El volum Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, publicat per la Societat Catalana de Terminologia el mes de juliol del 2022 a cura de Mireia Trias i Freixa dins la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 9), conté la crònica dels cursos 2019-2020 i 2020-2021, amb els estudis presentats durant la sessió La IATE: un recurs útil per a la traducció? (7 d’octubre de 2019), la XVII Jornada de la SCATERM: «La terminologia del diccionari» (22 d’octubre de 2020) i la XVIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia en la comunicació de la COVID-19» (27 de maig de 2021). En aquestes activitats es van tenir lloc les ponències i taules rodones següents:

— «Presentació de la nova versió de la IATE», per Paula Zorrilla-Agut (Centre de Traducció dels Òrgans de la Unió Europea);
— «Taula rodona: “La utilitat de la IATE per a la traducció”», per Carlota Gurt Daví (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya), Agustí Espallargas (Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya) i Marta Grané Franch (TERMCAT);
— «Criteris per a la selecció i el tractament de la terminologia en el DIEC», per Carolina Santamaria Jordà (Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans);
— «La terminologia del Gran diccionari de la llengua catalana», per Núria Bort (Enciclopèdia Catalana);
— «Sembrar a voleo: el DRAE y la terminología», per Fernando Pardos (Universitat Complutense de Madrid);
— «Taula rodona: “La definició dels termes en el diccionari general i en l’especialitzat”», per Carme Bach (Universitat Pompeu Fabra), Carles Riera (Universitat Ramon Llull), Joan Vallès (Universitat de Barcelona i Institut d’Estudis Catalans) i Joan Rebagliato (TERMCAT);
— «La terminologia i la comunicació durant la crisi de la COVID-19. Una visió des del periodisme científic», per Sergi Cortiñas-Rovira (Universitat Pompeu Fabra i Societat Catalana de Comunicació);
— «Taula rodona: “La COVID-19, revulsiu per a replantejar-se el paper de la terminologia en la comunicació especialitzada a la població”», per Rosa Estopà (Universitat Pompeu Fabra i SCATERM), M. Antònia Julià (TERMCAT), Elisabet Garcia (Servei Català de la Salut), Gabriel Heras (Proyecto HU-CI) i Núria Comas (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).

El volum Adaptació del ‘Diccionari casteller’ del TERMCAT al públic infantil, de Mariona Arnau Garcia, publicat per la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, el novembre del 2021 dins la col·lecció «Eines de Terminologia», va obtenir ex aequo el Premi de la Societat Catalana de Terminologia de l’any 2020. Es tracta d’una obra amb dues parts clarament diferenciades: la primera part és la presentació, que explica el procés seguit per a l’adaptació del Diccionari casteller del TERMCAT als infants, i la segona és el diccionari casteller adaptat al públic infantil, que es titula Diccionari casteller. Per a la canalla més valenta.

El volum Viquipèdia i terminologia, publicat per la Societat Catalana de Terminologia el mes de setembre del 2021 a cura de Judit Feliu i Mireia Trias dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 8), conté la crònica del curs 2018-2019, amb els estudis presentats durant XVI Jornada de la SCATERM: «La Viquipèdia i la terminologia» (celebrada el 30 de maig de 2019). En aquesta jornada van tenir lloc les ponències i la taula rodona següents:

— «Viquipèdia: un recurs útil per a la terminologia?», per Jorge Vivaldi, de la Universitat Pompeu Fabra;

— «És fiable la Viquipèdia? Manteniment, estandardització i control a la Viquipèdia en català», per Pau Cabot i Bonnín, d’Amical Wikimedia;

— «Projecte Viquiterm», per Ramon Garrgia, de la Fundació Torrens-Ibern, i Toni Hermoso, de la Societat Catalana de Biologia;

— «Taula rodona: “Experiències de les societats filials de l’IEC en la Viquipèdia”», en la qual van participar Joan de Solà-Morales (Societat Catalana de Matemàtiques), Jordi Cuadros (Societat Catalana de Química) i Toni Hermoso (Societat Catalana de Biologia).

El volum La neologia de ciberseguretat en llengua catalana, de Meritxell Morte Sánchez, publicat per la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, el juliol del 2021 dins la col·lecció «Eines de Terminologia», va obtenir ex aequo el Premi de la Societat Catalana de Terminologia de l’any 2020. Es tracta d’una obra que té com a objectius principals conèixer la terminologia nova que existeix en l’àmbit de la ciberseguretat: observar els termes que es fan servir en la forma catalana i els que no i veure quina és la tendència de creació de neologismes en aquest sector. En l’obra s’explica la metodologia seguida per a l’elaboració d’un glossari sobre ciberseguretat i s’analitzen alguns dels termes recollits que presentaven problemes.

El volum Gramàtica, esport i terminologia, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el mes de juliol del 2019 a cura de Judit Feliu i Mireia Trias dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 7), conté la crònica del curs 2017-2018, amb els estudis presentats durant XIV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de la Gramàtica» (celebrada el 14 de desembre de 2017) i durant la XV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de l’esport» (celebrada el 31 de maig de 2018). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:

— «Nova gramàtica, nova terminologia?», per Aina Labèrnia, Universitat Ramon Llull;

— «Models lingüístics i model de llengua en la terminologia gramatical», per Mercè Lorente, Universitat Pompeu Fabra i Institut d’Estudis Catalans;

— «La terminologia gramatical a l’ensenyament», per Anna Camps i Xavier Fontich, Grup GREAL de la Universitat Autònoma de Barcelona;

— «La terminologia gramatical: de la Gramàtica de la llengua catalana a la Gramàtica essencial de la llengua catalana», per M. Josep Cuenca, Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans;

— «Pompeu Fabra i l’esport», per Jordi Mir, Institut d’Estudis Catalans;

— «La formació de la terminologia futbolística durant el primer terç del segle xx. L’aportació de Pompeu Fabra,», per Neus Faura, Universitat Autònoma de Barcelona;

— «La terminologia dels esports olímpics: la terminologia esportiva, una terminologia “submergida”», per Ester Bonet, Societat Catalana de Terminologia;

— «Taula rodona: Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació», en la qual van intervenir Joaquim M. Puyal, Institut d’Estudis Catalans; Jordi Robirosa, i Josep Lluís Merlos;

— «Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern», per M. Amor Montané, Universitat Pompeu Fabra, i Carolina Bastida, Universitat d’Andorra.

El volum La ciència en català: des del segle XIII fins avui, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans durant el segon semestre del 2018 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz i Rosa Mateu dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 6), conté la crònica dels cursos 2014-2015, 2015-2016 i 2016-2017, amb els estudis presentats durant XII Jornada de la SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?» (celebrada el 16 d’abril de 2015), i durant la XIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia abans de la Terminologia: del segle XIII al segle XVII» (celebrada el 30 de novembre de 2016). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:

— «Origen i perspectives de les llengües mitjanes acadèmiques: alguns reptes i paradoxes», per F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona;

— «La Revista de Física, de la recerca a la divulgació d’alt nivell», per F. Xavier Álvarez, Societat Catalana de Física i Universitat de Barcelona;

— «Les llengües en la recerca universitària: obtenció d’indicadors i estratègies de promoció del català en les publicacions», per David Casals, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Des de la universitat, què podem aportar els lingüistes a la ciència en català?», per Núria Castells, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Taula rodona: Fer o no fer recerca en català», en la qual van intervenir Jaume Bertranpetit, Universitat de Barcelona i Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats; Xavier Fuentes-Arderiu, Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic; Jordi Matas, Universitat de Barcelona, i M. Teresa Cabré, Institut d’Estudis Catalans, amb la moderació de Rosa Mateu, Fundació Torrens-Ibern;

— «Bonificatiu, bonificable, bonificar: Ramon Llull i la terminologia», per Lola Badia, Universitat de Barcelona;

— «Errors d’edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)», per Antònia Carré, Universitat Oberta de Catalunya;

— «El lèxic tècnic a la traducció catalana de l’Opus agriculturae de Pal·ladi: una aproximació als llibres de “grammàtica” i “medicina”», per Raimon Sebastian, Universitat de Barcelona;

— «El llibre de menescalia de la Societat Castellonenca de Cultura», per Lluís Gimeno, Universitat Jaume I;

— «L’aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana», per Pere Montalat, Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

El volum Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, publicat per la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, pel juny del 2016 dins la col·lecció «Eines de Terminologia», va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia de l’any 2014 perquè l’estudi se centra en un àmbit de recerca (l’estudi d’implantació) innovador i poc explorat en català; és un treball en què hi ha equilibri entre el marc teòric i la part aplicada; planteja unes conclusions interessants amb vista a la modificació de les estratègies de difusió de la terminologia normalitzada del sector gastronòmic; està ben escrit des dels punts de vista de la correcció lingüística i formal, i el registre acadèmic és l’adequat.

El volum La terminologia instrumentalitzada, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el gener del 2015 a cura de Miquel Strubell i Trueta dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2013-2014 amb els estudis que es van presentar a la taula rodona «La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents», celebrada el mes de maig del 2014. En aquesta taula rodona es descabdellaren les ponències següents:

— «Triar termes per transformar realitats», per Margarida Sanjaume, Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;

— «Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE 2014 contra el procés català», per Sílvia Senz Bueno, lingüista, hispanista i editora;

— «Qui és l’amo de les paraules? La tria del vocabulari i les modificacions conceptuals de les paraules: una visió jurídica», per Ferran Domínguez García, professor associat de dret constitucional de la UAB i lletrat del Parlament de Catalunya;

— «Quan els mots no són neutres ni innocents: alguns exemples del diccionari de l’IEC», per Carolina Santamaria, Oficines Lexicogràfiques de l’IEC.

El volum La terminologia i la documentació: relacions i sinergies, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el febrer de 2010 i coordinat per Jaume Martí i Marina Salse dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté les actes de la VII Jornada de la SCATERM: «Terminologia i documentació», celebrada a la Universitat de Barcelona el 29 de maig de 2009. En aquesta jornada es descabdellaren les ponències i comunicacions següents:

— «Encontrar documentos a través de las palabras y de los enlaces», per José Luis Alonso Berrocal, professor titular del Departament d’Informàtica i Automàtica de la Universitat de Salamanca;

— «Invitació a l’estudi estadístic del llenguatge», per Rogelio Nazar, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Ús d’estratègies estadístiques per a l’extracció automàtica d’unitats terminològiques», per Mercè Vázquez i Antoni Oliver, ambdós de la Universitat Oberta de Catalunya;

— «La documentació aplicada a la traducció jurídica», per Eivor Jordà, Centre universitari ESTEMA (València);

— «Vocabulari de preservació i conservació del patrimoni documental», per Maria Elvira, Universitat de Barcelona;

— «El futur de la informació acadèmica: Web semàntic / Web social, o tots dos?», per Lluís Codina, professor titular de la Secció de Ciències de la Documentació de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Vocabulària: un multicercador temàtic», per Xavier Albons, Pep Cara, Àngels Egea i Montserrat Lleopart, tots dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Terminologia i documentació 2.0», per Jordi Chumillas, Ruth Contreras i Ricard Giramé, tots de la Universitat de Vic.

El volum La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2013 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2011-2012 amb el VI Seminari de Terminologia: «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i recursos» i la X Jornada de la SCATERM: «Els manlleus en la terminologia musical», i una crònica del curs 2012-2013 amb el VII Seminari de Terminologia: «La nomenclatura química de la IUPAC en català» i la XI Jornada de la SCATERM: «La terminologia en el món educatiu: didàctica, recursos i estratègies«. També inclou els estudis i projectes següents:

—  «Problemes terminològics de la biologia ceŀlular», per Mercè Durfort, Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Criteris terminològics en ciències de la vida i de la salut», per M. Antònia Julià, Àrea de Productes i Serveis del TERMCAT;

—  «Recursos terminològics en línia de les ciències de la vida», per Ricard Roca, Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «L’Adaptació dels llibres de la IUPAC al català», per Salvador Alegret, Societat Catalana de Terminologia i Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Nomenclatura de química orgànica», per Àngel Messeguer, Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) i Societat Catalana de Química de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Les Magnituds, les unitats i els símbols en química física», per Josep M. Mestres, Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Nomenclatura de química analítica», per Òscar Aznar, màster en anàlisi química i màster en correcció i assessorament lingüístic;

—  «La difícil recerca de la paraula justa», per Mercè Izquierdo, Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències de la UAB;

—  «Didàctica del vocabulari i dels vocabularis bàsics», per Joan Mallart, Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona;

—  «L’adquisició del lèxic culte en un context interdisciplinari i multilingüe», per Albert Romaní, Escola Superior de Música de Catalunya i membre del Coŀlegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya;

—  «El Microscopi: banc obert de definicions terminològiques i catàleg de representacions», per Miquel Cornudella (UPF), Ona Domènech (UOC), Sílvia Llach (UPF) i Sílvia Grisó (UdG);

—  «La construcció de significat per al terme competència en formació professional química», per Antònia Via, INSM Narcís Monturiol;

—  «Recursos terminològics per al món educatiu», per Montserrat Serra, TERMCAT;

—  «Eines a l’abast per al treball de la terminologia a l’aula», per Eva Cabrera, titulada superior en planificació lingüística;

—  «Juguem a definir la ciència: recursos per treballar el lèxic especialitzat a l’escola», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra i Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

El volum Indexació, terminologia i llenguatge jurídic, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2011 a cura de Lluc Potrony i Joan Maria Romaní dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2010-2011 amb el V Seminari de Terminologia: «La creació de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», la XI Jornada de la SCATERM: «Terminologia i llenguatge jurídic», i els estudis i projectes següents:

— «L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC;

— «Els índexs de llibre: un complement del coneixement científic», per Marina Salse, Universitat de Barcelona;

— «Problemes terminològics de la justícia en català», per Jordi Nieva-Fenoll, Universitat de Barcelona;

— «Terminologia jurídica catalana. Algunes qüestions relatives a la consolidació de l’ús», per August Pou, Universitat de Barcelona;

— «Aspectes del tractament de la terminologia en els textos aprovats pel Parlament de Catalunya: les definicions en les lleis», per Agustí Espallargas, Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;

— «Una aproximació al règim verbal en català antic: una font per al llenguatge juridicoadministratiu actual?», per Jordi Ginebra i Xavier Rull, ambdós de la Universitat Rovira i Virgili;

— «Sobre el projecte del Diccionari jurídic català», per Manel Hatero i Josep Serrano, ambdós de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics;

— «La terminologia jurídica catalana dins de WordNet 3.0», per Mercè Lorente, Jordi Vivaldi i Cristian Zanotti, tots del grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Terminologia y lenguaje legal: primera edición castellano-euskera del Código civil», per Andres Urrutia, Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), Facultat de Dret de la Universitat de Deusto;

— «Les unitats lèxiques no nominals de l’àmbit juridicoadministratiu en els reculls terminològics», per Patrícia L. Vitri, traductora jurada; Guida Cussó, assessora lingüística i traductora, i Josep M. Mestres, SCATERM i IEC.

El volum Aspectes de terminologia, neologia i traducció, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el novembre de 2010 a cura d’Eusebi Coromina i Josep M. Mestres, conté una crònica del curs 2009-2010 amb la VIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, neologia i traducció» celebrada a la Universitat de Vic el 13 de maig de 2010, i els estudis i projectes següents:

— «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra;

— «Neologia i traducció en els processos d’estandardització», per Carles Biosca i Carles Castellanos, ambdós de la Universitat Autònoma de Barcelona;

— «El nom de la sabata en neologia i terminologia comparades. Objecte de litigi, objecte de desig i estereotips», per Mireia Calvet, Secció d’Alemany de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona;

— «La norma UNE de traducció aplicada a la traducció de normes», per Elisabeth Casademont i Marta Sabater, ambdues del Termcat, Centre de Terminologia;

— «Terminologia neològica del transport aeri», per Eusebi Coromina, Universitat de Vic;

— «La fixació i la difusió de la terminologia tipogràfica», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC, i Esther Monzó, Universitat Jaume I;

— «Mecanismes d’actualització del lèxic: com poden influir en la implantació de la terminologia en català?», per M. Amor Montané, Grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta del segon volum dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia».