Visualització de l’arxiu històric
ANTIGA 2023 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2023)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial (i fins al 2021, del Servei de Correcció Lingüística), s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.
L’edició present té una extensió total de 281 pàgines i conté 86 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.
ANTIGA 2021 – 8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.
Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En la segona edició, publicada el 10 de juliol de 2019, s’hi va incorporar, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també s’hi van afegir nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC. El 6 de setembre de 2021, en una tercera edició, s’hi han afegit informacions de caràcter dialectal a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.
En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.
ANTIGA 2022 – 8.1.1. L’ortografia normativa
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.
El dia 8 de maig de 2017, es va penjar en línia la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.
Posteriorment, el Ple de l’IEC del 3 de juny de 2021 va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia a final d’aquell mes i també va ratificar dues modificacions del text fruit del treball conjunt de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquestes modificacions, que afecten els noms de les lletres (apartat 2.1) i la norma d’ús del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»), es poden consultar en aquest document.
ANTIGA 2022 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2021)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.
L’edició present té una extensió total de 271 pàgines i conté 81 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.
ANTIGA 2021 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2020)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.
L’edició present té una extensió total de 269 pàgines i conté 80 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.
ANTIGA 2020 – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques. Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 6 conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (2019) i pel National Institute of Standards and Technology (2018) dels Estats Units. A més, aprofitem per a avaluar críticament les propostes ortotipogràfiques de dues obres recents d’autors particulars d’àmbit espanyol (Tipografía y notaciones científicas, del 2008, i Cómo traducir y redactar textos científicos en español, del 2017). Amb aquesta ampliació, el document ha passat a tenir 117 pàgines (vint més que la versió anterior), incloent-hi un índex de taules per a facilitar la localització de les dades.
8.2.5. Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans
A la barra superior de la pàgina de benvinguda del web de l’Institut d’Estudis Catalans hi ha l’opció «LLENGUA», dins la qual la pestanya «RECURSOS EN LÍNIA» que hi ha a la part inferior ens remet a una pantalla que conté, en primer lloc, un cercador de mots i expressions des del qual es poden consultar vuit recursos lingüístics individualment sobre el mot o l’expressió en qüestió, segons l’opció de consulta adoptada per a cada recurs.
Aquesta pantalla també ens permet accedir directament a una selecció de recursos en línia de què disposa l’IEC feta i actualitzada per la Secció Filològica, entre els quals:
— Diccionari de la llengua catalana,
— Diccionari català-valencià-balear,
— Diccionari descriptiu de la llengua catalana,
— Gramàtica essencial de la llengua catalana,
— Glossari de termes gramaticals,
— Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana,
— Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic,
— Portal CiT, Terminologia de Ciències i Tecnologia,
— Vocabulari de la llengua catalana medieval,
— BOBNEO, Observatori de neologia UPF,
— Observatori de neologia. Base de dades,
— Optimot. Consultes lingüístiques,
— TERMCAT, Centre de Terminologia de la Llengua Catalana,
— Critèria. Espai web de correcció de l’IEC,
— Atles lingüístic del domini català,
— Acadèmia oberta als mitjans de comunicació,
— Acadèmia oberta als ensenyants,
— Acadèmia oberta als escriptors, traductors i correctors,
— Obres completes de Pompeu Fabra,
— Recull d’articles d’Antoni M. Badia i Margarit,
— Recull d’articles d’Albert Jané,
— Recull d’articles d’Aina Moll.
ANTIGA 2020 – SF-07. Materials del ‘Nomenclàtor mundial’
L’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va fer públics, cap a final de l’any 2019, els materials corresponents als criteris per a la fixació de formes del Nomenclàtor mundial i a les llistes de topònims d’Europa (Europa-I i Europa-II), Rússia i països propers, Àsia, el Canadà, els Estats Units, Centreamèrica, Sud-amèrica i Oceania aprovats fins ara per la Secció Filològica. Aquests documents han quedat obsolets un cop publicat el Nomenclàtor mundial (desembre del 2022).
El Nomenclàtor mundial és un projecte promogut per la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu l’elaboració d’un corpus normativitzat en català de la toponímia situada fora de l’àrea lingüística catalana, amb destinació a l’ús públic general en català. Cal tenir present, però, que mentre no s’haurà aprovat la toponímia de tots els països hi podria haver encara l’esmena d’alguna solució i que el document de criteris no tindrà una versió definitiva fins al tancament del projecte.
Per tant, en el cas dels correctors i els traductors que col·laboreu externament en la correcció de les publicacions de l’IEC, cal que advertiu els serveis de correcció de l’IEC de qualsevol diferència de grafia respecte a l’original que teniu entre mans.
(La imatge que il·lustra aquesta entrada correspon al mapa atribuït a Cresques Abraham i Jafudà Cresques, i prové de la Viquipèdia.)
ANTIGA 2019 – 8.1.3.1. La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.
El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.
D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.
D’altra banda, des del 14 d’octubre de 2019 es pot consultar en línia a la pàgina «Llengua» de l’Institut la Bibliografia de la GIEC, que aplega 3.500 entrades bibliogràfiques i 300 fonts en 180 pàgines, representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana que abraça de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.
ANTIGA 2019 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2019)
Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Educació, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.
ANTIGA 2020 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2019)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.
ANTIGA 2019 – 8.1.3.3. La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’ (2019)
La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és la tercera i última de les obres que constitueixen el conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que va començar amb la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i va continuar amb la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), que ha estat la font directa de la GBU, amb la qual es complementa. Aquesta obra, aprovada per la Secció Filològica i presentada públicament a Barcelona el dia 4 de setembre de 2019 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, ha estat dirigida per M. Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica.
La GBU és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides, encara que perdin informació sobre l’argumentació que ha sustentat les decisions. És una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua.
L’organització de l’obra es basa en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. Les remarques inclouen informacions gramaticals molt sintètiques de caràcter pràctic sobre aspectes rellevants des del punt de vista de l’ús. La GBU inclou quaranta capítols breus, encapçalats per un sumari, amb diversos apartats, glossari i, opcionalment, annexos. Cada apartat s’estructura en dues parts: la descriptiva (definició del terme) i la de les remarques. En podeu llegir una breu presentació en aquest enllaç.
ANTIGA 2019 – 8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.
Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. El dia 10 de juliol de 2019 s’hi han incorporat, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC.
En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.
ANTIGA 2019 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
En la versió present, del 31 de maig de 2019, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb concursos, festes assenyalades, premis, borses d’estudis i ajuts (que afecten, especialment, els epígrafs 14.13 al 14.14).
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
ANTIGA 2019 – 8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.
Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.
ANTIGA 2019 – 7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011 (fins al 2018)
La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.
Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.
ANTIGA 2018 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2018)
Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la setena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2018 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2018)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la setena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2018 – 7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011
La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.
Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.
ANTIGA 2018 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
En la versió present, del 26 de juliol de 2018, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb les activitats educatives i culturals en general (que afecten, especialment, els epígrafs 14.1 al 14.11).
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
ANTIGA 2018 – 3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut
La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.
El document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.
ANTIGA 2021 – 5.2.1. Membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha tingut, al llarg de la seva història, 368 membres numeraris i emèrits i 215 membres corresponents. Si voleu accedir al currículum de cada membre, ho podeu fer des dels enllaços següents: a) membres numeraris i emèrits; b) membres corresponents.
El Ple consta, a més, dels 28 presidents actuals de les societats científiques que són filials de la institució.
La forma de cada nom és la que la Presidència de l’Institut recomana de fer servir en les publicacions institucionals i arreu.
ANTIGA 2017 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2017)
Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la sisena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2017 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2017)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la sisena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2017 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
ANTIGA 2017 – 8.1.2. El diccionari normatiu
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa al diccionari, el Diccionari de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC. Publicat inicialment l’any 1995 i reimprès el 1997, ha arribat a la segona edició en paper l’any 2007, per bé que s’ha continuat actualitzant en línia d’una manera periòdica i, darrerament, s’ha adequat a la nova ortografia de l’IEC.
El fet que permeti l’enllaç directe a cinc obres més (el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims i la Plataforma terminològica de ciències i tecnologia) sense haver d’obrir sessions a part del navegador, és un valor afegit molt útil, que pot facilitar enormement arribar a la informació que es vol trobar.
ANTIGA 2017 – 8.1.3.1. La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.
El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.
D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.
ANTIGA 2021 – 8.1.1. L’ortografia normativa
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 de maig de 2017, va penjar la versió definitiva, que és l’oficial, de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.
La Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.
ANTIGA 2020 – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.
Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 5 bis conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i de la Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics (publicada el 2017 en paper i en línia).
ANTIGA 2017 – 8.2.1. Obres i altres recursos en línia
Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.
En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).
El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.
ANTIGA 2017 – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.
Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 5 conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i de la Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics (2017).
ANTIGA 2017 – 3.2.2. La taula periòdica dels elements químics
Els símbols dels elements químics són internacionals i se n’ha de conèixer la grafia, però els noms d’aquests elements són adaptats per a cada llengua de cultura. Així, cal recordar que els quatre últims noms d’elements químics aprovats per la IUPAC el 28 de novembre de 2016, amb els quals s’ha completat la taula periòdica dels elements: el nihoni (en angl., nihonium; en honor del Japó, ja que és la transcripció anglesa nihon d’una de les dues maneres d’anomenar aquest país en japonès), que té el nombre atòmic 113 i es representa amb el símbol Nh; el moscovi (en angl., moscovium; en honor de la regió o zona de Moscou), que té el nombre atòmic 115 i es representa amb el símbol Mc; el tennessi (en anglès, tennessine; en honor de la regió o zona de Tennessee, als EUA), que té el nombre atòmic 117 i es representa amb el símbol Ts, i l’oganessó (en angl., oganesson; en honor del químic Iuri Oganessian, nat el 1933), que té el nombre atòmic 118 i es representa amb el símbol Og.
La Societat Catalana de Química ens ha facilitat l’enllaç a la taula periòdica en català, publicada a final del 2016, que ha penjat en el seu web, però no es pot imprimir. La taula, de 15 × 21 cm de format, en tres colors i en paper plastificat, es pot adquirir, a un preu molt assequible, al Portal de Publicacions de l’IEC.
Per la seva banda, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va publicar, pel gener del 2016, l’edició oficial de la taula periòdica dels elements químics en anglès.
Finalment, el TERMCAT va publicar també l’any 2016 una taula periòdica amb alguns elements interactius, acompanyada de dues altres taules sobre el caràcter metàl·lic i sobre l’electronegativitat dels elements.
ANTIGA 2016 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2016)
Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la cinquena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2016 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2016)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la cinquena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2016 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
ANTIGA 2016 – 6.2. Part inicial de les obres de 17 × 24 cm i de 20 × 26 cm de format
Les col·leccions generals de monografies de l’Institut d’Estudis Catalans es publiquen amb el format de 17 × 24 cm o, excepcionalment, de 20 × 26 cm.
El document Part inicial de les obres de 17 × 24 cm i de 20 × 26 cm de format fixa els trets essencials de disposició dels inicis de les obres d’aquestes col·leccions generals i els il·lustra profusament.
Juntament amb els documents Part final de les obres… i Elements generals dels llibres de 17 × 24 cm i de 20 × 26 cm de format (quart perllongat), conformen els elements generals de la tripa d’aquestes obres, i, amb el document Nou disseny de les cobertes de les col·leccions de monografies de les seccions de l’IEC, constitueixen els criteris generals de les col·leccions d’aquesta institució.
ANTIGA 2016 ‘bis’ – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.
Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 4 conté les informacions noves i actualitzades provinents de versió provisional de la tercera edició de l’obra Quantities, units and symbols in physical chemistry, de la IUPAC (2007) i els noms i els símbols dels últims elements químics que han estat anomenats.
ANTIGA 2016 – 8.2.1. Obres i altres recursos en línia
Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.
En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).
El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.
ANTIGA 2020 – 4.1.1. La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere)
Unes referències bibliogràfiques ben redactades que contenen la informació estrictament necessària per a la identificació i la localització de cada una de les obres amb vista a una possible consulta són un bon complement per a l’edició òptima d’una publicació científica.
A l’Institut d’Estudis Catalans disposem d’un doble sistema per a confegir les llistes de referències bibliogràfiques, que només es diferencien per la posició de l’any d’edició. El document present, La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere), conté els criteris preferents per a la redacció d’aquestes referències.
ANTIGA 2016 – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.
Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present tercera versió conté les informacions noves i actualitzades provinents de versió provisional de la tercera edició de l’obra Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry, de la IUPAC (2007).
ANTIGA 2016 – 7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011
La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.
Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.
ANTIGA 2016 – 8.2.1. Obres i altres recursos en línia
Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.
En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).
El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.
ANTIGA 2015 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2015)
Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la quarta que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2015 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2015)
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
L’edició present és la quarta que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.
ANTIGA 2015 – 5.2.1 Membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha tingut, al llarg de la seva història, 327 membres numeraris i emèrits i 208 membres corresponents. Si voleu accedir al currículum de cada membre, ho podeu fer des dels enllaços següents: a) membres numeraris i emèrits; b) membres corresponents.
El Ple consta, a més, dels 28 presidents actuals de les societats científiques que són filials de la institució.
La forma de cada nom és la que la Presidència de l’Institut recomana de fer servir en les publicacions institucionals i arreu.
ANTIGA 2015 – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.
Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present segona edició conté, entre altres informacions, un apartat (§ 24) que resumeix els espais en blanc que cal respectar i els que cal evitar en la composició de les fórmules que han estat exposats al llarg del document.
ANTIGA 2015 – 3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut
La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.
El document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.
ANTIGA 2015 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2014, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
ANTIGA 2020 – 4.1.2. La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant)
Unes referències bibliogràfiques ben redactades que contenen la informació estrictament necessària per a la identificació i la localització de cada una de les obres amb vista a una possible consulta són un bon complement per a l’edició òptima d’una publicació científica.
A l’Institut d’Estudis Catalans disposem d’un doble sistema per a confegir les llistes de referències bibliogràfiques, que només es diferencien per la posició de l’any d’edició. El document present, La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant), conté els criteris secundaris per a la redacció d’aquestes referències.
ANTIGA 2014 – 7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011
La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.
Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.