El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols, és el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’equip que gestionarà la Secció els propers quatre anys l’acompanyen Mila Segarra com a vicepresidenta, Mercè Lorente com a secretària i Maria Josep Cuenca com a tresorera.
Nicolau Dols pren el relleu de Ramon Sistac, que ha exercit com a president en funcions des que Teresa Cabré va ser escollida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i va iniciar el seu mandat l’1 de setembre d’enguany.

La Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) presentarà públicament les principals novetats que aquest mes de novembre s’incorporaran al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Quines paraules s’incorporen al diccionari? Com i per què se’n modifiquen prop de dues-centes? Com funciona l’actualització del DIEC? Són algunes de les preguntes que tindran resposta en la presentació pública anual de l’actualització del diccionari, que tindrà lloc el dilluns 29 de novembre a les 10.30 h en format dual: a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i mitjançant la plataforma Zoom.

A l’acte hi intervindran el president de la Comissió de Lexicografia de la SF, Josep Martines, i els membres de la SF Magí Camps i Màrius Serra. Podeu confirmar la vostra assistència a l’acte enviant un correu electrònic a sf@iec.cat.

En la votació electrònica dels membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que es va tancar el passat 15 d’octubre, la Secció Filològica va incorporar tres nous membres numeraris: Xavier Bosch i Sancho, llicenciat en ciències de la informació i escriptor; Mar Massanell i Mesalles, doctora en filologia catalana, i Josep Quer i Villanueva, doctor en lingüística. A més, també ha incorporat com a membres corresponents Joan Ferrer i Costa, doctor en filologia semítica, i Anna Maria Compagna, catedràtica de filologia i lingüística romàniques. Podeu consultar els currículums dels nous membres aquí.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 8522, del 14 d’octubre) ha recollit 125 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el desembre de 2020 i l’abril de 2021. Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la genètica i la sociologia.

L’apartat de TIC conté, concretament, 63 termes nous. La majoria estan relacionats amb la realitat virtual. També n’hi ha, però, de relacionats amb les xarxes socials (per exemple, mem i memitzar) o amb la tecnologia i la informàtica en general (per exemple, emplenament per context i núvol). Cal remarcar també l’apartat dedicat a la sociologia i la política, amb termes d’actualitat, com ara guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme o botellot.

La nova versió del document Novetats de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans incorpora les darreres modificacions de l’Ortografia catalana aprovades pel Ple de l’IEC el 3 de juny de 2021, concretament, els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquest document, doncs, substitueix l’homònim publicat a Critèria l’any 2017 i conté els fragments esmenats o nous destacats de color groc per a més claredat. A més a més, també s’ha actualitzat l’índex de mots modificats o nous segons l’Ortografia que no recull el DIEC i la llista de casos per a comentar que hi ha al final del document.

El propvinent dia 21 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, el TERMCAT durà a terme, a la seu de de l’Institut d’Estudis Catalans, una nova trobada biennal dins els Espais Terminològics titulada «Al cel i a la terra: termes pertot», dedicada a la terminologia de la meteorologia. La trobada serà presencial i telemàtica, i començarà a les 9.30 h amb la inauguració a càrrec de F. Xavier Vila, Teresa Cabré i Jordi Bover. L’acte constarà de dues ponències, a càrrec de M. Carme Llasat i Eliseu Vilaclara, respectivament, i una taula rodona formada per Mònica Usart, Tomàs Molina, Sònia Papell i Xesca Cifre i moderada per Marta Sabater. La inscripció és gratuïta, però s’ha de formalitzar prèviament si hom vol assistir-hi personalment.

Organitzada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, se celebrarà a la seu de l’IEC la Jornada sobre la Qualitat Lingüística, amb motiu de la presentació de l’Observatori de la Qualitat Lingüística. La Jornada tractarà de la qualitat lingüística en els àmbits normatiu, comunicatiu i docent, i hi intervindran Teresa Cabré, Oriol Camps, Joan Costa, Mònica Terribas i Montserrat Sendra. L’acte clourà amb una taula rodona compartida per Susanna Lliberós, Margalida Solivellas, Enric Gomà i Pau Vidal. L’assistència és gratuïta, però s’ha de formalitzar la inscripció prèviament; la sessió també es podrà seguir per Internet.

El dia 2 de setembre va tenir lloc l’acte de traspàs de l’Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Teresa Cabré va prendre el relleu de Joandomènec Ros, que ha presidit la institució entre el 2013 i l’agost del 2021. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, hi van assistir els membres dels dos equips de govern, el sortint i l’entrant.

Cabré, que fins ara dirigia la Secció Filològica, va ser escollida presidenta de l’IEC el mes de juny amb un 91 % dels vots a favor, fet que la va convertir en la primera dona al capdavant de la institució. A l’Equip de Govern l’acompanyen Maria Corominas i Marta Prevosti, com a vicepresidentes —la darrera de les quals repeteix el càrrec que tenia en l’última junta—, i Àngel Messeguer, com a secretari.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En l’anterior actualització es va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

Des del gener del 2019 la Secció Filològica de l’IEC actualitza el web que divulga els resultats del projecte Guaita terminològica, que elabora en col·laboració amb el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

El projecte tracta d’explorar automàticament manuals de referència de diversos camps del coneixement científic i tècnic, redactats originàriament en anglès, per extreure’n els termes nous en anglès inexistents encara en el discurs català, a fi de buscar-los un equivalent català adequat, anticipant així la difusió del manlleu.

Actualment s’hi poden consultar vocabularis dels àmbits de la microbiologia, la bioquímica i l’economia (català-anglès) i vocabularis de neologia en anglès d’aquests mateixos àmbits.

En el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria de quatre anys per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i també va ratificar dues modificacions del text que s’havia aprovat el 2016.

Durant aquests quatre anys de moratòria, la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch, ha fet el seguiment, l’estudi i la reformulació del text de l’Ortografia. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les dues qüestions finalment ratificades pel Ple de l’IEC del 3 de juny són els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquestes dues modificacions es poden consultar en aquest document que podeu trobar a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica.

El Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 és un recurs que aplega les referències bibliogràfiques de les obres catalanes (diccionaris i manuals) de llenguatge jurídic publicades entre els anys 2000 i 2018 dins un projecte de més abast impulsat per la doctora Anna Arnall, de la Universitat Pompeu Fabra, del qual aquest és el primer tast. Les obres que es poden consultar per Internet directament contenen l’enllaç viu corresponent.

El dia 1 de juny de 2021 hem publicat la desena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

Amb motiu de la jubilació del cap del Servei de Correcció Lingüística, el 12 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de donació del Fons Josep M. Mestres i Serra a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb un total de 808 obres, entre llibres, revistes, opuscles i altres documents relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquestes obres, provinents de la biblioteca particular de Josep M. Mestres, s’han anat dipositant a la biblioteca del Servei de Correcció Lingüística durant el període en què ha estat cap del Servei (1991-2021). En el Conveni de donació, l’IEC s’ha compromès a integrar aquest fons a l’Arxiu de l’Institut i a posar-lo a disposició dels investigadors i del públic en general i, especialment, als equips de correcció de la institució.

Entre les obres donades hi ha una vuitantena de diccionaris, una desena d’obres de fraseologia, una seixantena de vocabularis especialitzats, una vintena de lèxics d’especialitat, una vintena de gramàtiques, una trentena de manuals gramaticals, una cinquantena de manuals, llibres d’estil i criteris de redacció i correcció, una quarantena de reculls de formularis i nou obres d’història general. Entre altres, destaquen els exemplars de The spirit of Catalonia (Josep Trueta, 1946), Le catalan et le français comparés (Pere Verdaguer, 1976), Lleures i converses d’un filòleg (Joan Coromines, 1983), Curs superior de gramàtica catalana (Jeroni Marvà, 1985),  i les col·leccions completes de les revistes Quaderns de l’Exili, El Llamp, Butlletí interior de la DEC (després titulada Escola Catalana; fins al núm. 326) i Com. Ensenyar Català als Adults, Llengua i Ús.

Fotografia: d’esquerra a dreta, Eulàlia Espinàs, gerenta; Laia Miret, cap del Servei de Documentació i Arxiu; Joandomènec Ros, president; Josep M. Mestres, propietari del Fons, i M. Rosa Franquesa, cap del Gabinet de la Presidència, després d’haver signat el Conveni de donació.

El 12 de maig de 2021 hem actualitzat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC i que conté alguns recursos que no tenen entrada pròpia a Critèria. Concretament, hi ha nou enllaços nous respecte a la versió anterior i manté la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels nou recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» (tingueu en compte que, per exemple, que en el DIEC només es busquen mots aïllats; però que en altres recursos s’accepten també sintagmes).

El 13 d’abril de 2021 s’ha publicat, en línia, la segona edició del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME), obra elaborada conjuntament per Enciclopèdia Catalana i la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2002. El DME conté 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Aquesta segona edició ha estat corregida i adaptada a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

El 22 d’abril de 2021 hem publicat la setena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que ha tingut en compte les publicacions Vocabulaire international de métrologie. Concepts fondamentaux et généraux et termes associés (VIM) (2012) i Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021, en premsa); a més, inclou una discussió sobre l’ús dels termes mesura i mesurament, i conté informacions noves sobre la grafia de determinats compostos bioquímics, com ara els gens, els al·lels, les proteïnes, els transposons i els plasmidis, que sovint presenten dubtes sobre la tipografia que se’ls ha d’aplicar.

Nota: Estructura de la proteïna angiogenina, que estimula el creixement de vasos sanguinis (Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko i Lubert Stryer, Bioquímica, Barcelona, Reverté, 2007, p. 165).

El dia 15 d’abril de 2021 s’ha presentat a l’IEC el volum dels índexs que clou les Obres completes de Pompeu Fabra, juntament amb el cercador digital avançat. El volum consta de dues parts: la primera, que inclou els mots acceptables i inacceptables, els conceptes i els noms propis, mentre que la segona recull les complecions, les addicions i les esmenes.

El dia 9 d’abril de 2021 hem penjat la versió 6 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en què s’ha especificat que la «N» de la clau de les abreviacions inclou també els verbs i els adverbis i, a més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a final del mes de març del 2021, la desena actualització de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), per la qual s’hi incorporen cinquanta-un articles nous i se’n modifiquen una quarantena més. Entre els canvis que s’hi han introduït, destaca l’addició del nom femení gerenta (fins ara el diccionari només recollia gerent per a tots dos gèneres) i l’adequació dels exònims que apareixen en les definicions del DIEC al que estableix la «Llista dels noms dels països» aprovada per la Secció Filològica el 26 de novembre de 2010 i publicada en els Documents de la Secció Filològica, V l’any 2018.

L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines acaben de publicar en línia l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que es va editar en paper en vuit volums entre els anys 1989 i 1988. Aquesta obra és un compendi de topònims i antropònims dels Països Catalans que ara es pot consultar d’una manera ràpida i exhaustiva mercès als cercadors que hi ha incorporat el portal corresponent.

Des del 16 de febrer de 2021, el cercador de l’Optimot incorpora, entre les seves fonts de consulta, el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana (2a edició) amb el contingut actualitzat. L’obra conté al voltant de 75.000 sinònims, entre els quals s’inclouen locucions i frases fetes, i 15.000 mots afins, és a dir, mots que tenen alguna relació amb l’entrada o amb algun dels sinònims. També conté antònims.

Per a localitzar els articles d’aquest diccionari, hem d’escriure el mot del qual cerquem equivalents en el quadre de cerca i deixar seleccionada l’opció per defecte «bàsica». Tot seguit, per a agilitzar la cerca, podem fer servir el recurs «Trieu el resultat per fonts», on la nova font apareix amb el nom complet (Diccionari de sinònims Franquesa). També podem accedir als resultats d’aquesta font fent servir la cerca avançada, en què el diccionari apareix a la llista de fonts també amb el nom complet.

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la tercera edició (revisada) de l’opuscle Abreviacions, que s’ha actualitzat d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa al tema de les sigles i amb l’anàlisi que n’ha fet, amb una atenció especial al terme acrònim.

L’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar en línia l’Etnobotània dels Països Catalans, un recull de prop de vuitanta mil noms populars de plantes aplegat pel grup de recerca EtnoBioFIC de la Universitat de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona, el qual inclou també el nom científic corresponent.

El dia 15 de gener de 2021 hem actualitzat el document Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia de l’entrada 8.2.1 de Critèria, que ha crescut fins a les 225 pàgines de recursos (nou més que la versió anterior).