Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.

En la versió present, del 22 de març de 2021, s’ha especificat en la clau de les abreviacions (p. 7) que la «N» inclou també els verbs i els adverbis; per bé que en els exemples ja es complia, enlloc del document no s’hi feia referència. A més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).

Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.

Un dels aspectes de l’apostrofació de què tracta la gramàtica normativa és l’apostrofació de l’article definit i la preposició de davant les lletres soltes i els noms de lletra de l’alfabet català. Tanmateix, en les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen sovint informacions relatives als alfabets grec, hebreu i àrab, entre d’altres. Per a subvenir a aquestes necessitats editorials, Critèria ofereix les orientacions d’ús titulades Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra.

Aquesta primera versió del document ha obtingut el vistiplau del Ple de la Secció Filològica en la reunió tinguda el dia 17 d’abril de 2015.

En la revisió tipogràfica de les proves d’impremta de les obres que publica l’Institut d’Estudis Catalans cal utilitzar el tipòmetre, publicat per aquesta institució l’any 2002, per a fer diverses comprovacions relacionades amb els cossos, els interlineats, els gruixos de filet i la disposició general de la caixa del text.

Aquest conjunt de regles i escales, que té per unitats de mesurament principals el punt de l’escala Didot (1 punt = 0,376 mm; 1 cícero = 12 punts) i el punt de l’escala Berthold (1 punt = 0,255 mm), permet garantir l’exactitud i la qualitat tipogràfica de l’obra.

El tipòmetre va acompanyat d’un tríptic explicatiu on es descriuen, sintèticament, les característiques més importants i les instruccions d’ús d’aquesta eina. En el dors del tríptic, es poden llegir les mateixes explicacions en espanyol.

El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans es pot adquirir a la llibreria d’aquesta institució. El tríptic d’acompanyament és imprès en català i en espanyol.

En el document adjunt podem veure quatre mostres de composició de la ela geminada majúscula de la família de lletra Minion, que és la que es fa servir actualment en les publicacions de les col·leccions generals de l’Institut d’Estudis Catalans.