La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En la segona edició, publicada el 10 de juliol de 2019, s’hi va incorporar, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també s’hi van afegir nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC. El 6 de setembre de 2021, en una tercera edició, s’hi han afegit informacions de caràcter dialectal a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

El dia 8 de maig de 2017, es va penjar en línia la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

Posteriorment, el Ple de l’IEC del 3 de juny de 2021 va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia a final d’aquell mes i també va ratificar dues modificacions del text fruit del treball conjunt de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquestes modificacions, que afecten els noms de les lletres (apartat 2.1) i la norma d’ús del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»), es poden consultar en aquest document.

A la barra superior de la pàgina de benvinguda del web de l’Institut d’Estudis Catalans hi ha l’opció «LLENGUA», dins la qual la pestanya «RECURSOS EN LÍNIA» que hi ha a la part inferior ens remet a una pantalla que conté, en primer lloc, un cercador de mots i expressions des del qual es poden consultar vuit recursos lingüístics individualment sobre el mot o l’expressió en qüestió, segons l’opció de consulta adoptada per a cada recurs.

Aquesta pantalla també ens permet accedir directament a una selecció de recursos en línia de què disposa l’IEC feta i actualitzada per la Secció Filològica, entre els quals:

—   Diccionari de la llengua catalana,

—   Diccionari català-valencià-balear,

—   Diccionari descriptiu de la llengua catalana,

—   Diccionari de sinònims,

—   Gramàtica essencial de la llengua catalana,

—   Glossari de termes gramaticals,

—   Ortografia catalana,

—   Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana,

—   Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic,

—   Portal CiT, Terminologia de Ciències i Tecnologia,

—   Vocabulari de la llengua catalana medieval,

—   BOBNEO, Observatori de neologia UPF,

—   Observatori de neologia. Base de dades,

—   Optimot. Consultes lingüístiques,

—   TERMCAT, Centre de Terminologia de la Llengua Catalana,

—   Critèria. Espai web de correcció de l’IEC,

—   Atles lingüístic del domini català,

—   Acadèmia oberta als mitjans de comunicació,

—   Acadèmia oberta als ensenyants,

—   Acadèmia oberta als escriptors, traductors i correctors,

—   Espai Pompeu Fabra,

—   Obres completes de Pompeu Fabra,

—   Portal Antoni M. Alcover,

—   Recull d’articles d’Antoni M. Badia i Margarit,

—   Recull d’articles d’Albert Jané,

—   Recull d’articles d’Aina Moll.

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.

El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.

D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.

D’altra banda, des del 14 d’octubre de 2019 es pot consultar en línia a la pàgina «Llengua» de l’Institut la Bibliografia de la GIEC, que aplega 3.500 entrades bibliogràfiques i 300 fonts en 180 pàgines, representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana que abraça de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.

La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és la tercera i última de les obres que constitueixen el conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que va començar amb la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i va continuar amb la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), que ha estat la font directa de la GBU, amb la qual es complementa. Aquesta obra, aprovada per la Secció Filològica i presentada públicament a Barcelona el dia 4 de setembre de 2019 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, ha estat dirigida per M. Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica.

La GBU és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides, encara que perdin informació sobre l’argumentació que ha sustentat les decisions. És una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua.

L’organització de l’obra es basa en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. Les remarques inclouen informacions gramaticals molt sintètiques de caràcter pràctic sobre aspectes rellevants des del punt de vista de l’ús. La GBU inclou quaranta capítols breus, encapçalats per un sumari, amb diversos apartats, glossari i, opcionalment, annexos. Cada apartat s’estructura en dues parts: la descriptiva (definició del terme) i la de les remarques. En podeu llegir una breu presentació en aquest enllaç.

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. El dia 10 de juliol de 2019 s’hi han incorporat, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC.

En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa al diccionari, el Diccionari de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC. Publicat inicialment l’any 1995 i reimprès el 1997, ha arribat a la segona edició en paper l’any 2007, per bé que s’ha continuat actualitzant en línia d’una manera periòdica i, darrerament, s’ha adequat a la nova ortografia de l’IEC.

El fet que permeti l’enllaç directe a cinc obres més (el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims i la Plataforma terminològica de ciències i tecnologia) sense haver d’obrir sessions a part del navegador, és un valor afegit molt útil, que pot facilitar enormement arribar a la informació que es vol trobar.

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.

El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.

D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 de maig de 2017, va penjar la versió definitiva, que és l’oficial, de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

La Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.

En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).

El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.

Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.

En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).

El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.

Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.

En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).

El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.