8. Obres de consulta per a la traducció i la correcció
8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.
Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En l’actualització publicada el 10 de juliol de 2019, s’hi va incorporar, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també s’hi van afegir nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC. En la segona edició, que es va fer pública el 18 de juny de 2020, s’hi van incorporar fitxers d’àudio amb informació fonètica continguda en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el cos del text de la GEIEC. El 6 de setembre de 2021, en una tercera edició, s’hi han afegit informacions de caràcter dialectal a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.
8.1.2. El diccionari normatiu
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa al diccionari, el Diccionari de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC. Publicat inicialment l’any 1995 i reimprès el 1997, ha arribat a la segona edició en paper l’any 2007, per bé que s’ha continuat actualitzant en línia d’una manera periòdica i, darrerament, s’ha adequat a la nova ortografia de l’IEC.
El fet que permeti l’enllaç directe a set obres més (el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, la base de dades lexicogràfica BDLex, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims, la Plataforma terminològica de ciències i tecnologia i el Cercaterm del TERMCAT), sense haver d’obrir sessions a part del navegador, és un valor afegit molt útil, que pot facilitar enormement arribar a la informació que es vol trobar.
8.1.3.3. La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’ (2019)
La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és la tercera i última de les obres que constitueixen el conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que va començar amb la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i va continuar amb la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), que ha estat la font directa de la GBU, amb la qual es complementa. Aquesta obra, aprovada per la Secció Filològica i presentada públicament a Barcelona el dia 4 de setembre de 2019 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, ha estat dirigida per M. Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica.
La GBU és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides, encara que perdin informació sobre l’argumentació que ha sustentat les decisions. És una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua.
L’organització de l’obra es basa en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. Les remarques inclouen informacions gramaticals molt sintètiques de caràcter pràctic sobre aspectes rellevants des del punt de vista de l’ús. La GBU inclou quaranta capítols breus, encapçalats per un sumari, amb diversos apartats, glossari i, opcionalment, annexos. Cada apartat s’estructura en dues parts: la descriptiva (definició del terme) i la de les remarques. En podeu llegir una breu presentació en aquest enllaç.
El dia 9 de juny de 2022 es va fer pública l’edició en línia de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. Es tracta de la versió digital de l’edició impresa del 2019, amb alguna modificació i alguna millora, que la converteixen pròpiament en una segona edició revisada de l’obra, i incorpora una sèrie de funcionalitats que permet el format electrònic i la consulta en línia.
A banda de permetre l’accés a totes les parts nuclears del text (apartats, remarques, quadres, glossari i conjugació), el portal de l’edició en línia té un cercador que permet fer cerques específiques, com per exemple, cercar la forma que busquem només en les remarques d’ús de l’obra o bé en els quadres.
8.1.3.1. La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.
El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.
D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.
D’altra banda, el 14 d’octubre de 2019 es va penjar en línia a la pàgina «Llengua» de l’Institut la Bibliografia de la GIEC, que aplega 3.500 entrades bibliogràfiques i 300 fonts en 180 pàgines, representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana que abraça de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.
El dia 9 de juny de 2022, es va fer pública la versió digital de la Gramàtica de la llengua catalana. Aquesta edició en línia és la versió digital de l’edició impresa, amb alguna modificació i alguna millora, que la converteixen pròpiament en una segona edició revisada de l’obra, i incorpora una sèrie de funcionalitats per a facilitar la consulta de l’obra. El portal web de la Gramàtica dona accés tant a les parts més instrumentals de l’obra (pròlegs, introduccions, abreviacions, bibliografia) com a la part més nuclear (apartats, quadres, figures i conjugació). La cerca d’aquesta part nuclear es complementa amb un cercador que permet fer cerques textuals convencionals i altres de més específiques (per exemple, cerca de totes les variants d’una forma o cerca dels apartats de l’obra en què s’esmenta la forma que es busca).
8.1.1. L’ortografia normativa
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.
El dia 8 de maig de 2017, es va penjar en línia la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.
Posteriorment, el Ple de l’IEC del 3 de juny de 2021 va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia a final d’aquell mes i també va ratificar dues modificacions del text fruit del treball conjunt de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquestes modificacions, que afecten els noms de les lletres (apartat 2.1) i la norma d’ús del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»), es poden consultar en aquest document.
El dia 9 de juny de 2022, es va publicar la segona edició de l’Ortografia catalana en format de portal digital. Aquesta segona edició incorpora els
canvis que ja es van anunciar el juliol de 2021, altres petites esmenes, més exemples il·lustratius i un índex analític. El portal permet l’accés al nou text per mitjà de l’opció «Apartats», en què es pot llegir el text seguit com si es tractés de l’obra en paper, o bé, es pot accedir al contingut de l’obra per mitjà d’un cercador que permet fer cerques en els apartats, l’índex general, l’índex analític, l’índex d’exemples o els quadres de l’obra. A més, el motor de cerca també incorpora una cercador de formes verbals i un cercador específic per als sons del català.
8.2.5. Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans
En el menú de la pàgina de benvinguda del web de l’Institut d’Estudis Catalans (es desplega així que hi posem el punter del ratolí a sobre) podem seleccionar l’opció «Recursos en línia» dins el quadre «Llengua», la qual ens remet a una pantalla que conté, en primer lloc, un cercador de mots i expressions des del qual es poden consultar nou recursos lingüístics individualment sobre el mot o l’expressió en qüestió, segons l’opció de consulta adoptada per a cada recurs.
Aquesta pantalla també ens permet accedir directament a una selecció de recursos en línia de què disposa l’IEC feta i actualitzada per la Secció Filològica, entre els quals:
8.2.1. Obres i altres recursos en línia
Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.
En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article de Josep M. Mestres i Mireia Trias titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).
El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament i s’avisarà sempre que hi hagi una nova versió. Cal tenir en compte que si una obra deixa de ser accessible en línia és suprimida d’aquesta llista en la versió següent. Us agrairem que ens feu arribar, a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat), la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren i també qualsevol esmena relativa a les dades que consten en aquesta llista.
8.2.6. El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia) de l’Institut d’Estudis Catalans
El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia), obert al públic l’any 2013, consta de tres grans interfícies:
— la biblioteca BiblioCiT, un conjunt d’obres terminològiques en línia publicades majorment per l’IEC, que conté seixanta-dues obres que poden ser consultades individualment;
— el motor de cerca avançat CercaCiT, que conté en aquests moments 178.408 unitats terminològiques catalanes i que permet consultar totes les obres de la biblioteca BiblioCiT simultàniament o per grups temàtics, i
— la interfície ContextCiT, que permet trobar contextos d’ús de termes apareguts en les revistes especialitzades recollides en l’Hemeroteca Científica Catalana, la qual conté 17.000 articles, per bé que ara com ara la cerca es limita als documents que incorporen sistemes de reconeixement òptic de caràcters (OCR).
Aquest portal es va actualitzant i alimentant permanentment gràcies a la producció editorial de l’IEC i d’altres institucions i entitats, i, pel seu interès terminològic, és especialment rellevant que pugui disposar d’una entrada pròpia dins Critèria, encara que ja existís quan aquest espai web es va inaugurar.
8.2.4. El ‘Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos’
Al cap de vint-i-quatre anys de l’aparició de la primera edició del Manual d’estil, mercès a l’Institut d’Estudis Catalans s’ha pogut tornar a oferir una nova edició d’aquesta obra a les persones interessades en la traducció, la redacció i la correcció de textos, per bé que ara totalment en línia, a l’adreça https://estil.llocs.iec.cat. El text de partida és, exactament, el de la quarta edició en paper i en CD-ROM, amb la fe d’errates incorporada en el text, és a dir, amb les esmenes fetes damunt mateix del text i senyalades amb un fons de color groc.
Aquesta edició incorpora continguts actualitzats i continguts nous relacionats amb els capítols de la quarta edició, a fi que el Manual d’estil pugui continuar essent l’obra referència que ha estat fins ara. Amb l’actualització constant del diccionari normatiu en línia (DIEC2, 2007) i amb l’aparició de la nova gramàtica i la nova ortografia normatives (2016 i 2017, respectivament), i posteriorment amb el complement de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), bona part dels capítols d’aspectes gramaticals havien quedat parcialment superats i els d’aspectes convencionals s’havien d’esmenar o matisar. Per això, a sota de molts capítols s’hi pot trobar un apartat de «Continguts nous» amb documentació nova o amb orientacions per a actualitzar la que figurava en la quarta edició. Diverses entrades de l’espai web de correcció Critèria són també la destinació de les remissions proposades des d’aquest apartat per a actualitzar o ampliar la informació continguda en aquesta nova edició del Manual d’estil.
La presentació i l’obertura al públic de l’obra es van dur a terme a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 27 de març de 2019, sota la presidència de Joandomènec Ros, president de l’IEC. En l’enregistrament adjunt es pot seguir l’acte públic de presentació, que malauradament no es va poder seguir pel sistema de reproducció en continu (streaming) durant l’acte, com estava previst, per problemes tècnics d’última hora.
Obertura de l’acte de presentació del ‘Manual d’estil’, presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC. (Fotografia de Magda López.)
Intervenció de Joandomènec Ros durant la presentació del ‘Manual d’estil’. (Fotografia de Mireia Trias.)
Intervenció de Josep M. Mestres durant la presentació del ‘Manual d’estil’, amb la col·laboració d’Ariadna Font. (Fotografia de Mireia Trias.)
Vista de la sala durant l’acte de presentació del ‘Manual d’estil’. (Fotografia de Mireia Trias.)
Intervenció de Ricard Fité durant la presentació del ‘Manual d’estil’
Intervenció de Joan Costa durant la presentació del ‘Manual d’estil’. (Fotografia de Mireia Trias.)
8.2.2. Obres i altres recursos en paper únicament
Malgrat que disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment, hi ha obres de referència —i d’altres que no ho són tant— que només s’han publicat en paper.
En el document Les obres de consulta en paper únicament s’explicita el barem que es farà servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta en paper únicament, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres publicades en suport de paper de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article de Josep M. Mestres i Mireia Trias titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).
El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament i s’avisarà sempre que hi hagi una nova versió. Cal tenir en compte que si una obra en penja a Internet de la manera que sigui (en PDF o en forma de base de dades) és suprimida d’aquesta llista en la versió següent i s’afegeix a la llista d’obres de consulta en línia (entrada 8.2.2 d’aquest mateix espai web). Us agrairem que ens feu arribar, a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat), la referència bibliogràfica d’obres de consulta que encara no hi figuren i també qualsevol esmena relativa a les dades que consten en aquesta llista.
8.2.3. Portal Pompeu Fabra
El dia 5 de març de 2018 es va presentar el Portal Pompeu Fabra, que permet l’accés en línia a gairebé tots els documents de les Obres completes del Mestre publicades en paper entre l’any 2005 i l’any 2013 (encara falta el volum corresponent als índexs del conjunt d’obres). És una iniciativa conjunta de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de la Càtedra Pompeu Fabra, i forma part de les activitats de celebració del cent cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra que es duran a terme durant l’any 2018. Aquesta aplicació ha estat possible gràcies al finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El formulari de cerca del portal permet buscar un o diversos mots que apareixen —junts o separats— en una mateixa pàgina de qualsevol de les obres de Pompeu Fabra (llevat del volum 5, que correspon a la primera edició del Diccionari general) o en una de concreta. També permet d’anar a una de les obres per a consultar-la directament o bé per a baixar-ne el fitxer en PDF.
D’altra banda, us recordem que les Obres completes de Pompeu Fabra en paper, incloent-hi el volum 5, es poden reservar o adquirir al Portal de Publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans. Les referència bibliogràfiques de cadascun dels volums es poden consultar en el document «Llista qualificada d’obres de consulta en paper únicament» de l’entrada 8.2.2 de l’espai web Critèria.