Arran de la publicació en línia de la tercera edició del Diccionari de sinònims d’Albert Jané (http://sinonims.iec.cat) feta per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 10 de desembre de 2015, hem volgut deixar constància de tot el procés que ha calgut seguir per a transformar un text que estava únicament en paper en una base de dades en línia que permet la consulta exhaustiva d’aquest diccionari.

Així, dins la intranet de Critèria, es pot consultar la versió 1 del Llibre d’estil del ‘Diccionari de sinònims’ d’Albert Jané, que fou preparada el 19 de novembre de 2015, la qual recull el damunt dit procés (entrada IN-2.2.4). És especialment interessant tenir en compte que la pauta que s’ha seguit per a l’elaboració d’aquest diccionari pot ser aplicable també a altres obres del mateix estil.

Avui hem publicat la convocatòria programa i el davantal corresponent del Curs de redacció de documents administratius (entrada 9.4.4), organitzat l’any 2006 per l’aleshores Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC i impartit per Albert Soler, Laia Campamà i Josep M. Mestres, adreçat als treballadors de la institució.

Aquest curs es va desenvolupar entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre de 2006 a la Sala Fontserè de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).

A final del mes de novembre passat van sortir publicades les actes del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos» (entrada 7.2.4), que va tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 3 de juliol de 2014.

Aquestes actes, l’edició de les quals ha estat a cura de Brauli Montoya, Josep M. Mestres i Sílvia López, es poden descarregar gratuïtament també des del Portal de Publicacions de l’IEC.

El proppassat dia 10 de desembre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va obrir al públic gratuïtament per Internet la tercera edició del Diccionari de sinònims d’Albert Jané (http://sinonims.iec.cat), membre d’aquesta secció. Aquesta obra conté 33.025 mots i expressions diferents aplegats en 27.542 articles.

Els sinònims es poden trobar buscant una entrada o bé arreu del diccionari (buscant tant a les entrades com a les llistes de sinònims). La cerca arreu es pot limitar d’acord amb la funció sintàctica que fan el mot o l’expressió que són objecte de consulta. Les instruccions d’ús expliquen detalladament i il·lustrada el funcionament d’aquesta obra i la manera de treure’n el màxim profit.

Avui hem publicat la quarta edició (actualitzada i ampliada) de les obres Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2) i Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.3).

En aquesta quarta edició s’han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2015, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU i de PACF corresponents a l’any 2016.

Per tal que els correctors i traductors puguin comprovar amb seguretat la forma que ha de revestir el nom de cada membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del seu inici, avui hem publicat la versió 2 del document corresponent a l’entrada 5.2.1 («Membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans»), que inclou el nom dels membres més recents de la corporació.

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat reestructurada pel Consell de la Generalitat Valenciana mitjançant el Decret 155/2015, del 18 de setembre, dins la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV núm. 7620, del 22.9.2015); prèviament, pel Decret 105/2015, del 7 de juliol, fou nomenat Rubén Trenzano Juan per a dirigir-la (DOGV núm. 7566, del 9.7.2015). Aquesta renovada direcció general assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes (article 13).

Entre altres comeses concretes, s’encarrega de les tasques següents: dirigir la Junta Qualificadora de Coneixements de València, organitzar la celebració de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i gestionar-ne l’expedició (article 13.i); coordinar les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al valencià i viceversa, així com emetre els certificats o títols corresponents (article 13.l); impulsar i coordinar activitats de normalització, d’aplicació de la normativa lingüística i de difusió del valencià amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (article 13.n); i també establir, d’acord amb les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els criteris d’usos lingüístics institucionals respecte a les llengües oficials a la Comunitat Valenciana, i dirigir i coordinar els treballs dels tècnics en traducció, interpretació i gestió de promoció lingüística per a la traducció i la correcció de textos oficials de la Generalitat i dels ens públics que en depenen (article 13.o).

La Càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza, conjuntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, la seva primera jornada científica amb l’objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra, que es durà a terme els dies 5 i 6 de novembre de 2015 (vegeu-ne la convocatòria programa a https://www.upf.edu/catedrapompeufabra/_pdf/I_JORNADA_CPF.pdf).

Sota el títol «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país», es tractaran tres aspectes fonamentals de la figura de Pompeu Fabra: com a enginyer, com a lingüista i com a ciutadà compromès. L’acte és gratuït, però cal inscriure-s’hi prèviament (http://www.upf.edu/catedrapompeufabra).

La doctora M. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica, impartirà pròximament cinc xerrades en què reflexionarà al voltant de la lingüística aplicada i el lèxic des del punt de vista de les seves aportacions personals al llarg de tota la carrera professional en relació amb els cinc àmbits previstos en el programa (vegeu-ne el cartell a http://www.iec.cat/activitats/documents/cartell_ciclexerrades_cabre.pdf).

Aquestes sessions es desenvoluparan a l’Institut d’Estudis Catalans els dies 28 d’octubre i 16 de desembre de 2015, i 10 de febrer, 20 d’abril i 15 de juny de 2016, a les sis de la tarda. L’accés és gratuït, però cal inscriure-s’hi prèviament a l’adreça http://www.iec.cat/jornades/xerrades2015.asp.

Els dies 13 i 14 d’octubre de 2015 ha tingut lloc a San Millán de la Cogolla (Logronyo) el X Seminario Internacional de Lengua i Periodismo: «Manuales de estilo en la era de la marca personal» (http://www.fundeu.es/san-millan-2015), organitzat per la Fundación del Español Urgente (Fundéu BBVA) i per la Fundación San Millán, en el qual va intervenir Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, com a coordinador de l’espai web Critèria (juntament amb Sílvia López) i coautor de l’obra Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (1995-2009). Una vintena d’especialistes, entre lingüistes (correctors i traductors), filòlegs i periodistes (de mitjans escrits i audiovisuals), van debatre sobre els tres temes previstos: «Norma y estilo, ¿qué es más necesario?», «Manuales de estilo clásico en la era de internet» i «Manuales y correctores, pero si hay que elegir me quedo con…». Les conclusions d’aquest seminari es poden consultar a l’adreça http://www.fundeu.es/wp-content/uploads/2015/10/conclusionesDEF5.pdf.

La manera d’indicar les hores i els horaris en una corporació ha de mantenir una homogeneïtat que faciliti la comprensió de les indicacions temporals que figuren en els textos que aquesta produeix. Amb aquesta finalitat, els serveis de correcció de l’IEC han bastit els criteris titulats Les notacions horàries en els textos de l’IEC amb el vistiplau de la Secció Filològica.

Avui hem publicat el document actualitzat (versió 3, del 27.7.2015) de l’entrada de la intranet IN-2.2.3 («Llibre d’estil del Diccionari d’historiadors de l’art català»), que recull la disposició tipogràfica de les fitxes biogràfiques que figuren en el Diccionari d’historiadors de l’art català, dirigit per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda i coordinat per Maria Garganté. En aquesta versió 3, que és l’actualització de la versió 2 publicada el proppassat 3 de febrer de 2015, s’han afegit diverses àrees treball i un nou epígraf sobre la composició dels peus de fotografia.

La Revista de Llengua i Dret, editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, acaba de publicar, a les pàgines 13-49 del número 63 (juny 2015), l’article titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», signat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Mireia Trias, col·laboradora del programa de Terminologia de Ciència i Tecnologia de l’IEC, en què estableixen vint-i-un trets o característiques que haurien de complir les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos, els quals constitueixen un barem per a classificar-les i determinar-ne el nivell de qualitat i fiabilitat.

Per a assegurar una relació fluida en les comunicacions entre els usuaris humans i els ordinadors i altres aparells digitals, acabem de penjar l’entrada 2.1, titulada «La redacció de les instruccions en les pàgines web i en els programaris en general», que ha obtingut el vistiplau explícit de la Secció Filològica en la reunió tinguda el proppassat dia 17 d’abril de 2015.

Per tal de facilitar un criteri coherent i estable d’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’alfabets altres que el català, acabem de penjar l’entrada 3.1.3, que conté el document titulat Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra, que ha obtingut el vistiplau explícit de la Secció Filològica en la reunió tinguda el proppassat dia 17 d’abril de 2015.

La lingüista i filòloga M. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtica de lingüística i terminologia de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat guardonada enguany amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, una de les altes distincions que atorga aquesta institució.

En l’àmbit professional, treballa sobretot en terminologia i neologia. Fundadora del TERMCAT, Centre de Terminologia, de l’Observatori de Neologia i de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, entre les seves obres més difoses hi ha A l’entorn de la paraula (València, 1994, 2 vol.) i La terminologia. Teoria, mètodes i aplicacions (Barcelona, 1992).

Aquesta distinció li ha estat atorgada per la seva trajectòria científica i docent i perquè ha contribuït a prestigiar la llengua catalana.

Tot i que li ha estat concedida la Creu de Sant Jordi el dia 14 d’abril de 2015, l’acte de lliurament, que es durà a terme al Palau de la Generalitat, s’anunciarà una mica més endavant.

Des de divendres passat, dia 10 d’abril, és actiu el formulari de subscripció al butlletí Notícies de Critèria d’aquest espai web de correcció.

Una vegada s’ha donat d’alta la persona interessada i ha confirmat la subscripció mitjançant el primer correu de Critèria a l’adreça electrònica del subscriptor/a, es reben en aquesta adreça els butlletins que es generen cada cop que hi ha una novetat en l’espai web.

Que us siguin profitoses les consultes!

L’Oficina d’Onomàstica de l’IEC ha publicat, mitjançant l’entrada SF-03 d’aquest espai web de correcció, el document titulat Noms i gentilicis dels països dels món, que conté la llista dels noms dels països del món i dels gentilicis corresponents aprovada per la Secció Filològica el dia 26 de novembre de 2010 i actualitzada el 2012.

La llista ofereix, a més de les formes curta i llarga dels països consignats, el codi ISO de territori, l’ús de l’article definit si s’escau i la forma masculina singular del gentilici corresponent. Els països estan disposats per ordre alfabètic.

Avui hem publicat la versió 2 del document corresponent a l’entrada 3.2.4 («Noms i sigles d’universitats i centres de recerca»), que inclou la sigla que identifica la universitat o el centre de recerca i l’adreça d’Internet corresponent.

En aquesta segona versió, hem actualitzat els enllaços i hi hem incorporat unes quantes universitats i centres de recerca d’Europa i de l’Amèrica del Nord.

El diari El Punt Avui acaba de publicar, a les pàgines 10 i 11 del suplement de cultura, un reportatge sobre aquest espai web, signat pel filòleg i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona David Paloma i Sanllehí.

Si voleu llegir el reportatge, el podeu consultar també a la pàgina web del suplement Cultura del número d’avui d’aquesta publicació periòdica.

En el document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut (entrada 3.2.3) hem esmenat la sigla de la col·lecció «Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials», que realment és TSFCS, i la grafia de l’acrònim del Centre Terminologia de la Llengua Catalana, que és TERMCAT.

Aquesta versió 2 del document porta data de l’11 de març de 2015. La versió 1 anterior (del 22.12.2014) ha estat traslladada a l’arxiu històric de l’espai web (entrada ANTIGA 2014 – 3.2.3).

Acabem de penjar les entrades de la intranet IN-2.3.3, «Normes de publicació de ‘Quaderns Agraris’», i IN-2.3.4, «Normes de publicació de ‘Dossiers Agraris’», que són les dues publicacions en sèrie de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Ahir vam publicar el document actualitzat de l’entrada de la intranet IN-2.1.2 («Criteris per a la redacció i la publicació de reculls de toponímia»), que recull la disposició tipogràfica de les obres publicades dins la col·lecció «Treballs de l’Oficina d’Onomàstica». Aquesta versió 1 és l’actualització del document que havíem publicat provisionalment el 3 de juliol de 2014, corresponent a la versió prèvia del 30 de juny de 2003.

XII Jornada de la SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?»
Dia 16 d’abril de 2015, de 9.00 a 13.30 h, a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (c. del Carme, 47, de Barcelona)
Inscripció gratuïta a scaterm@iec.cat (indiqueu en el correu el nom i els cognoms i la localitat de procedència)

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) vol tractar, en aquesta XII Jornada, de l’ús i la presència del català en la recerca cientificotècnica (vegeu-ne el programa). En concret, vol conèixer i debatre la presència del català en els nuclis de creació de coneixement altament especialitzat, com ara els centres de recerca i les universitats o bé les publicacions especialitzades que transmeten aquest coneixement.

Aquesta XII Jornada, que la SCATERM coorganitza amb la Fundació Torrens-Ibern, consta d’una conferència, de tres comunicacions i d’una taula rodona amb especialistes i investigadors que debatran sobre les qüestions plantejades.

La grafia de l’acrònim TERMCAT ha presentat una certa vacil·lació des de la creació d’aquest centre de terminologia l’any 1985, fins i tot dins el seu lloc web mateix.

Davant les dues grafies possibles (TERMCAT / Termcat), el director d’aquesta institució, Jordi Bover, ens va comunicar, el dia 5 de febrer proppassat, que s’estimen més que s’escrigui l’acrònim totalment en majúscula (TERMCAT).

Atenent aquesta petició, a partir d’ara, en tots els textos de l’Institut d’Estudis Catalans farem servir, com a denominació oficial d’aquest organisme, TERMCAT, Centre de Terminologia o, simplement, TERMCAT.

Per la nostra banda, a mesura que serà possible, anirem esmenant tots els documents de Critèria d’acord amb aquesta decisió.

Acabem de penjar l’entrada 7.3.5, amb el número 5 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat La terminologia instrumentalitzada, que va publicar el mes de gener proppassat la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Conté les actes de la taula rodona que es va dur a terme a la seu de l’IEC el dia 8 de maig de 2014.

La revista Deleátur, que edita l’associació espanyola de correctors UniCo, acaba de publicar una entrevista a Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, en què es tracten diferents aspectes relacionats amb la correcció de textos professional en llengua catalana i amb l’IEC i el paper fonamental que té aquesta institució com a acadèmica de les ciències i les humanitats en el domini català.

El lingüista i dialectòleg Joan Veny i Clar, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i antic president del Consell Supervisor del TERMCAT, ha estat reconegut amb el 47è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

És l’autor, juntament amb Lídia Pons i Griera, del monumental Atles lingüístic del domini català.

L’acte de lliurament tindrà lloc al Palau de la Música Catalana (Barcelona) el dilluns 8 de juny de 2015.

Avui hem actualitzat l’entrada de la intranet IN-2.2.3 («Llibre d’estil del Diccionari d’historiadors de l’art català»). S’han afegit dues àrees de treball noves a la taula 2 i un apartat nou (§ 10.4) que fixa el criteri de redacció del peu de la fotografia que acompanya la fitxa del personatge biografiat.

Avui hem actualitzat els tres documents de  l’entrada de la intranet IN-1.3 («La introducció de les correccions en el fitxer electrònic»). En el fitxer IN-1.3.3 de caràcters especials de l’MS Word, hem afegit les macroinstruccions per a deixar sis punts per sobre i sis punts per sota d’un paràgraf de text, i també hem substituït el caràcter del signe menys, que no es veia a l’altura correcta respecte a la línia base de les minúscules.

És convinent, doncs, que torneu a substituir el fitxer Normal.dotm de la carpeta Plantilles del vostre ordinador.

Ahir va morir l’hel·lenista i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Carles Miralles i Montserrat; que descansi en pau.

Carles Miralles féu possible, quan era el secretari general de l’Institut, la celebració del I Seminari de Correcció de Textos, que es dugué a terme el 26 de març de 1999.

Així mateix, dirigí del Servei de Correcció Lingüística d’aquesta institució entre el 2007 i el 2009.

El document titulat La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1) ha estat ampliat amb un apartat més (nou § 24) en què es resumeixen els contextos de formulació en què cal respectar o evitar espais (fins) segons la IUPAC, que han estat exposats al llarg de tot el document.

Aquesta versió 2 del document porta data del 7 de gener del 2015. La versió 1 bis anterior ha estat traslladada a l’arxiu històric de l’espai web (entrada ANTIGA 2014 – 3.2.1).