la Unitat de Correcció del Servei Editorial la senyora Mar Pongiluppi i Gomila per cobrir la vacant deixada per la correctora Núria Reixach Boada, que gaudeix d’una excedència voluntària des de l’11 d’octubre de 2017. Mar Pongiluppi ja havia estat correctora d’aquesta Unitat entre el 15 de novembre de 2010 i el 31 d’agost de 2013.

Aquestes incorporacions s’han reflectit en els organigrames actuals del Servei de Correcció Lingüística i de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, respectivament, i també en els crèdits de Critèria.

El dia 24 d’octubre de 2017 hem penjat la versió 3 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, que ha consistit, sobretot, en l’adequació del text d’aquest document a la nova normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 23 d’octubre de 2017 hem publicat a la intranet de Critèria la versió 7 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià-balear’ (entrada IN-3.2.3), que s’han fet servit per a arribar, durant aquest mateix mes d’octubre, a les 644 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra. També hem aprofitat per a adequar el text dels Criteris d’estil a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

En la reunió de seguiment de Critèria tinguda el dia 20 de juliol del 2017, els dos equips de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), responsables d’aquest espai web, vam acordar que, durant aquesta tardor, intentarem de completar les entrades relatives a activitats formatives dutes a terme (categoria 9 de Critèria) que estan donades d’alta fa temps, però de les quals encara no hem pogut mostrar tota la informació que és pertinent.

Com que hem considerat que es tracta d’una documentació, escrita i gràfica, amb valor històric que pot tenir interès per als professionals de la correcció i la traducció de textos, voldríem poder deixar enllestida aquesta compleció abans de final del 2017. De moment, hem començat completant, el dia 12 de setembre de 2017, l’entrada 9.3.1, relativa a l’acte de presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans, que tingué lloc a l’IEC el 10 de juliol de 2002.

Arran de l’adequació ortogràfica del Diccionari de sinònims d’Albert Jané (DSIN) en línia (http://sinonims.iec.cat) a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, duta a terme el dia 30 d’agost de 2017, ha calgut actualitzar la informació que conté l’entrada 3.2.4 de la intranet de Critèria, «Llibre d’estil del ‘Diccionari de sinònims’ d’Albert Jané», preparada el 31 d’agost de 2017 (versió 2).

Amb la finalitat de facilitar la difusió dels canvis ortogràfics i d’ajudar els usuaris, la base de dades del DSIN accepta les consultes amb la grafia anterior, però respon a les consultes formulades mostrant les entrades ja esmenades.

També és interessant recordar que la pauta que s’ha seguit per a l’elaboració d’aquest diccionari pot ser aplicable a altres obres del mateix estil.

El dia 30 d’agost de 2017 s’ha fet pública l’actualització del Diccionari de sinònims d’Albert Jané en línia (http://sinonims.iec.cat), consistent, sobretot, en l’adequació de la nomenclatura d’aquest diccionari a la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest moment, l’obra conté 33.033 mots i expressions diferents aplegats en 27.545 articles.

Els sinònims es poden trobar buscant una entrada o bé arreu del diccionari (buscant tant a les entrades com a les llistes de sinònims). La cerca arreu es pot limitar d’acord amb la funció sintàctica que fan el mot o l’expressió que són objecte de consulta. Les instruccions d’ús expliquen detalladament i il·lustrada el funcionament d’aquesta obra i la manera de treure’n el màxim profit.

Hem creat a Critèria la subcategoria 8.1, «Corpus normatiu», per poder-hi incloure les tres obres fonamentals de la normativa lingüística posades al dia recentment per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: l’Ortografia catalana, la Gramàtica de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua catalana.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de fer públic, a l’apartat  «Declaracions i documents» (sota l’epígraf «Transcripció d’altres llengües») de la pàgina «Llengua» del web de l’IEC, el document que va aprovar el 13 de novembre de 2015 relatiu a l’actualització de la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català.

Aquesta versió actualitzada, que Critèria recull a l’entrada entrada SF-04, es publicarà en el volum V dels Documents de la Secció Filològica (que serà editat a cura de Joan Martí i Castell), que s’editarà pròximament.

El dia 20 de juny de 2017 hem publicat a la intranet de Critèria la versió 6 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià-balear’ (entrada IN-3.2.3), que s’han fet servit per a arribar, durant aquest mateix mes de juny, a les 600 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra.

El dia 6 de juny 2017 es va reincorporar a la Unitat de Correcció del Servei Editorial la senyora Marta Fabregat i Marco, que ja havia estat correctora de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics entre 18 de setembre de 2006 i el 31 de gener de 2007, i de la Unitat de Correcció entre l’1 de febrer de 2007 i el 23 de febrer de 2009.

Aquesta incorporació s’ha reflectit en l’organigrama actual de la Unitat de Correcció i en els crèdits de Critèria.

La pàgina «Presentació» de Critèria s’ha completat amb vuit subpàgines dedicades a les diferents èpoques de la correcció de textos a l’IEC (basades en l’obra Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans i en les dades conservades als diferents serveis de correcció de l’IEC que han existit) i una novena que mostra els organigrames actuals del Servei de Correcció Lingüística i de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, respectivament.

El dia 8 de juny hem creat la nova entrada de la intranet de Critèria IN-3.2.5 («Criteris per a la disposició de les entrades de l’índex d’exemples de l’‘Ortografia catalana’») dins la subcategoria IN-3.2 («Criteris específics d’obres individuals»), que conté el document amb els criteris emprats per a l’ordenació alfabètica de les 9.511 entrades que figuren a l’índex d’exemples de l’Ortografia catalana.

El dia 7 de juny de 2017 s’ha començat a vendre a totes les llibreries l’Ortografia catalana, que havia estat aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i que s’havia penjat en el web de l’IEC provisionalment el 25 d’octubre de 2016 i definitivament el 8 de maig de 2017.

El dia 22 de maig de 2017 vam publicar a la intranet de Critèria la cinquena versió del fitxer de configuració de l’MS Word XP 2010 i 2014 (Normal.dotm), la llista actualitzada de les macroinstruccions de teclat, que conformaven, juntament amb el document Pauta per a la introducció de les correccions en el fitxer electrònic, l’entrada IN-2.3.3; a més, hem afegit un nou document que conté una llista de dreceres de teclat de l’MS Word que pot ser ben útil a tots els usuaris.

El dia 15 de maig de 2017 hem publicat la crònica del VII Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (entrada 9.2.7), organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «Les novetats normatives de l’any 2016 (I): l’Ortografia catalana de l’IEC», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, el dia 13 de maig a la damunt dita Biblioteca.

Laia Campamà i Josep M. Mestres, del Servei de Correcció Lingüística, van publicar en el número 66 (desembre del 2016) de la Revista de Llengua i Dret (p. 363-367) una detallada recensió sobre el Diccionario del español jurídico, elaborat per un extens grup d’especialistes i publicat per la Real Academia Española a mitjan 2016. El DEJ s’ha publicat en paper, però també es pot consultar en línia.

El número 66 (desembre del 2016) de la Revista de Llengua i Dret ha publicat un article de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística i professor de l’assignatura de redacció jurídica i documental de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, titulat «La docència jurilingüística a les universitats dels Països Catalans» (p. 239-260), que palesa la situació extremament precària de la redacció jurídica en català en la formació universitària actual.

A final de l’any 2016 va sortir publicat a la revista Llengua Nacional (núm. 97, iv trimestre del 2016, p. 16-21) l’article «Les correctores i els correctors de l’Institut d’Estudis Catalans», signat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC, en el qual fan una repassada història dels correctors de què ha disposat aquesta institució des del 1907. (Fotografies d’Emili Vallès i Rosalina Poch, extretes del llibre Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007).)

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va penjar ahir, dia 8 de maig de 2017, la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar la versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra, que en aquests moments ja s’està imprimint.

La Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

L’Institut d’Estudis Catalans ha posat en un espai web propi el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, dirigit per Joan Miralles i Monserrat, membre de la Secció Filològica de l’IEC, que es pot consultar en línia des del dia 26 d’abril de 2017.

Aquesta obra conté prop de cinquanta mil topònims actuals no urbans de les Illes Balears, adequats a l’ortografia normativa de l’IEC i als criteris onomàstics més acceptats. A més de la forma i de l’illa i del municipi on es troba, el Nomenclàtor ofereix la georeferència del topònim (és a dir, el mapa de la contrada on està situat) i l’enregistrament sonor de com es pronuncia.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va anunciar ahir, dia 6 d’abril de 2017, que el Diccionari de la llengua catalana en línia ha estat actualitzat d’acord amb la nova normativa ortogràfica de l’IEC. A més d’incorporar-hi les novetats ortogràfiques, s’hi han afegit quaranta-sis termes nous i s’hi han fet més de dues-centes altres modificacions, les quals afecten parts diverses de l’article de diccionari (la informació morfològica, la categoria gramatical, la definició, els exemples, etc.).

Podeu consultar les canvis introduïts en el DIEC2 ―llevat dels ortogràfics― en el document de l’adreça següent: http://dlc.iec.cat/esmenesAbril2017.pdf

D’altra banda, la versió del DIEC2 per als sistemes Android ja està disponible, i la versió per a iOS ho estarà a partir de la setmana vinent.

El dia 10 de març hem creat la nova entrada IN-1.1 («Documentació per a donar d’alta proveïdors de l’IEC») dins la nova categoria IN-1 («La relació de l’IEC amb els col·laboradors externs»), que conté tres documents que s’han de presentar necessàriament per a començar a col·laborar externament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a correctors o traductors. Aquests documents s’han de presentar quan els demanen els responsables dels serveis de correcció de l’IEC.

A fi de distribuir més bé les entrades de la intranet de Critèria, el dia 6 de març de 2017 hem creat una nova categoria IN-1 («La relació de l’IEC amb els col·laboradors externs») i hem renumerat les categories que ja existien, que han quedat de la manera següent: IN-2 («Criteris per a la intervenció dels correctors i traductors»), IN-3 («Criteris específics de col·leccions de monografies, d’obres individuals i de publicacions periòdiques») i IN-4 («Exemples de transcripció i transliteració d’altres alfabets»).

La nova categoria IN-1 conté les entrades següents: IN-1.1 («Documentació per a donar d’alta proveïdors de l’IEC»), IN-1.2 («Mostra de butlletí de comanda») i IN-1.3 («Model de factura»); mentre que la categoria IN-2 conté les entrades que han romàs de l’antiga categoria IN-1: IN-2.1 («La correcció i la traducció en el procés d’edició»), IN-2.2 («La correcció dels originals»), IN-2.3 («La introducció de les correccions en el fitxer electrònic») i IN-2.4 («La correcció de les proves d’impremta»).

La Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD) ha signat un conveni amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb vista a la realització de pràctiques de la llicenciatura d’estudis catalans organitzats per l’Institut Franco-Català Transfronterer al Servei de Correcció Lingüística de l’IEC (entrada 9.5.9). La primera estudiant que gaudirà d’aquest conveni serà la senyora Núria Masvidal Fernández, que les durà a terme durant el mes de març de 2017.

L’aparició d’una obra de referència és sempre una bona notícia per als professionals que ens dediquem a la correcció i a la traducció de textos, perquè ens facilita la feina i ens dona seguretat. En aquest sentit, a començament del mes de març del 2017 ha sortit en format de paper i en línia el manual Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics, que és la versió completa de llibre blau de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (l’any 1980 n’havia sortit una de parcial que contenia únicament les seccions A, B i C) i que es pot descarregar gratuïtament des del Portal de Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 3 de març de 2017 hem actualitzat els dos documents de l’entrada 8.2, «Obres de consulta i recursos lingüístics en línia». La Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia ha crescut fins a les 199 pàgines de recursos i l’estructura de la llista s’ha enriquit amb tres nous apartats de llengües que no hi figuraven.

El dia 2 de març 2017 hem substituït la taula de l’alfabet fonètic internacional en l’entrada SF-01, Transcripció fonètica segons l’Associació Fonètica Internacional, per una de més actualitzada publicada per l’Associació Fonètica Internacional l’any 2015.

El 23 de febrer de 2017 vam publicar la cinquena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1),  que conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i de la Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics (2017, en premsa a l’Institut d’Estudis Catalans).

Nota: El compost de la figura és l’1λ⁴,3-tiazina (p. 21 de l’obra).

El 22 de febrer de 2017 vam publicar la versió actualitzada i completa de la taula periòdica dels elements químics (entrada 3.2.2) en les dues versions de què ja disposàvem (Societat Catalana de Química i IUPAC), a la qual hem afegit la del TERMCAT, que és triple.

El 22 de febrer de 2017 vam publicar l’entrada SF-02, titulada «Transcripció i normativització dels topònims de les Illes Balears», que conté el document Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears, aprovat per la Secció Filològica els dies 13 de maig i 1 de juliol de 2016.

Ens plau comunicar-vos que, des del dia 16 de febrer de 2017, hi ha exemplars disponibles de la primera reimpressió de la Gramàtica de la llengua catalana. Recordeu que el preu de venda al públic és de 74 €, però els col·laboradors externs dels serveis de correcció de l’IEC tenen un bon descompte pel fet de ser-ho (aprofiteu-ho!).

L’horari de la llibreria és es següent: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 19.30 h.
Adreça: carrer de Maria Aurèlia Capmany, 14-16 (08001 Barcelona)
Situació i horaris: http://www.iec.cat/activitats/publicacions.asp?apartat=8.
Telèfon: +34 932 701 636
A/e: publicacions@iec.cat

El dia 31 de gener de 2016 es va dur a terme el Taller de formació per al personal de l’Institut d’Estudis Catalans sobre les novetats que s’han produït en la normativa ortogràfica arran de l’aprovació de l’Ortografia catalana, a càrrec de Laia Campamà, Sílvia López i Josep M. Mestres. Podeu trobar tota la informació sobre la sessió a l’entrada 9.4.7 de Critèria.

El dia 24 de gener de 2016 es va dur a terme el Taller de formació per als col·laboradors externs de l’Institut d’Estudis Catalans (correctors i traductors) sobre les novetats que s’han produït en la normativa ortogràfica arran de l’aprovació de l’Ortografia catalana, a càrrec de Laia Campamà, Sílvia López i Josep M. Mestres. Podeu trobar tota la informació sobre la sessió a l’entrada 9.4.6 de Critèria.

El proppassat 19 de desembre es va publicar la cinquena edició (actualitzada i ampliada) de les obres Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2) i Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.3).

En aquesta cinquena edició s’han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2016, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU i de PACF corresponents a l’any 2017.

El dia 23 de novembre de 2016 es va començar a vendre a totes les llibreries la Gramàtica de la llengua catalana, que havia estat aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016. La demanda va ser tan gran, que es va exhaurir l’edició en molts pocs dies; es preveu que la reimpressió que es va encarregar a continuació arribarà a les llibreries durant el present mes de febrer.