Categories

3. Criteris ortotipogràfics

3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics

 

 

En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.

Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.

Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 5 conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i de la Guia de la IUPAC per a la nomenclatura de compostos orgànics (2017).

 

 

3.2.2. La taula periòdica dels elements

 

 

Els símbols dels elements químics són internacionals i se n’ha de conèixer la grafia, però els noms d’aquests elements són adaptats per a cada llengua de cultura. Així, cal recordar que els quatre últims noms d’elements químics aprovats per la IUPAC el 28 de novembre de 2016, amb els quals s’ha completat la taula periòdica dels elements:  el nihoni (en angl., nihonium; en honor del Japó, ja que és la transcripció anglesa nihon d’una de les dues maneres d’anomenar aquest país en japonès), que té el nombre atòmic 113 i es representa amb el símbol Nh; el moscovi (en angl., moscovium; en honor de la regió o zona de Moscou), que té el nombre atòmic 115 i es representa amb el símbol Mc; el tennessi (en anglès, tennessine; en honor de la regió o zona de Tennessee, als EUA), que té el nombre atòmic 117 i es representa amb el símbol Ts, i l’oganessó (en angl., oganesson; en honor del químic Iuri Oganessian, nat el 1933), que té el nombre atòmic 118 i es representa amb el símbol Og.

La Societat Catalana de Química ens ha facilitat l’enllaç a la taula periòdica en català, publicada a final del 2016, que ha penjat en el seu web, però no es pot imprimir. La taula, de 15 × 21 cm de format, en tres colors i en paper plastificat, es pot adquirir, a un preu molt assequible, al Portal de Publicacions de l’IEC.

 

Per la seva banda, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va publicar, pel gener del 2016, l’edició oficial de la taula periòdica dels elements químics en anglès.

 

 

 

Finalment, el TERMCAT va publicar també l’any 2016 una taula periòdica amb alguns elements interactius, acompanyada de dues altres taules sobre el caràcter metàl·lic i sobre l’electronegativitat dels elements.

3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules

 

3-1-2_Regles de majúscules i minúscules amb índex_02_pàg 1

 

Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.

Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.

 

 

 

3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut

 

3-2-3_Sigles d-òrgans progr i public de l-IEC_02 bis_pàg 1

 

La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.

El document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.

 

 

 

 

 

3.1.3. Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició ‘de’ davant les lletres i els noms de lletra

 

3-1-3_Apostrofació davant les lletres d-altres alfabets_01_pàg 1

 

Un dels aspectes de l’apostrofació de què tracta la gramàtica normativa és l’apostrofació de l’article definit i la preposició de davant les lletres soltes i els noms de lletra de l’alfabet català. Tanmateix, en les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen sovint informacions relatives als alfabets grec, hebreu i àrab, entre d’altres. Per a subvenir a aquestes necessitats editorials, Critèria ofereix les orientacions d’ús titulades Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra.

Aquesta primera versió del document ha obtingut el vistiplau del Ple de la Secció Filològica en la reunió tinguda el dia 17 d’abril de 2015.

 

 

 

 

3.2.4. Sigles i noms de les universitats i centres de recerca

 

3-2-4_Noms i sigles d-universitats i centres de recerca_02_pàg 1

 

Les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans inclouen, tot sovint, referències a universitats i a altres centres de recerca, incloent-hi la sigla que els identifica i l’adreça d’Internet corresponent a la institució de què es tracta.

Amb l’objectiu de facilitar la comprovació d’aquestes informacions, el document Noms i sigles d’universitats i centres de recerca s’anirà completant amb les dades corresponents a altres institucions que puguin ser interessants per a la revisió dels textos que publica l’IEC. En aquesta segona versió, s’hi han incorporat unes quantes universitats i centres de recerca d’Europa i de l’Amèrica del Nord.

 

 

 

 

3.2.5. Noms i abreviacions dels estats dels EUA

 

3-2-5_Noms i abreviacions dels estats dels EUA_01_pàg 1

 

En les referències bibliogràfiques —per bé que en altres contextos també—, de vegades cal precisar a quin estat pertany un topònim determinat, per a evitar ambigüitats geogràfiques.

Les indicacions del document titulat Noms i abreviacions dels estats dels EUA, tot i que fan referència a un aspecte molt concret de les referències bibliogràfiques (el lloc d’edició o distribució), es poden aplicar a altres contextos en què convingui distingir un topònim dels homògrafs corresponents.

 

 

 

 

 

3.1.1. El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans (2002)

 

3-5_Tipòmetre IEC 2002_01_reproducció amb peu ret2

En la revisió tipogràfica de les proves d’impremta de les obres que publica l’Institut d’Estudis Catalans cal utilitzar el tipòmetre, publicat per aquesta institució l’any 2002, per a fer diverses comprovacions relacionades amb els cossos, els interlineats, els gruixos de filet i la disposició general de la caixa del text.

Aquest conjunt de regles i escales, que té per unitats de mesurament principals el punt de l’escala Didot (1 punt = 0,376 mm; 1 cícero = 12 punts) i el punt de l’escala Berthold (1 punt = 0,255 mm), permet garantir l’exactitud i la qualitat tipogràfica de l’obra.

El tipòmetre va acompanyat d’un tríptic explicatiu on es descriuen, sintèticament, les característiques més importants i les instruccions d’ús d’aquesta eina. En el dors del tríptic, es poden llegir les mateixes explicacions en espanyol.

El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans es pot adquirir a la llibreria d’aquesta institució. El tríptic d’acompanyament és imprès en català i en espanyol.

3-1-1_Mostra de composició de eles geminades majúscules_01

 

En el document adjunt podem veure quatre mostres de composició de la ela geminada majúscula de la família de lletra Minion, que és la que es fa servir actualment en les publicacions de les col·leccions generals de l’Institut d’Estudis Catalans.