Els inicis de la correcció de textos a l’IEC (1913-1939)

 

 

Tot i que l’Institut d’Estudis Catalans es va fundar el 18 de juny de 1907, fins al 21 de març de 1913 no hi hagué cap corrector professional en plantilla. Fins aleshores, algunes de les tasques de correcció les havien dutes a terme els secretaris redactors, que eren investigadors joves que aspiraven a ser membres de l’IEC. El primer corrector de l’IEC va ser Emili Vallès i Vidal, que hi ingressà inicialment en qualitat de «corrector de proves».

A les pàgines 59-70 del llibre Cent anys de correcció de textos i normalització de l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) podem llegir les vicissituds viscudes pels correctors de què disposar l’Institut fins al final de la Guerra Civil (1939).

 

 

Durant aquest període, l’equip de correctors va rebre diferents denominacions, tal com es pot veure tot seguit:

— Secció Ortogràfica de les Oficines Lexicogràfiques (de la Secció Filològica), 1915-1917;

— Oficines de Correcció d’Estil, 1918;

— Oficina de Revisió d’Originals [i Correcció de Proves] (1919-1931);

— Oficina de Correcció d’Originals, 1932-1939.

Els responsables d’aquests equips foren els següents:

 

— Emili Vallès i Vidal, 1913-1916, treballà en el projecte del Vocabulari Ortogràfic (1913-1915) i en la Secció Ortogràfica (1915-1916);

 
 
 

 
— Emili Guanyavents i Gener, 1916-1939, treballà en la Secció Ortogràfica (1916-1917), en les Oficines de Correcció d’Estil (1918), en l’Oficina de Revisió d’Originals (1919-1931) i en l’Oficina de Correcció d’Originals (1932-1939).

 
 

 
També durant aquest període ingressà la primera correctora fixa a l’Institut d’Estudis Catalans: Rosalina Poch i Ferrer, 1897-1985, que hi treballà des del 15 de juny de 1932 fins a final del 1935 o fins a mitjan 1936.