El dia 22 de desembre de 2020 hem publicat la novena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

En aquesta novena edició s’hi han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2020, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU corresponents a l’any 2021.

El 15,8 % de les 9.643 persones que han participat en la setena crida oberta feta per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any s’han decantat —podríem dir que «inevitablement»— pel terme coronavirus com a neologisme de l’any.

Nota: La imatge ha estat manllevada del diari Ara.

En aquesta nova aportació lexicogràfica del Parlament de Catalunya, el 2 de desembre de 2020 el TERMCAT ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha estat elaborat en coautoria amb el Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra conté 422 termes relatius a l’organització i el funcionament del Parlament, i també a les diverses funcions que li són intrínseques. Cada entrada és seguida del significat que té i de l’equivalència en anglès, espanyol, francès i occità, si s’escau.

El 4 de desembre de 2020 hem publicat la sisena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1),  que conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (2019) i pel National Institute of Standards and Technology (2018) dels Estats Units. A més, aprofitem per a avaluar críticament les propostes ortotipogràfiques de dues obres recents d’autors particulars d’àmbit espanyol (Tipografía y notaciones científicas, del 2008, i Cómo traducir y redactar textos científicos en español, del 2017). Amb aquesta ampliació, el document ha passat a tenir 117 pàgines (vint més que la versió anterior), incloent-hi un índex de taules per a facilitar la localització de les dades.

Nota: Quadre amb les unitats de base del sistema internacional (taula 16 del document).

El dia 19 de novembre de 2020, el TERMCAT ha publicat el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Aquesta obra conté 213 unitats fraseològiques llatines que provenen de fonts jurídiques i lingüístiques relacionades amb el llenguatge jurídic, especialment amb el llenguatge legislatiu, amb el significat que tenen i l’equivalència en català i en espanyol.

El dia 23 d’octubre de 2020 va traspassar el professor i lingüista Joan Salvador Beltran i Cavaller, a vuitanta-set anys. Joan S. Beltran ha estat coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre durant molts anys. Des del 2016 era membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un gran defensor del dialecte tortosí. Entre les seves obres publicades, destaquen L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), Cruïlla. Curs de llengua amb Joan Panisello (2002) i Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Va ser reconegut amb el Premi Lo Grifonet el 2011 per la seva trajectòria científica, i l’any 2016 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. En pau descansi.

El dia 22 d’octubre de 2020 l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la incorporació al portal de recursos en línia de la Secció Filològica la base de dades BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans que es van tenir en compte en la selecció i la redacció d’entrades del Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC: el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (d’Antoni Febrer), el Diccionario catalan-castellano-latino (de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Juglà), el Diccionari de la llengua catalana. Amb la correspondència castellana  i llatina (de Pere Labèrnia), el Diccionari mallorquí-castellà (de Pere A. Figuera), el Diccionario valenciano-castellano (de Josep Escrig), el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (de Joan J. Amengual), el Diccionari mallorquí-castellà (de Josep Tarongí), el Novísimo diccionario general valenciano-castellano (de Joaquim Martí), el Diccionari català-valencià-balear (d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (d’Emili Vallès), el Diccionari general de la llengua catalana (de Pompeu Fabra, 1a ed.), el Diccionari general (de Francesc Ferrer) i el Diccionari de la llengua catalana (de l’IEC, 1a ed.).

Cap a final del mes de setembre del 2020 es va obrir al públic, sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionari històric de periodistes catalans, dirigit per Josep M. Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i coordinat per Francesc Salgado, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat de recollir i preservar la periodística catalana des del punt de vista de les persones que hi van participar, incloent-hi la periodística desenvolupada a tots els territoris de llengua catalana, amb una atenció especial al País Valencià i a les Illes Balears. De moment, consta de noranta articles biogràfics que es poden consultar pel nom de la persona que ha exercit la professió periodística, pels mitjans de comunicació on va treballar, per gèneres periodístics i per seccions (àrees temàtiques).

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a començament del mes d’octubre de 2020, la novena actualització del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), per la qual s’hi incorporen catorze articles nous i se’n modifiquen disset del lèxic relacionat amb el col·lectiu de persones LGTBI. Entre els canvis que s’hi han introduït, s’han consignat com a despectius diversos termes de l’àmbit de la sexualitat que fins ara no estaven connotats i s’han suprimit accepcions clarament sexistes.

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat la seva XVII Jornada, que es dedicarà a «La terminologia del diccionari». Les sessions tindran lloc a la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona) entre les 9 i les 14 hores del dia 22 d’octubre de 2020 (la inscripció és gratuïta), però també es podran seguir telemàticament mitjançant Zoom. Entre altres intervinents, hom comptarà amb la participació de Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC; Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, i Fernando Pardos, de la Universitat Complutense de Madrid. Per a més informació, vegeu https://scaterm.llocs.iec.cat/2020/07/31/xvii-jornada-de-la-scaterm-22-doctubre.

El dia 21 de setembre de 2020 vam publicar la crònica del X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (entrada 9.3.10), organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana», impartit per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, el dia 19 de setembre a la damunt dita Biblioteca.

Amb aquest X Seminari es va cloure el cicle de seminaris anuals sobre coses que cal saber de la llengua catalana, que s’iniciaren l’any 2011. En la cloenda de celebració van intervenir Albert Soler i Dalmases, membre de la Junta Directiva de l’APLEC i antic corrector del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC; Montse Lobato Just, directora de la Biblioteca Central d’Igualada, i Josep M. Mestres.

Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre de 2020 s’han acabat de publicar com a continguts nous els afegitons i esmenes corresponents als capítols vii, viii, xii, xiii, xviii i xxiii que havien quedat pendents en publicar-se la cinquena edició del Manual d’estil el 27 de març de 2019, perquè no s’havien pogut encabir en les pàgines maquetades de la quarta edició.

També s’ha actualitzat l’índex analític de l’obra, que ara conté també els termes i conceptes corresponents als afegitons i esmenes damunt dits.

Tal com vam avançar en la notícia del 20 de juliol proppassat, des del dia 1 de setembre els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (Servei de Correcció Lingüística i Unitat de Correcció del Servei Editorial) vam reprendre la nostra activitat professional presencial als locals corresponents de la institució.

Això vol dir que les col·laboradores i els col·laboradors externs de correcció de textos ens podeu trucar als telèfons fixos de contacte, perquè algú del servei us atendrà, a més de poder fer servir el correu electrònic. D’acord amb les recomanacions generals, és indispensable que, abans de venir, concretem la visita o la trobada.

El 26 d’agost de 2020 hem creat l’entrada de Critèria 8.2.6, corresponent al portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), perquè és una eina terminològica de gran valor i versatilitat que ofereix l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2013 i que es va actualitzant i ampliant permanentment, la qual dona accés a la consulta de les unitats terminològiques que figuren en seixanta-dues obres especialitzades (diccionaris, vocabularis i manuals) i en disset mil articles de revistes científiques.

El 25 d’agost de 2020 hem creat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC. Com que una part d’aquests recursos no tenen entrada pròpia a Critèria, hem considerat que, d’aquesta manera, hi podreu tenir un accés més directe i fàcil.

A l’inici d’aquesta pàgina hi ha la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels vuit recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» i que podeu veure en la imatge que il·lustra aquesta notícia, cadascun amb l’opció de cerca que s’ha habilitat (tingueu en compte que, per exemple, que el DIEC només busca mots aïllats; però que altres recursos accepten també sintagmes).

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha anunciat el dia 28 de juliol de 2020 l’obertura de la nova aplicació de consulta en línia del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC).

Amb aquesta nova aplicació es poden consultar els 72 milions de mots que conté actualment el CTILC, que abasten un període comprès entre el 1832 i el 2008. Els resultats que es poden obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis. També facilita diverses dades numèriques sobre el contingut del Corpus.

El 27 de juliol de 2020 hem creat l’entrada SF-08, corresponent al Glossari de termes gramaticals que la Secció Filològica va obrir al públic el dia 15 de juliol de 2020, el qual conté set-cents termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, elaborats a partir de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC).

El dia 15 de juliol de 2020, la Secció Filològica de l’IEC va obrir al públic el Glossari de termes gramaticals (GTG) un recull de set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, elaborat a partir del glossari que conté la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), per bé que ha estat revisat i ampliat.

El Glossari de termes gramaticals no és un element auxiliar d’aquesta gramàtica, sinó que es tracta d’una obra lexicogràfica autònoma que forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans. A més del lema, la definició i els exemples corresponents, aquest recull conté sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalències en espanyol.

Tal com vam avançar en una notícia del dia 7 de juliol de 2020 sobre el I Seminari d’Estandardització, en aquesta mateixa data el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar un protocol general que explicita la voluntat de cooperació de les tres institucions amb vista a l’establiment d’un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica de la llengua, el qual ha de nodrir els nous recursos normatius que generi cada institució. Amb aquest acord, les tres entitats volen contribuir a reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identificació en el model normatiu de tots els parlants del territori lingüístic.

El dia 23 de juliol de 2020 hem publicat l’actualització del document  Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC, de la mateixa data, que recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

En aquesta cinquena versió s’hi han afegit les fitxes del llibres d’estil de les PAU i les PACF corresponents a l’any 2019.

El dia 1 de juliol de 2020, el TERMCAT va anunciar que s’han incorporat al Cercaterm d’aquesta institució 3.851 termes nous provinents del Diccionari jurídic de l’Institut d’Estudis Catalans; amb aquesta incorporació, ja es poden consultar un total de 9.026 termes d’aquesta obra de referència, els quals contenen la categoria lexicogramatical, la definició, equivalències en espanyol i notes vàries (informació enciclopèdica, exemples i indicacions d’ús). Cal tenir en compte, però, que no tots els registres del Diccionari jurídic hi han estat incorporats, per la qual cosa sempre és recomanable consultar aquesta obra especialitzada d’entrada.

Per segona vegada, arran de la rebrotada de contagis per coronavirus que s’ha produït a l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi diversos barris de la capital del país, l’Institut d’Estudis Catalans, que havia reobert parcialment les seves instal·lacions el 8 de juny de 2020, va decidir, a partir de les quatre de la tarda del divendres 17 de juliol, tancar les seves instal·lacions fins al 31 d’agost, seguint les noves recomanacions de les autoritats sanitàries i governamentals.

De tota manera, tots els serveis de l’Institut romandran oberts telemàticament fins al 31 juliol, data de l’inici de les vacances anuals de la institució, i també a partir del 24 d’agost, data de la represa de l’activitat laboral. Per tant, les col·laboradores i els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquest període ens podeu continuar trametent la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres mitjançant l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no estaran disponibles.

El dia 9 de juliol de 2020 es va presentar al pati de la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans l’obra El barrufet gramàtic, en homenatge al lingüística i membre de la Secció Filològica Albert Jané i Riera, amb motiu del seu norantè aniversari, que se celebrarà pròximament. Albert Jané, corrector, traductor, gramàtic, lingüista, professor, escriptor i activista de la llengua catalana, ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Nacional de Periodisme (1997) i el Premi Pompeu Fabra l’any 2010. Es feu molt conegut entre els infants per la creació del nom barrufet i del verb barrufar en la traducció al català de les aventures de Les Schtroumpfs (Els barrufets, a partir del 1976), i entre els joves i adults per l’adaptació al català del còmic Corto Maltès (a partir del 1992). Autor del Diccionari de sinònims (1972; la tercera edició és en línia a l’IEC), de diversos llibres de normativa lingüística i d’articles sobre temes de llengua al diari Avui i a la revista Llengua Nacional, va ser director de la revista infantil i juvenil Cavall Fort entre el 1979 i el 1997.

En el context del Protocol de cooperació signat recentment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), en què s’exposa la voluntat de cooperar en una línia de confluència, respectant la variació adequada, de la norma institucional de les tres institucions que tenen competències en prescripció lingüística, el dia 2 de juliol de 2020 es va dur a terme, en format virtual, el I Seminari d’Estandardització, amb la participació de representants de l’IEC, l’AVL i la UIB i altres ponents d’aquestes institucions, que van exposar els criteris específics que guien el reconeixement de l’estàndard com a base de l’establiment de la normativa lingüística, amb l’objectiu d’arribar, si és possible, a una normativa comuna, inclusiva, respectuosa amb la variació i internament flexible que tingui en compte les diferents situacions de comunicació i la diversitat de registres.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Sandra Montserrat Buendía (nada a Barcelona el 1976) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana, llicenciada en lingüística general i professora de la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Partal Montesinos (nat a Bétera, Camp de Túria, el 1960) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en magisteri per la Universitat de València i ha exercit de mestre durant dos anys (1982-1984). Com a periodista, va començar com a redactor del setmanari El Temps l’any 1984, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008); el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E-Tech 2019.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Enric Ribes i Marí (nat a Eivissa, el 1955) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres obres, ha publicat Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). Ha col·laborat en el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i ha dirigit Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera).

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Sebastià Alzamora Martín (nat a Llucmajor, el 1972) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa, amb més d’una quinzena de títols, entre els quals el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996); el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.

Des del dia 18 de juny de 2020 podem accedir la nova versió actualitzada de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La principal novetat que aporta aquesta segona edició és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el cos del text de la GEIEC.

A final de maig de 2020 la Secció Filològica ha fet pública la vuitena actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la qual consta de quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, de les quals n’hi ha una part que són conseqüència de la inclusió en el diccionari de diverses novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. També conté un bon grapat d’unitats fraseològiques d’ús freqüent, com ara a jutjar per, a nivell de, de l’ordre de, en ocasió de, per mediació de, no obstant, posar per cas, testament vital i una mica més.

Arran de la publicació de la Terminologia del ioga, amb un centenar d’entrades bona part de les quals són il·lustrades i amb equivalències a l’anglès, l’espanyol i el sànscrit, el TERMCAT acaba de presentar els Criteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, establerts pel Consell Supervisor d’aquesta institució, que poden tenir un interès especial per als professionals, els usuaris i els traductors i correctors de textos d’aquesta disciplina.

El dia 23 d’abril de 2020 el TERMCAT ha fet públiques unes recomanacions actualitzades sobre la terminologia relacionada amb la pandèmia COVID-19, que es poden consultar a l’adreça https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDM0MDQ1NA%3D%3D. Creiem que poden ser molt útils per a unificar la grafia i la pronunciació d’aquestes denominacions en tota classe de textos.

El dia 12 d’abril de 2020 va traspassar la filòloga romànica Núria Aramon i Stein a l’edat de vuitanta anys. Com a lexicògrafa, va publicar el Vocabulari català de música amb el músic Josep Mestres Quadreny (1983), va participar en la redacció de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (1969-1980), va col·laborar en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i, dins les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, en la primera edició del diccionari normatiu actual (1995) i en el Diccionari manual de la llengua catalana (2000); com a traductora, va publicar El cor del món de Hans U. von Balthasar (1965), El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de György Lukács (1973) i La tècnica i la ciència com a ideologies de Jürgen Habermas (1974); i, com a correctora, va treballar al Servei de Correcció de l’IEC entre el 15 d’abril de 1996 i el 31 de desembre de 1999. Que en pau descansi.

El dia 30 d’abril de 2020, encara confinats, hem actualitzat els documents La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere) i La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant) de les entrades 4.1.1 i 4.1.2 de Critèria, respectivament. En la versió 2 d’aquests dos documents hem afegit un criteri relatiu a les referències bibliogràfiques de congressos, jornades i altres activitats dutes a terme en una data concreta que es consigna en la portada de l’obra.

El dia 10 de març de 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2020 a trenta personalitats i a quinze entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural, entre les quals als membres de la Secció Filològica M. Josep Cuenca (Barcelona, 1964), per l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i la divulgació de la gramàtica de la llengua catalana (és la directora dels projectes de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, publicada en línia el 2018, i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, publicada en paper el 2019; i Josep M. Nadal (Girona, 1949), pel seu compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència i la recerca, i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya (fou el primer rector de la Universitat de Girona, entre 1993-2002).

El dia 22 de març de 2020 ha traspassat el membre emèrit de la Secció Filològica Germà Colón Domènech, nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928, doctor en filologia romànica l’any 1952 amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló. Fou elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica el 7 de juny de 1993. Descansi en pau.

El 20 de març de 2020 hem creat l’entrada SF-07, corresponent als materials que ha aprovat fins ara la Secció Filològica en relació amb el Nomenclàtor mundial que s’està confegint a instàncies de la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya.

Malauradament, arran de la pandèmia COVID-19 produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, les autoritats han hagut de decretar un confinament de tota la població a casa, per tal de procurar frenar la propagació de la infecció.

L’Institut d’Estudis Catalans, sensible a aquestes recomanacions, i per raons de seguretat i de responsabilitat, va decidir tancar les seves instal·lacions a partir del dilluns 16 de març i fins a nou avís. Per aquest motiu, els serveis de correcció de l’Institut hem passat a treballar des de casa mentre duri aquesta situació.

Els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquests moments ens podeu trametre la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres a l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no es poden fer servir.

(Imatge de microscòpia electrònica del coronavirus que causa la SARS, manllevada de la pàgina web cnet.com.)

En la correcció de textos actual apareixen sovint neologismes que no sabem ben bé com hem de tractar. Una eina complementària de l’Observatori de Neologia que vam comentar el mes de desembre proppassat és la Neolosfera de la Universitat Pompeu Fabra, un blog amb sis anys de funcionament que aplega i presenta, en aquests moments, 1.450 neologismes d’una manera informada i documentada, que és la millor manera que hi ha per a poder decidir —ja que encara no són normatius— amb quina forma i en quin sentit s’han de fer servir.

El dia 29 de gener de 2020 s’ha presentat a Barcelona la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), de Víctor Pàmies, que es pot consultar a l’adreça https://pccd.dites.cat. És un recull fraseològic excepcional creat a partir d’un gavadal de fonts ben diverses (orals, escrites i digitals) que pretén recopilar les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins ara. En el moment d’ésser presentada, l’obra consta de 10.000 parèmies patró o paremiotipus que abracen 150.000 unitats fraseològiques (locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments…), procedents de sis-centes obres diferents, i és voluntat de l’autor d’anar-la incrementant fins a arribar a un milió d’unitats fraseològiques.