ANTIGA 2022 – 8.1.1. L’ortografia normativa

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

El dia 8 de maig de 2017, es va penjar en línia la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

Posteriorment, el Ple de l’IEC del 3 de juny de 2021 va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia a final d’aquell mes i també va ratificar dues modificacions del text fruit del treball conjunt de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquestes modificacions, que afecten els noms de les lletres (apartat 2.1) i la norma d’ús del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»), es poden consultar en aquest document.