La clandestinitat forçada (1940-1975)

 

 

En acabar la Guerra Civil, les diferents oficines i serveis, com tot l’Institut, van ésser tretes de la Casa de Convalescència i, a efectes pràctics, van desaparèixer. Els correctors professionals van deixar de dependre directament de la Secció Filològica.

A les pàgines 98-102 del llibre Cent anys de correcció de textos i normalització de l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) podem llegir la informació escadussera que ha romàs d’aquest període d’anorreament de la llengua i la cultura catalanes per culpa de la dictadura franquista (1939-1975).

Durant aquest període, el professional responsable de les correccions a l’IEC depenia directament del secretari general, Ramon Aramon i Serra, i el servei corresponent no tenia cap denominació específica.

 

Els correctors oficials de l’Institut d’Estudis Catalans al llarg d’aquest període foren els següents:

— Francesc Torres i Ferrer, 1943-1944;

— Josep Miracle i Montserrat, 1944-1949;

 

 

 

 

— Eduard Artells i Bover, 1951-1971;

 

 

 

 

— Josep Llobera i Ramon, 1971-1988.