Categories

7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

7.3.7.  La ciència en català: des del segle XIII fins avui (2018)

 

 

El volum La ciència en català: des del segle XIII fins avui, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans durant el segon semestre del 2018 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz i Rosa Mateu dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 6), conté la crònica dels cursos 2014-2015, 2015-2016 i 2016-2017, amb els estudis presentats durant XII Jornada de la SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?» (celebrada el 16 d’abril de 2015), i durant la XIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia abans de la Terminologia: del segle XIII al segle XVII» (celebrada el 30 de novembre de 2016). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:

— «Origen i perspectives de les llengües mitjanes acadèmiques: alguns reptes i paradoxes», per F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona;

— «La Revista de Física, de la recerca a la divulgació d’alt nivell», per F. Xavier Álvarez, Societat Catalana de Física i Universitat de Barcelona;

— «Les llengües en la recerca universitària: obtenció d’indicadors i estratègies de promoció del català en les publicacions», per David Casals, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Des de la universitat, què podem aportar els lingüistes a la ciència en català?», per Núria Castells, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Taula rodona: Fer o no fer recerca en català», en la qual van intervenir Jaume Bertranpetit, Universitat de Barcelona i Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats; Xavier Fuentes-Arderiu, Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic; Jordi Matas, Universitat de Barcelona, i M. Teresa Cabré, Institut d’Estudis Catalans, amb la moderació de Rosa Mateu, Fundació Torrens-Ibern;

— «Bonificatiu, bonificable, bonificar: Ramon Llull i la terminologia», per Lola Badia, Universitat de Barcelona;

— «Errors d’edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)», per Antònia Carré, Universitat Oberta de Catalunya;

— «El lèxic tècnic a la traducció catalana de l’Opus agriculturae de Pal·ladi: una aproximació als llibres de “grammàtica” i “medicina”», per Raimon Sebastian, Universitat de Barcelona;

— «El llibre de menescalia de la Societat Castellonenca de Cultura», per Lluís Gimeno, Universitat Jaume I;

— «L’aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana», per Pere Montalat, Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011 (fins al 2018)

 


 
La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2018)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la setena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

 

 

 

7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2018)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la setena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

 

7.3.6. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica (2016)

 

7-3-6_Gastronomia Pròxim Orient i nord d-Àfrica 2016_01-coberta

 

El volum Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, publicat per la Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, pel juny del 2016 dins la col·lecció «Eines de Terminologia», va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia de l’any 2014 perquè l’estudi se centra en un àmbit de recerca (l’estudi d’implantació) innovador i poc explorat en català; és un treball en què hi ha equilibri entre el marc teòric i la part aplicada; planteja unes conclusions interessants amb vista a la modificació de les estratègies de difusió de la terminologia normalitzada del sector gastronòmic; està ben escrit des dels punts de vista de la correcció lingüística i formal, i el registre acadèmic és l’adequat.

 

 

7.6.5. De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002 (2002)

 

7-5-4_De la preceptiva 2002

 

El volum De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2002 a cura de Joan Martí i Castell, conté quatre lliçons magistrals i cinquanta-sis d’articles més curts escrits per l’equip de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC entre els anys 2000 i 2002: Joan Martí i Castell (16 articles), director del SEREIEC; Josep M. Mestres i Serra (19 articles), cap de l’OCAL;  Roser Vernet i Anguera (16 articles), responsable de l’Oficina de Consultes  del SEREIEC, i Albert Soler i Dalmases (5 articles), corrector de l’OCAL.

Les quatre lliçons magistrals són les següents:

— «L’ús i la norma», per Albert Jané i Riera;

— «Entorn de la correcció normativa», per Antoni M. Badia i Margarit;

— «Sobre el català científic», per Josep Vigo i Bonada;

— «Medidas, tipómetros y corrección de textos», per José Martínez de Sousa.

7.6.4. Aina Moll, «Recull d’articles» ([1975?]-2010)

 

7.3.1

 

Aquest recull conté un total de 350 articles escrits en català i en castellà per Aina Moll i Marquès, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció Filològica des del 22 de novembre de 1993, publicats entre els anys 1975 i 2010 en diverses obres. A la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Aina Moll i Marquès», que té el suport del Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, hi podem trobar capítols de llibres, articles per a obres col·lectives i per a publicacions periòdiques, escrits per a conferències i d’altres, aplegats sota les denominacions següents:

— Recull d’articles Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística,

— Capítols de La nostra llengua,

— Articles i capítols publicats en obres col·lectives,

— Recull d’articles publicats a diferents revistes i premsa escrita,

— Documents diversos: articles mecanoscrits, conferències, etcètera.

L’autora (Ciutadella, 1930) és llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, ha coŀlaborat en el Diccionari català-valencià-balear i ha fet enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Ha estat directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). És sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Ha rebut diversos premis i distincions, entre les quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i el Premi Ramon Llull del Govern Balear (1998) .

7.2.4. Actes del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos» (2014)

7-2-4_SCT04 2014_01_actes_coberta ret

El dia 3 de juliol de 2014 es va celebrar el IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos», adreçat als traductors i correctors que col·laboren externament en les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans i també als professionals de la traducció i la correcció en general. L’acte, organitzat conjuntament pel Servei de Correcció Lingüística (SCL) i pel Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Brauli Montoya, membre de la Secció Filològica de l’IEC i director del SCL, i amb la coordinació de Josep M. Mestres, cap del SCL, i de Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, fou presidit per Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC. Hi van participar Salvador Alegret i Joana Torres, pel Programa CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia); Pau Vidal i Santiago Muxach, en nom de la Secció Filològica, i Sílvia López i Josep M. Mestres, en nom de Critèria.

El llibre IV Seminari de Correcció de Textos. Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos  conté les actes d’aquest IV Seminari, tal com han estat publicades per l’IEC el mes de novembre de 2015.

 

 

7.3.5. La terminologia instrumentalitzada (2015)

 

7-3-5_La terminologia instrumentalitzada 2014_01_Coberta

 

El volum La terminologia instrumentalitzada, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el gener del 2015 a cura de Miquel Strubell i Trueta dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2013-2014 amb els estudis que es van presentar a la taula rodona «La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents», celebrada el mes de maig del 2014. En aquesta taula rodona es descabdellaren les ponències següents:

— «Triar termes per transformar realitats», per Margarida Sanjaume, Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;

— «Lexicografia unitarista espanyola: les esmenes en el DRAE 2014 contra el procés català», per Sílvia Senz Bueno, lingüista, hispanista i editora;

— «Qui és l’amo de les paraules? La tria del vocabulari i les modificacions conceptuals de les paraules: una visió jurídica», per Ferran Domínguez García, professor associat de dret constitucional de la UAB i lletrat del Parlament de Catalunya;

— «Quan els mots no són neutres ni innocents: alguns exemples del diccionari de l’IEC», per Carolina Santamaria, Oficines Lexicogràfiques de l’IEC.