Categories

Notícies del 2016

Actualització de l’entrada de la intranet de Critèria IN-2.2.3: llibre d’estil del DHAC

capcalera-dhac

 

El dia 18 d’octubre hem publicat a la intranet de Critèria la versió 5 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià-balear’ (entrada IN-2.2.3), que s’han fet servit per a arribar, a mitjan octubre del 2016, a les 566 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra. En aquest sentit, cal parar atenció que recentment s’ha allargat el títol d’aquesta obra per a subratllar l’àmbit que comprèn.

Actualització de l’entrada 3.1.2 (regles d’ús de les majúscules i les minúscules)

letras-mayusculas-y-minusculas-a

 

El dia 7 d’octubre de 2016 hem penjat la versió 2 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en el qual s’han detallat els criteris de majúscules relatius als projectes i programes de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans, la grafia dels màsters i els postgraus i la de programes i informes diversos. També s’ha afegit un epígraf nou sobre enquestes i estudis d’opinió i diversos exemples en altres epígrafs.

Nova entrada de Critèria: «La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica (2016)»

7-3-6_Gastronomia Pròxim Orient_ret

 

El dia 6 d’octubre de 2016 vam penjar el fitxer en PDF de l’obra Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, que va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2014 i que ha sortit publicada el proppassat mes de juny dins la col·lecció «Eines de Terminologia» de la Societat Catalana de Terminologia.

Nova entrada de la intranet de Critèria: «Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica»

Mapa dels Balcans

 

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen de vegades noms propis de la regió dels Balcans escrits de manera diversa per la desconeixença d’aquestes llengües que tenen els autors. Així mateix, sovint es plantegen dubtes a l’hora de llegir en veu alta aquests noms.

Per tal de regularitzar aquestes grafies i d’assegurar-ne la pronúncia correcta, els serveis de correcció de l’Institut han dreçat una llista de noms propis de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia, d’Eslovènia, de Kosovo, de Macedònia, de Montenegro i de la República Sèrbia de Bòsnia recollida en l’entrada IN-3.3 («Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica») de la intranet de Critèria.

Nova entrada de la intranet de Critèria: «Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català»

Alfabet rus

 

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen adesiara noms russos o ucraïnesos escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1996, el document titulat «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.2 («Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Nova entrada de la intranet de Critèria: «Noms àrabs transcrits i transliterats al català»

Alfabet àrab

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric, contenen adesiara noms àrabs escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1990, el document «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.1 («Noms àrabs transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Supressió de la subcategoria 5.3, «Qüestions relacionades amb la transcripció i transliteració d’altres alfabets»

Per recomanació de la Secció Filològica, les llistes de noms àrabs transcrits i transliterats al català (entrada 5.3.1), de noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català (entrada 5.3.2) i de noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica (entrada 5.3.3), aplegades sota la subcategoria 5.3 («Qüestions relacionades amb la transcripció i transliteració d’altres alfabets»), han estat traslladades, el dia 20 de setembre de 2016, a la intranet d’aquest espai web, per tal com no es tracta de criteris que puguin ésser d’utilitat general, sinó tan sols d’exemples de suport a la correcció dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans.