Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, que té per finalitat destacar els aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.

L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).

Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu.

S’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.

S’ha actualitzat l’edició en línia de l’Ortografia catalana (OIEC) amb les novetats següents:

1) S’ha afegit al text de l’OIEC un nou apartat, el § 4.3, dedicat a l’ortografia dels pronoms febles.

2) Es posen a disposició del públic tres documents amb les llistes de modificacions introduïdes en el text d’ençà que fou publicat el juny de 2017. S’hi pot accedir mitjançant la pestanya «Actualitzacions» del menú general.

3) Finalment, s’ha posat com a pàgina d’inici l’índex general, a fi de facilitar les consultes al text.

Aquestes actualitzacions no representen cap canvi de la normativa ortogràfica vigent, més enllà dels que ja es van comunicar el juliol del 2021 i que principalment feien referència als noms de les lletres i als canvis en la normativa del guionet en alguns mots prefixats.

El DECat, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua Catalana, és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, aquesta obra de Joan Coromines fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. Gràcies a la digitalització feta per l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ja podem consultar els articles originals de l’obra en format de PDF. Les entrades es poden buscar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra, o bé a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). També podreu consultar-hi el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

Una altra de les obres fonamentals de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae, també es pot consultar en línia al catàleg de recursos lingüístics en línia que ofereix l’IEC.

L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb la Secció Filològica de l’IEC, el TERMCAT i 3Cat van llançar la desena edició de la campanya del Neologisme de l’Any el passat 11 de desembre, en la qual han votat 14.034 persones. Entre les deu paraules candidates a paraula nova de l’any, ha guanyat viralitzar, amb un 28,2 % del total de vots i, entre les deu candidates a paraula corrent, ha guanyat tiet tieta, amb un 32,2 % del total de vots.

El dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, Sandra Montserrat, Magí Camps i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, presentaran les actualitzacions del 2023 del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), a la seu del carrer del Carme de la institució.

L’acte serà presencial i també es podrà seguir en línia.

Dijous 26 d’octubre, la Secció Filològica va publicar a la seva pàgina web un document en què analitza el llenguatge inclusiu des del punt de vista de la normativa lingüística i recull quines són les solucions que se cenyeixen a la normativa pel que fa als usos no sexistes.

En aquest document, la Secció Filològica recorda que, en català, el masculí és el gènere no marcat i que la llengua disposa de recursos per a fer visibles les dones, com ara el tractament de vós, l’ús del pronom tothom o l’ús dels desdoblaments i dels noms col·lectius, com ara professorat o alumnat.

Per contra, remarca que hi ha estratègies adoptades més recentment que contravenen la gramàtica del català, com és l’ús del femení com a genèric o la terminació –i (ellis, fillis, totis, etc.) per a evitar recórrer a la classificació binària masculí/femení.

En aquesta edició, que es durà terme a la seu de l’IEC el 15 de novembre, els Espais estan dedicats a «Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana». Experts de reconegut prestigi dels àmbits de la transformació digital, l’ensenyament, el dret, la medicina, la tecnologia, la comunicació i les xarxes socials proposaran una reflexió sobre quins mecanismes i actuacions poden afavorir la difusió i la implantació de les propostes terminològiques catalanes. Podeu inscriure-s’hi aquí.

L’IEC obre al públic la interfície ExtractCiT a l’apartat «Recursos lingüístics en línia» del seu web.

Aquest projecte terminològic ha extret automàticament les unitats terminològiques més freqüents de diverses revistes d’especialitat de l’IEC; posteriorment, diversos membres de l’IEC les han validades com a rellevants en cada àmbit de coneixement i se n’han publicat els vocabularis corresponents, amb informació de la categoria gramatical i el context d’ús. La plataforma de consulta també disposa d’un metacercador que permet consultar tots els termes de les revistes alhora.

Actualment s’hi poden consultar els continguts de sis revistes. El banc de dades conté 5.322 unitats terminològiques de diversos àmbits de la ciència i de la tècnica, amb 22.604 registres de contextos diferents.

La terminologia extreta d’aquestes revistes és una font important de materials per a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC, comissió que integra membres de totes les seccions, i que interactua amb la Comissió Lexicogràfica i el TERMCAT, Centre de Terminologia, de cara a la normativització i la normalització de la terminologia catalana documentada.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).

L’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors i periodistes com a professors i estudiants de la llengua.

Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.

Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.

Softaragonés, una organització sense afany de lucre dedicada a fomentar l’ús de la llengua aragonesa a Internet i les noves tecnologies, ha posat, des d’aquest divendres, a disposició dels usuaris un traductor entre el català, l’aragonès i el castellà adaptat a l’ortografia oficial de l’aragonès, aprovada per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) el mes passat.

El traductor ha estat possible gràcies a la plataforma lliure per a la traducció automàtica Apertium, que ha llançat les noves versions de l’eina.

Aquest any les jornades que organitza la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) arriben a la vintena edició. La jornada tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM.

La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).

L’acte també es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.

Són moltes les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia que no estan recollides en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Per això, l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el finançament de l’IEC, ha desenvolupat el Garbell, una eina que examina aquestes paraules i calcula la probabilitat que tenen d’esdevenir diccionaritzables, és a dir, de ser acceptades com a neologismes i tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

Tal com el nom indica, la funció del Garbell és separar els neologismes documentats al BOBNEO, base de dades de l’OBNEO, en els darrers anys segons si tenen més o menys probabilitat de ser diccionaritzables. Els criteris que es fan servir per a determinar aquesta probabilitat tenen a veure amb l’ús, l’estructura de la llengua i altres aspectes lexicogràfics.

El Garbell permet cercar-hi paraules no normatives, que es classifiquen en unitats diccionaritzables, prediccionaritzables i no diccionaritzables. A part de la diccionariabilitat de cada mot, també es mostren els valors dels criteris que s’han tingut en compte de manera detallada.

Ja és possible fer cerques avançades en el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), funció que pot ser de gran utilitat per a traductors, correctors i altres professionals de la llengua. Aquesta eina permet accedir a la informació del diccionari des dels diferents elements estructurals i seleccionar criteris per a precisar-ne l’exploració.

La cerca avançada es fa a través de la BDLex, una base de dades lexicogràfica formada per diferents diccionaris. Aquesta aplicació de consulta està connectada als recursos en línia de què disposa l’IEC, fet que permet que, en fer-hi una cerca, es pugui accedir també a la informació del DCVB.

Tot aquest procés és possible gràcies a l’acord entre l’IEC i la Institució Francesc de Borja Moll, que actualment té els drets del DCVB. Amb aquest acord, l’IEC pot proporcionar de manera lliure l’accés al contingut del diccionari i fer-ne consultes avançades.

El dijous 15 de desembre es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Nomenclàtor mundial, una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades, amb els topònims més coneguts i d’ús més habitual. Podeu consultar aquesta nova eina de toponímia al Portal de Recursos Lingüístics de l’IEC.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, etc.).

Uns quants exemples del tipus d’exotopònims que hi trobareu són: Múnic (i no Munic) i Zúric (i no Zuric), formes que ja recollien el DIEC i l’OIEC; topònims que sovint han generat dubtes com ara els Carpats (i no els Càrpats), Chicago (i no Xicago), Montreal (i no Mont-real) o Shanghai (i no Xangai) o topònims d’actualitat Kíiv (i no Kíev), Donbàs (i no Donbass) o Khàrkiv (i no Khàrkov).

També s’hi han inclòs noms originaris, alguns actualment oficials, com ara Denali (com a forma única de l’antic nom Mount McKinley), i s’ha introduït el criteri de formes secundàries en casos d’usos específics, com en el camp de la història, Regensburg vs. Ratisbona, o en casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa, per exemple, Pequín, amb Beijing com a forma secundària, o Bombai, amb Mumbai com a secundària.

L’actualització del novembre del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) incorpora dotze articles nous, unes quatre-centes modificacions i dues supressions.

S’hi han afegit mots com cisgènere, metabolitzar o transidentitat i s’han suprimit els substantius cisfòbia i heterofòbia. Les modificacions introduïdes inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari, entre les quals hi ha l’addició de sentits en esllanguir-se («Perdre intensitat i força») o termenejar («Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic») i la incorporació de locucions com fet un fàstic, importar un rave o de merda. La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

Durant el 2022, el DIEC s’ha actualitzat en dues ocasions —una al maig i l’altra al novembre— i, coincidint amb aquesta segona actualització, la Secció Filològica de l’IEC ha organitzat la presentació pública de totes les novetats del diccionari d’enguany, que sumen un total de vint-i-quatre paraules noves i més de sis-centes modificacions.

Aquest 2022 s’han publicat tres guies breus de química en català, una traducció dels resums anglesos que havia elaborat la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Aquestes guies recullen les diferents recomanacions que proporciona la IUPAC per tal d’aconseguir unes convencions de nomenclatura inequívoques i universals. Les obres han estat traduïdes per iniciativa de la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cada guia se centra en un aspecte concret de la química: la química orgànica, la química inorgànica i els polímers. En tractar-se de guies breus, s’hi detallen els conceptes bàsics i els punts principals i, per a poder ampliar la informació, conté referències als llibres de colors de la IUPAC, volums més extensos de nomenclatura de química.

Aquest juliol s’ha publicat en català El sistema internacional d’unitats, de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau International des Poids et Mesures, BIPM). Es tracta d’una traducció de la versió 1.08 de la 9a edició 2019 de l’opuscle, realitzada a partir de les versions francesa i anglesa. L’adaptació ha estat impulsada per la Societat Catalana de Física i la Societat Catalana de Tecnologia, filials de l’Institut d’Estudis Catalans.

La jornada, que enguany té per títol Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats, tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 3 de novembre a la tarda i al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra el 4 de novembre al matí.

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament emplenant aquest formulari.

El Grup Enciclopèdia ha renovat els webs d’Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat coincidint amb el seu 25è aniversari. La renovació s’ha realitzat amb la voluntat de millorar l’accés als continguts i l’experiència d’ús dels usuaris.

El nou Diccionari.cat conté, a més de la versió actualitzada del Gran Diccionari de la llengua catalana, onze diccionaris més: el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i vuit diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià, a més del Diccionari der aranés.

Per la seva banda, Enciclopèdia.cat estrena un nou format que permet descobrir millor el seu univers de continguts. A més de la Gran enciclopèdia catalana, conté trenta-dues obres temàtiques de prestigi com Biosfera, Gran enciclopèdia de la música, Enciclopèdia de medicina i salut o Catalunya romànica, entre d’altres. Es tracta de continguts vius que inclouen més de 350.000 articles de temàtica molt diversa (història, economia, art, política, geografia, ciència o natura).

Avui, dia 20 de juliol de 2022, hem creat l’entrada 7.3.12, corresponent al volum 9 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, que s’ha publicat aquest mateix mes. L’edició de l’obra ha estat a cura de Mireia Trias i Freixa.

El passat dijous 14 de juliol la Secció Filològica de l’IEC va presentar el nou web de l’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), un projecte que permet fer un seguiment i una avaluació dels usos públics de la llengua catalana en les diverses varietats dialectals. El motiu d’aquesta presentació va ser el paper de l’IEC en el Pacte Nacional per la Llengua (PNL), que serà, precisament, avaluar la qualitat lingüística del català en diferents àmbits socials i professionals.

El pròxim mes de setembre l’OQL farà públic el seu primer informe, que analitza la qualitat de la llengua en la publicitat radiofònica. L’estudi es basa en un corpus de cent tres falques emeses durant el març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. L’objectiu d’aquestes campanyes sectorials que posa en marxa l’OQL és fer una fotografia general tan completa com sigui possible de l’estat de la llengua en cada àmbit, de manera que en els informes, a banda dels mals usos que es puguin detectar, s’hi reflectiran especialment els bons usos, la variació i la riquesa expressiva que s’observi en els textos analitzats.

Després de la presentació de la nova plataforma digital, Oriol Camps (director del projecte de l’OQL), Miquel Àngel Pradilla i Mila Segarra van protagonitzar una taula rodona titulada «L’IEC en l’eix de la qualitat lingüística».

El dia 23 de juny de 2022 hem publicat l’onzena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Lluís Sol.

L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia les segones edicions de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU).

Es tracta, en tots tres casos, de les segones edicions revisades acompanyades d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC).

La nova actualització del DIEC2 en línia incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions.

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonir, desorde i esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocar, adient, base, bipolar, competitiu, confusionari, figurar, melòdic, molestar, orla, pastel, record, responsable, sèrie, etc.

Finalment, cal destacar el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctrica, de llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari.

El 8 d’abril es va obrir al públic el portal Compendium.cat. Aquest portal, que ha estat impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana i els departaments de Justícia i de Cultura, juntament amb quinze institucions catalanes i andorranes, té l’origen en la tesi doctoral que Anna Arnall Duch va presentar el 2019 i que va ser premiada com a millor tesi doctoral 2019 per la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.

El portal reuneix i indexa múltiples recursos lingüístics i jurídics pertanyents a tot el domini lingüístic català. Es diferencia d’altres portals de recursos especialitzats en català jurídic perquè està estructurat al voltant d’un motor de cerca que permet recuperar la informació per la via conceptual i la via de la cerca lliure, així com mitjançant múltiples remissions que vinculen la informació jurídica amb la lingüística, i viceversa.

S’hi poden trobar i consultar (en cas que estiguin en línia) tota classe de manuals de redacció i estil, apunts lingüístics sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics, manuals didàctics, models de documents, articles i apunts en línia, entre altres, publicats fins a la data d’avui.

A més, el portal també ofereix models de documents jurídics i administratius, així com formularis jurídics pertanyents a diferents branques del dret, formularis per a procuradors i formularis registrals.

L’IEC ha publicat l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols, és el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’equip que gestionarà la Secció els propers quatre anys l’acompanyen Mila Segarra com a vicepresidenta, Mercè Lorente com a secretària i Maria Josep Cuenca com a tresorera.
Nicolau Dols pren el relleu de Ramon Sistac, que ha exercit com a president en funcions des que Teresa Cabré va ser escollida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i va iniciar el seu mandat l’1 de setembre d’enguany.

La Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentarà públicament les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Quines paraules s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la SF, Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra. Podeu confirmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

En la votació electrònica dels membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que es va tancar el passat 15 d’octubre, la Secció Filològica va incorporar tres nous membres numeraris: Xavier Bosch i Sancho, llicenciat en ciències de la informació i escriptor; Mar Massanell i Mesalles, doctora en filologia catalana, i Josep Quer i Villanueva, doctor en lingüística. A més, també ha incorporat com a membres corresponents Joan Ferrer i Costa, doctor en filologia semítica, i Anna Maria Compagna, catedràtica de filologia i lingüística romàniques. Podeu consultar els currículums dels nous membres aquí.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 8522, del 14 d’octubre) ha recollit 125 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el desembre de 2020 i l’abril de 2021. Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la genètica i la sociologia.

L’apartat de TIC conté, concretament, 63 termes nous. La majoria estan relacionats amb la realitat virtual. També n’hi ha, però, de relacionats amb les xarxes socials (per exemple, mem i memitzar) o amb la tecnologia i la informàtica en general (per exemple, emplenament per context i núvol). Cal remarcar també l’apartat dedicat a la sociologia i la política, amb termes d’actualitat, com ara guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme o botellot.

La nova versió del document Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans incorpora les darreres modificacions de l’Ortografia catalana aprovades pel Ple de l’IEC el 3 de juny de 2021, concretament, els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquest document, doncs, substitueix l’homònim publicat a Critèria l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. A més a més, també s’ha actualitzat l’índex de mots modificats o nous segons l’Ortografia que no recull el DIEC i la llista de casos per a comentar que hi ha al final del document.

El propvinent dia 21 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, el TERMCAT durà a terme, a la seu de de l’Institut d’Estudis Catalans, una nova trobada biennal dins els Espais Terminològics titulada «Al cel i a la terra: termes pertot», dedicada a la terminologia de la meteorologia. La trobada serà presencial i telemàtica, i començarà a les 9.30 h amb la inauguració a càrrec de F. Xavier Vila, Teresa Cabré i Jordi Bover. L’acte constarà de dues ponències, a càrrec de M. Carme Llasat i Eliseu Vilaclara, respectivament, i una taula rodona formada per Mònica Usart, Tomàs Molina, Sònia Papell i Xesca Cifre i moderada per Marta Sabater. La inscripció és gratuïta, però s’ha de formalitzar prèviament si hom vol assistir-hi personalment.

Organitzada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, se celebrarà a la seu de l’IEC la Jornada sobre la Qualitat Lingüística, amb motiu de la presentació de l’Observatori de la Qualitat Lingüística. La Jornada tractarà de la qualitat lingüística en els àmbits normatiu, comunicatiu i docent, i hi intervindran Teresa Cabré, Oriol Camps, Joan Costa, Mònica Terribas i Montserrat Sendra. L’acte clourà amb una taula rodona compartida per Susanna Lliberós, Margalida Solivellas, Enric Gomà i Pau Vidal. L’assistència és gratuïta, però s’ha de formalitzar la inscripció prèviament; la sessió també es podrà seguir per Internet.

El dia 2 de setembre va tenir lloc l’acte de traspàs de l’Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Teresa Cabré va prendre el relleu de Joandomènec Ros, que ha presidit la institució entre el 2013 i l’agost del 2021. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, hi van assistir els membres dels dos equips de govern, el sortint i l’entrant.

Cabré, que fins ara dirigia la Secció Filològica, va ser escollida presidenta de l’IEC el mes de juny amb un 91 % dels vots a favor, fet que la va convertir en la primera dona al capdavant de la institució. A l’Equip de Govern l’acompanyen Maria Corominas i Marta Prevosti, com a vicepresidentes —la darrera de les quals repeteix el càrrec que tenia en l’última junta—, i Àngel Messeguer, com a secretari.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En l’anterior actualització es va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

Des del gener del 2019 la Secció Filològica de l’IEC actualitza el web que divulga els resultats del projecte Guaita terminològica, que elabora en col·laboració amb el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

El projecte tracta d’explorar automàticament manuals de referència de diversos camps del coneixement científic i tècnic, redactats originàriament en anglès, per extreure’n els termes nous en anglès inexistents encara en el discurs català, a fi de buscar-los un equivalent català adequat, anticipant així la difusió del manlleu.

Actualment s’hi poden consultar vocabularis dels àmbits de la microbiologia, la bioquímica i l’economia (català-anglès) i vocabularis de neologia en anglès d’aquests mateixos àmbits.

En el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria de quatre anys per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i també va ratificar dues modificacions del text que s’havia aprovat el 2016.

Durant aquests quatre anys de moratòria, la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch, ha fet el seguiment, l’estudi i la reformulació del text de l’Ortografia. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les dues qüestions finalment ratificades pel Ple de l’IEC del 3 de juny són els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquestes dues modificacions es poden consultar en aquest document que podeu trobar a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica.

El Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 és un recurs que aplega les referències bibliogràfiques de les obres catalanes (diccionaris i manuals) de llenguatge jurídic publicades entre els anys 2000 i 2018 dins un projecte de més abast impulsat per la doctora Anna Arnall, de la Universitat Pompeu Fabra, del qual aquest és el primer tast. Les obres que es poden consultar per Internet directament contenen l’enllaç viu corresponent.

El dia 1 de juny de 2021 hem publicat la desena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

Amb motiu de la jubilació del cap del Servei de Correcció Lingüística, el 12 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de donació del Fons Josep M. Mestres i Serra a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb un total de 808 obres, entre llibres, revistes, opuscles i altres documents relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquestes obres, provinents de la biblioteca particular de Josep M. Mestres, s’han anat dipositant a la biblioteca del Servei de Correcció Lingüística durant el període en què ha estat cap del Servei (1991-2021). En el Conveni de donació, l’IEC s’ha compromès a integrar aquest fons a l’Arxiu de l’Institut i a posar-lo a disposició dels investigadors i del públic en general i, especialment, als equips de correcció de la institució.

Entre les obres donades hi ha una vuitantena de diccionaris, una desena d’obres de fraseologia, una seixantena de vocabularis especialitzats, una vintena de lèxics d’especialitat, una vintena de gramàtiques, una trentena de manuals gramaticals, una cinquantena de manuals, llibres d’estil i criteris de redacció i correcció, una quarantena de reculls de formularis i nou obres d’història general. Entre altres, destaquen els exemplars de The spirit of Catalonia (Josep Trueta, 1946), Le catalan et le français comparés (Pere Verdaguer, 1976), Lleures i converses d’un filòleg (Joan Coromines, 1983), Curs superior de gramàtica catalana (Jeroni Marvà, 1985),  i les col·leccions completes de les revistes Quaderns de l’Exili, El Llamp, Butlletí interior de la DEC (després titulada Escola Catalana; fins al núm. 326) i Com. Ensenyar Català als Adults, Llengua i Ús.

Fotografia: d’esquerra a dreta, Eulàlia Espinàs, gerenta; Laia Miret, cap del Servei de Documentació i Arxiu; Joandomènec Ros, president; Josep M. Mestres, propietari del Fons, i M. Rosa Franquesa, cap del Gabinet de la Presidència, després d’haver signat el Conveni de donació.

El 12 de maig de 2021 hem actualitzat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC i que conté alguns recursos que no tenen entrada pròpia a Critèria. Concretament, hi ha nou enllaços nous respecte a la versió anterior i manté la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels nou recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» (tingueu en compte que, per exemple, que en el DIEC només es busquen mots aïllats; però que en altres recursos s’accepten també sintagmes).

El 13 d’abril de 2021 s’ha publicat, en línia, la segona edició del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME), obra elaborada conjuntament per Enciclopèdia Catalana i la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2002. El DME conté 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Aquesta segona edició ha estat corregida i adaptada a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

El 22 d’abril de 2021 hem publicat la setena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que ha tingut en compte les publicacions Vocabulaire international de métrologie. Concepts fondamentaux et généraux et termes associés (VIM) (2012) i Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021, en premsa); a més, inclou una discussió sobre l’ús dels termes mesura i mesurament, i conté informacions noves sobre la grafia de determinats compostos bioquímics, com ara els gens, els al·lels, les proteïnes, els transposons i els plasmidis, que sovint presenten dubtes sobre la tipografia que se’ls ha d’aplicar.

Nota: Estructura de la proteïna angiogenina, que estimula el creixement de vasos sanguinis (Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko i Lubert Stryer, Bioquímica, Barcelona, Reverté, 2007, p. 165).

El dia 15 d’abril de 2021 s’ha presentat a l’IEC el volum dels índexs que clou les Obres completes de Pompeu Fabra, juntament amb el cercador digital avançat. El volum consta de dues parts: la primera, que inclou els mots acceptables i inacceptables, els conceptes i els noms propis, mentre que la segona recull les complecions, les addicions i les esmenes.

El dia 9 d’abril de 2021 hem penjat la versió 6 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en què s’ha especificat que la «N» de la clau de les abreviacions inclou també els verbs i els adverbis i, a més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a final del mes de març del 2021, la desena actualització de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), per la qual s’hi incorporen cinquanta-un articles nous i se’n modifiquen una quarantena més. Entre els canvis que s’hi han introduït, destaca l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari només recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC al que estableix la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica el 26 de novembre de 2010 i publicada en els Documents de la Secció Filològica, V l’any 2018.

L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines acaben de publicar en línia l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que es va editar en paper en vuit volums entre els anys 1989 i 1988. Aquesta obra és un compendi de topònims i antropònims dels Països Catalans que ara es pot consultar d’una manera ràpida i exhaustiva mercès als cercadors que hi ha incorporat el portal corresponent.

Des del 16 de febrer de 2021, el cercador de l’Optimot incorpora, entre les seves fonts de consulta, el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana (2a edició) amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims.

Per a localitzar els articles d’aquest diccionari, hem d’escriure el mot del qual cerquem equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció per defecte «bàsica». Tot seguit, per a agilitzar la cerca, podem fer servir el recurs «Trieu el resultat per fonts», on la nova font apareix amb el nom complet (Diccionari de sinònims Franquesa). També podem accedir als resultats d’aquesta font fent servir la cerca avançada, en què el diccionari apareix a la llista de fonts també amb el nom complet.

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la tercera edició (revisada) de l’opuscle Abreviacions, que s’ha actualitzat d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa al tema de les sigles i amb l’anàlisi que n’ha fet, amb una atenció especial al terme acrònim.