El dia 25 d’octubre de 2016, la Secció Filològica de l’IEC va penjar el fitxer en PDF de la nova Ortografia catalana, aprovada pel Ple de l’Institut el dia 24 d’octubre proppassat, que ara s’acabarà de supervisar i de preparar per a l’edició digital i en paper.

El dia 18 d’octubre hem publicat a la intranet de Critèria la versió 5 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià-balear’ (entrada IN-2.2.3), que s’han fet servit per a arribar, a mitjan octubre del 2016, a les 566 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra. En aquest sentit, cal parar atenció que recentment s’ha allargat el títol d’aquesta obra per a subratllar l’àmbit que comprèn.

El dia 7 d’octubre de 2016 hem penjat la versió 2 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en el qual s’han detallat els criteris de majúscules relatius als projectes i programes de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la grafia dels màsters i els postgraus i la de programes i informes diversos. També s’ha afegit un epígraf nou sobre enquestes i estudis d’opinió i diversos exemples en altres epígrafs.

El dia 6 d’octubre de 2016 vam penjar el fitxer en PDF de l’obra Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, que va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2014 i que ha sortit publicada el proppassat mes de juny dins la col·lecció «Eines de Terminologia» de la Societat Catalana de Terminologia.

El dia 5 d’octubre de 2016 hem penjat la versió 2 del document Part inicial de les obres de 17 × 24 cm i de 20 × 26 cm de format, també de data 5 d’octubre de 2016, en què s’afegeix un davant de concessió de premi per al cas dels premis atorgats per les societats filials de l’IEC.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen de vegades noms propis de la regió dels Balcans escrits de manera diversa per la desconeixença d’aquestes llengües que tenen els autors. Així mateix, sovint es plantegen dubtes a l’hora de llegir en veu alta aquests noms.

Per tal de regularitzar aquestes grafies i d’assegurar-ne la pronúncia correcta, els serveis de correcció de l’Institut han dreçat una llista de noms propis de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia, d’Eslovènia, de Kosovo, de Macedònia, de Montenegro i de la República Sèrbia de Bòsnia recollida en l’entrada IN-3.3 («Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen adesiara noms russos o ucraïnesos escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1996, el document titulat «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.2 («Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric, contenen adesiara noms àrabs escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1990, el document «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.1 («Noms àrabs transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Arran de la recomanació feta per la Secció Filològica a final de juliol del 2016, hem creat la categoria IN-3 dins la intranet de Critèria: «Exemples de transcripció i transliteració d’altres alfabets» el dia 20 de setembre de 2016.

Per recomanació de la Secció Filològica, les llistes de noms àrabs transcrits i transliterats al català (entrada 5.3.1), de noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català (entrada 5.3.2) i de noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica (entrada 5.3.3), aplegades sota la subcategoria 5.3 («Qüestions relacionades amb la transcripció i transliteració d’altres alfabets»), han estat traslladades, el dia 20 de setembre de 2016, a la intranet d’aquest espai web, per tal com no es tracta de criteris que puguin ésser d’utilitat general, sinó tan sols d’exemples de suport a la correcció dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 6 de juliol de 2016 hem penjat la versió 4 del document La simbologia i la formulació en els textos científics, de data 30 de juny de 2016, el qual recull, entre altres dades noves, el nom i el símbol que adoptaran els elements químics 113, 115, 117 i 118 de la taula periòdica a partir del mes de novembre i la regla que segueix la IUPAC a l’hora de designar nous elements químics.

El dia 23 de juny de 2016 vam actualitzar els dos documents de l’entrada 8.2, «Obres de consulta i recursos lingüístics en línia». La Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia ha crescut de set pàgines i conté una quarantena de recursos nous.X

El passat dia 23 de juny vam publicar la crònica de l’activitat de formació titulada «Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané en el marc del pla de digitalització i interconnexió d’obres lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans», organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en la qual va intervenir l’autor de l’obra i Josep M. Mestres.

El dia 26 de maig proppassat vam publicar la crònica del VI Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana, organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané», impartit per Albert Jané, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.

Per tal de garantir una pronunciació correcta dels noms científics dels éssers vius, que són escrits en llatí, acabem de penjar l’entrada 5.1.1, titulada «Els noms científics dels éssers vius», que ha obtingut el vistiplau explícit de la Secció Filològica en la reunió tinguda el proppassat dia 13 de maig de 2016.

Arran del suggeriment que ens ha fet arribar l’usuari Marcel Banús en el sentit de fer servir per a les pantalles de l’espai web Critèria una família tipogràfica de pal sec per a facilitar la lectura dels textos que contenen, els serveis de correcció i el Servei de Recursos Digitals de l’Institut d’Estudis Catalans han acordat de substituir la família Minion Pro per la família Trebuchet MS, la qual substitució s’ha dut a terme el proppassat 17 de maig de 2016.

El passat dia 24 de febrer vam publicar la versió segona del recull Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC, del 18 de novembre del 2015,  que aplega totes les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia de cadascun dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

Ahir, dia 18 de febrer, vam publicar la tercera versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1),  que conté les informacions noves i actualitzades provinents de versió provisional de la tercera edició de l’obra Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry, de la IUPAC (2007).

El dia 10 de febrer vam publicar a la intranet de Critèria la segona versió del Model de factura (entrada IN-1.7), que serveix de referència per als nous col·laboradors externs dels Serveis de Correcció de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 21 de gener vam publicar a la intranet de Critèria la quarta versió dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català’ (entrada IN-2.2.3), que s’han fet servit per a arribar, el 31 de desembre de 2015, a les 466 biografies d’historiadors de l’art català recollides en aquesta obra.

Avui, dia 20 de gener, hem publicat a la intranet de Critèria la quarta versió del fitxer de configuració de l’MS Word XP 2010 (Normal.dotm) i la llista actualitzada de les macroinstruccions de teclat, que conformen, juntament amb el document Pauta per a la introducció de les correccions en el fitxer electrònic, l’entrada IN-1.3.3.

Ahir, dia 19 de gener, vam penjar una nova entrada a Critèria, «Obres de consulta i recursos lingüístics en línia», la qual conté dos documents: Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia i Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia (entrada 8.2). Aquesta darrera ha pogut ser enllestida després de gairebé un any de feina i aplega totes les referències bibliogràfiques, amb els enllaços a Internet revisats i actualitzats, de què tenen notícia els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans.

Creiem que aquesta pot ser una de les aportacions més valuoses per a facilitar la feina quotidiana dels professionals autònoms, per tal com posa a l’abast d’un clic tota la bibliografia disponible per a la correcció i la traducció de textos en català.