3. Criteris ortotipogràfics
3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
En la versió present, del 22 de març de 2021, s’ha especificat en la clau de les abreviacions (p. 7) que la «N» inclou també els verbs i els adverbis; per bé que en els exemples ja es complia, enlloc del document no s’hi feia referència. A més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques. Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document sobre simbologia i formulació en textos científics forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 8 ha tingut en compte les traduccions recents al català de les obres internacionals Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021) de la IUPAC, Guia breu de la nomenclatura de química inorgànica (2022) de la IUPAC i El sistema internacional d’unitats (2022) de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM).
3.2.2. La taula periòdica dels elements químics
Els símbols dels elements químics són internacionals i se n’ha de conèixer la grafia, però els noms d’aquests elements són adaptats per a cada llengua de cultura. Així, cal recordar que els quatre últims noms d’elements químics aprovats per la IUPAC el 28 de novembre de 2016, amb els quals s’ha completat la taula periòdica dels elements: el nihoni (en angl., nihonium; en honor del Japó, ja que és la transcripció anglesa nihon d’una de les dues maneres d’anomenar aquest país en japonès), que té el nombre atòmic 113 i es representa amb el símbol Nh; el moscovi (en angl., moscovium; en honor de la regió o zona de Moscou), que té el nombre atòmic 115 i es representa amb el símbol Mc; el tennes (en anglès, tennessine; en honor de la regió o zona de Tennessee, als EUA), que té el nombre atòmic 117 i es representa amb el símbol Ts, i l’oganessó (en angl., oganesson; en honor del químic Iuri Oganessian, nat el 1933), que té el nombre atòmic 118 i es representa amb el símbol Og.
La Societat Catalana de Química ens ha facilitat l’enllaç a la taula periòdica en català, publicada a final del 2016, que ha penjat en el seu web, però no es pot imprimir. La taula, de 21 × 30 cm de format, en tres colors i en paper plastificat, es pot adquirir, a un preu molt assequible, al Portal de Publicacions de l’IEC.
Per la seva banda, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va publicar, pel desembre del 2018, l’última edició oficial de la taula periòdica dels elements químics en anglès.
Finalment, el TERMCAT va publicar l’any 2016 una taula periòdica amb alguns elements interactius, acompanyada de dues altres taules sobre el caràcter metàl·lic i sobre l’electronegativitat dels elements.
3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut
La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.
El document titulat Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.
3.2.5. Noms i abreviacions dels estats dels EUA
En les referències bibliogràfiques —per bé que en altres contextos també—, de vegades cal precisar a quin estat pertany un topònim determinat, per a evitar ambigüitats geogràfiques.
Les indicacions del document titulat Noms i abreviacions dels estats dels EUA, tot i que fan referència a un aspecte molt concret de les referències bibliogràfiques (el lloc d’edició o distribució), es poden aplicar a altres contextos en què convingui distingir un topònim dels homògrafs corresponents.
3.1.3. L’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’altres alfabets
Un dels aspectes de l’apostrofació de què tracta la gramàtica normativa és l’apostrofació de l’article definit i la preposició de davant les lletres soltes i els noms de lletra de l’alfabet català. Tanmateix, en les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen sovint informacions relatives als alfabets grec, hebreu i àrab, entre d’altres. Per a subvenir a aquestes necessitats editorials, Critèria ofereix les orientacions d’ús titulades Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra.
Aquesta primera versió del document ha obtingut el vistiplau del Ple de la Secció Filològica en la reunió tinguda el dia 17 d’abril de 2015.
3.2.4. Noms i sigles de les universitats i centres de recerca
Les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans inclouen, tot sovint, referències a universitats i a altres centres de recerca, incloent-hi la sigla que els identifica i l’adreça d’Internet corresponent a la institució de què es tracta.
Amb l’objectiu de facilitar la comprovació d’aquestes informacions, el document Noms i sigles d’universitats i centres de recerca s’anirà completant amb les dades corresponents a altres institucions que puguin ser interessants per a la revisió dels textos que publica l’IEC. En aquesta tercera versió s’han incorporat uns quants centres de recerca d’Europa i s’han corregit alguns topònims que han canviat de grafia, d’acord amb el Nomenclàtor mundial.
3.1.1. El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans (2002)
En la revisió tipogràfica de les proves d’impremta de les obres que publica l’Institut d’Estudis Catalans cal utilitzar el tipòmetre, publicat per aquesta institució l’any 2002, per a fer diverses comprovacions relacionades amb els cossos, els interlineats, els gruixos de filet i la disposició general de la caixa del text.
Aquest conjunt de regles i escales, que té per unitats de mesurament principals el punt de l’escala Didot (1 punt = 0,376 mm; 1 cícero = 12 punts) i el punt de l’escala Berthold (1 punt = 0,255 mm), permet garantir l’exactitud i la qualitat tipogràfica de l’obra.
El tipòmetre va acompanyat d’un tríptic explicatiu on es descriuen, sintèticament, les característiques més importants i les instruccions d’ús d’aquesta eina. En el dors del tríptic, es poden llegir les mateixes explicacions en espanyol.
El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans es pot adquirir a la llibreria d’aquesta institució. El tríptic d’acompanyament és imprès en català i en espanyol.
En el document adjunt podem veure quatre mostres de composició de la ela geminada majúscula de la família de lletra Minion, que és la que es fa servir actualment en les publicacions de les col·leccions generals de l’Institut d’Estudis Catalans.