Categories

S’obre al públic el volum dedicat al lèxic de la ‘Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana’

 

El dia 9 d’abril de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha editat en línia el volum III de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, que està dedicat al lèxic i que clou aquesta sèrie de publicacions iniciada l’any 1990 amb el volum dedicat a la fonètica i continuada el 1992 amb el volum sobre morfologia. Aquesta obra, adreçada especialment als mitjans de comunicació i al món de l’ensenyament, ha estat a cura de Joan Veny, i es basa en una selecció del lèxic bàsic i disponible del català en l’àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialectes) i en l’àmbit restringit (mots propis d’un dialecte només), avalats per criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició.

Actualització de l’entrada 3.2.2: «La taula periòdica dels elements químics»

 

El dia 5 d’abril de 2019 hem actualitzat les versions de les taules periòdiques que hi havia penjades en l’entrada 3.2.2 de Critèria: «La taula periòdica dels elements químics». Les actuals són de final de l’any 2018. Aquesta nova actualització s’ha hagut de fer per a rectificar la denominació de l’element número 117 (tennes), que inicialment el TERMCAT havia proposat amb la forma *tennessi i que nosaltres havíem recollit en aquesta entrada de Critèria.

3.2.2. La taula periòdica dels elements químics

 

Els símbols dels elements químics són internacionals i se n’ha de conèixer la grafia, però els noms d’aquests elements són adaptats per a cada llengua de cultura. Així, cal recordar que els quatre últims noms d’elements químics aprovats per la IUPAC el 28 de novembre de 2016, amb els quals s’ha completat la taula periòdica dels elements:  el nihoni (en angl., nihonium; en honor del Japó, ja que és la transcripció anglesa nihon d’una de les dues maneres d’anomenar aquest país en japonès), que té el nombre atòmic 113 i es representa amb el símbol Nh; el moscovi (en angl., moscovium; en honor de la regió o zona de Moscou), que té el nombre atòmic 115 i es representa amb el símbol Mc; el tennes (en anglès, tennessine; en honor de la regió o zona de Tennessee, als EUA), que té el nombre atòmic 117 i es representa amb el símbol Ts, i l’oganessó (en angl., oganesson; en honor del químic Iuri Oganessian, nat el 1933), que té el nombre atòmic 118 i es representa amb el símbol Og.

La Societat Catalana de Química ens ha facilitat l’enllaç a la taula periòdica en català, publicada a final del 2016, que ha penjat en el seu web, però no es pot imprimir. La taula, de 21 × 30 cm de format, en tres colors i en paper plastificat, es pot adquirir, a un preu molt assequible, al Portal de Publicacions de l’IEC.

 

 

Per la seva banda, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va publicar, pel desembre del 2018, l’última edició oficial de la taula periòdica dels elements químics en anglès.

 

 

 

Finalment, el TERMCAT va publicar l’any 2016 una taula periòdica amb alguns elements interactius, acompanyada de dues altres taules sobre el caràcter metàl·lic i sobre l’electronegativitat dels elements.

Presentació de la GEIEC a Santa Coloma de Gramenet

 

El dia 3 d’abril de 2019 es presentarà a la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), la Gramàtica essencial de la llengua catalana. La sessió, organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística, anirà a càrrec de Judit Feliu Cortès, tècnica lingüística de l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica, que explicarà les característiques més importants d’aquesta gramàtica en línia i proposarà la resolució d’uns quants casos pràctics amb l’ajut d’aquesta obra normativa.

 

Jornada sobre Diccionarització

 

El proppassat dia 29 de març de 2019 es va dur a terme a l’Institut d’Estudis Catalans la Jornada sobre Diccionarització, organitzada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, amb un gran èxit d’assistència.

Els investigadors que hi van participar han format part del projecte NADIC (Neologismes per a l’actualització del diccionari normatiu), el qual ha tingut com a resultat final i visible una llista dels mil neologismes més diccionaritzables per al català.

Incorporació de correctores al Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans

 

El dia 1 d’abril de 2019 s’ha incorporat al Servei de Correcció Lingüística la senyora Mireia Trias i Freixa per cobrir l’excedència voluntària de la correctora Núria Florit Robusté, esdevinguda a partir del dia 1 de febrer de 2019.

Prèviament, el dia 1 de febrer de 2019 va entrar a formar part del mateix Servei la senyora Ariadna Font Pérez fins a la incorporació de Mireia Trias, per bé que la seves tasques s’allargaran fins al 30 d’abril de 2019.

Aquestes incorporacions s’han reflectit en els organigrames actuals del Servei de Correcció Lingüística i de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, respectivament, i també en els crèdits de Critèria.

Presentació d’«El ‘Manual d’estil. La redacció i la correcció de textos’» a l’IEC

 

El dia 27 de març de 2019 s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans i s’ha obert al públic l’edició en línia (https://estil.llocs.iec.cat) de l’obra Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos, de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité. L’acte ha estat presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC.

Nova entrada de Critèria: «La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’»

 

El dia 20 de març de 2019 hem penjat l’entrada 8.1.3.2, «La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)», que conté una ressenya i un enllaç a aquesta obra. La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la GIEC.

Reestructuració de la subcategoria 8.1 de Critèria: «Corpus normatiu»

 

Arran de la publicació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana el 17 de gener de 2019, ha calgut reestructurar la subcategoria 8.1 de Critèria («Corpus normatiu») per a encabir-hi aquesta gramàtica i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, que sortirà publicada més endavant. El dia 20 de març de 2019, la subcategoria 8.1 ha quedat desglossada de la manera següent: entrada 8.1.1, «L’ortografia normativa»; entrada 8.1.2, «El diccionari normatiu», i subsubcategoria 8.1.3, «La gramàtica normativa», la qual, al seu torn, es desglossa en l’entrada 8.1.3.1, «La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)» i l’entrada 8.1.3.2, «La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)». Al setembre del 2019 s’hi afegirà l’entrada 8.1.3.3, «La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’ (2019)».

8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)

 

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.